La memòria històrica és sens dubte la gran assignatura pendent al nostre país. A Santa Coloma de Gramenet cal encara molta recerca sobre el període republicà, la guerra i la repressió franquista. Cal treure de la foscor episodis ben amargs, però també persones que injustament han quedat esborrades. Avui en parlem d’una: l’alcalde Josep Gonzàlez Sabaté. (Fotografies: Fons familiar Josep Gonzàlez – Infograma)
En el període de la guerra (1936-1939), la nostra ciutat té tres alcaldes: Josep Gonzàlez Sabaté (ERC), Celestí Boada Salvador (ERC) i José Berruezo Silvente (CNT). Tres polítics que, a conseqüència de les seves idees i del càrrec que ocupen al període legítim de la República, pateixen directament la dura repressió del règim franquista durant la postguerra. Tres homes que desapareixen de Santa Coloma de Gramenet per sempre. Josep Gonzàlez s’amaga fins que mor a Sant Andreu, Celestí Boada és empresonat i assassinat al Camp de la Bota i José Berruezo s’exilia a França. Tres històries personals que formen part de la nostra història col·lectiva.
Sens dubte que encara queda molt a fer en la recuperació de la figura i la memòria d’aquests tres alcaldes, però en el cas de Josep Gonzàlez l’oblit és molt més greu perquè se l’ignora sense que hi hagi motiu que justifiqui aquesta exclusió. Hi estem en deute. Des d’Infograma volem començar a conèixer aquest alcalde, veí nostre, amb part de la seva família encara residint al nostre municipi. Aquest article no és una recerca històrica rigorosa, sinó un primer pas; és fruit del testimoni, d’una conversa amb tres dones que ell no va arribar a conèixer: una neboda (Núria Torrents Gonzàlez), una neta (Lídia Gonzàlez Cucala) i una filla de la neboda (Gemma Dalmau Torrents). Tres dones que volen que institucionalment i socialment es rescati Josep Gonzàlez de l’ostracisme en què no hauria d’haver estat mai.
Sants – Clot – Santa Coloma
Josep Gonzàlez Sabaté neix el 17 de juny de 1905 al carrer Salvà, número 89, 3r pis, de Sants. És el fill gran del matrimoni Jaume (encara que anomenat Peret) Gonzàlez Soriano i Cinta Sabaté Falcó. Seran quatre germans: tres nois i una noia nascuts. El catarro que pateix un d’ells –probablement, l’única germana– fa que la família decideixi traslladar-se del Clot on llavors està residint a la nostra ciutat, on els aires són més sans. Josep Gonzàlez arriba a Santa Coloma de Gramenet el juny de 1920. És un jove de 15 anys.
Família de Josep Gonzàlez.
Drets, els quatre germans: Maria, Josep, Eduard i Ramon.
Asseguts, els pares: Cinta Sabaté Falcó i Jaume (anomenat Peret) Gonzàlez Soriano.
La família Gonzàlez-Sabaté s’instal·la de lloguer a les conegudes com “Les Cinc Casetes”, al carrer Montserrat número 8 (actualment, ja no existeix aquesta caseta, però sí les dels números 4 i 6). Més endavant, Josep Gonzàlez contrau matrimoni amb la colomenca Pepita Pedragosa Villamur i la parella resideix al primer pis d’una casa a la rambla Sant Sebastià número 42, al costat de la masia de Can Coia (actualment, en el lloc de la masia hi ha un bloc i el Casal Albert Francàs).
Abans, l’any 1932, Josep Gonzàlez i Pepita Pedragosa hauran estat pares del seu únic fill, Pere Gonzàlez Pedragosa.
Viatjant de robes, militant d’ERC i amb traça per al dibuix
Malgrat que en alguns llibres apareix que Josep Gonzàlez és administratiu, la família afirma que la seva professió és una altra: la de viatjant de robes. Anava amunt i avall per pobles de Catalunya sempre vestit molt elegant, d’una manera que no era gaire corrent a Santa Coloma. El cert és que li agrada vestir d’aquesta manera. També en destaquen la gran traça dibuixant.
Pepita Pedragosa, l’esposa de Josep Gonzàlez, és d’ofici teixidora i treballa a una fàbrica. La família no en sap dir quina perquè al voltant de Santa Coloma n’hi ha unes quantes.
Josep Gonzàlez és l’únic dels germans que es dedica la política, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i sempre compta amb el suport familiar en aquesta dedicació. Són gent d’esquerres, són republicans, són catalanistes.
Alcalde el 1934 i el 18 de juliol de 1936
A les eleccions municipals de gener de 1934 s’havien d’escollir 16 regidors. Es van presentar tres llistes: Esquerra Republicana, Lliga Catalana i Partit Republicà Radical. Es votaven llistes i no persones. El 14 de gener de 1934, Josep Gonzàlez és elegit regidor. ERC ha guanyat les eleccions municipals amb 1.945 vots i compta amb 11 regidors, l’LLC ha obtingut 1.039 vots i compta amb 5, PRR no obtindrà representació malgrat que obté 302 vots.
Aquell mes de gener, Josep Gonzàlez és elegit alcalde i Celestí Boada esdevindrà 2n tinent d’alcalde. Exerciran com a tals fins als Fets del 6 d’octubre de 1934 . Josep Gonzàlez, Celestí Boada i altres dos regidors colomencs són empresonats i l’alcalde és destituït. Resulta vergonyós que, a la llista d’alcaldes de Santa Coloma de Gramenet de la Viquipèdia que remet a la pàgina institucional s’ometi la figura de Josep Gonzàlez. Es dona la circumstància que el Mercat Sagarra és inaugurat el 28 de juliol de 1934, quan ell era alcalde. La família en desconeix el motiu i esperen que es rectifiqui.
Josep Gonzàlez és alcalde amb 28 anys. Deu mesos després és empresonat on l’exposició de Montjuïc. Pepita Pedragosa hi va a portar-li menjar i és durament colpejada per la policia. D’allà, ell no en surt fins al desembre de 1934, però no es pot reincorporar a l’Ajuntament immediatament.
Josep Gonzàlez és l’alcalde quan s’esdevé el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Poc després renuncia al càrrec perquè se n’ha d’anar a la guerra. Pel que sap la família amb qui parlem, no torna mai més a Santa Coloma de Gramenet.
Canvis en els domicilis familiars
La guerra provoca canvis en els domicilis familiars. La Pepita i el seu fill es traslladen al carrer Rafael de Casanova, 16, a casa de la Maria, germana de Josep Gonzàlez. També s’hi traslladen els pares.
El primer domicili de Josep Gonzàlez a Santa Coloma de Gramenet va ser al carrer Montserrat, 8, a les anomenades “Les Cinc Casetes”. Actualment, només existeixen les que corresponen als números 4 i 6. On va viure la família Gonzàlez-Sabaté hi ha un bloc de pisos. Tampoc es conserva la casa on va residir quan es va casar.
Amagat en un pou cec i a Sant Andreu
En acabar la guerra, Josep Gonzàlez s’amaga. Primer sembla que ho fa dins d’un pou cec de Santa Coloma amb l’ajut del seu germà Eduard. Mentrestant, busquen on poder-lo portar. Anirà a parar a un pis de Sant Andreu, on viu una dona de nom Matilde i que ha quedat vídua a causa de la guerra. Josep Gonzàlez és conscient de la temeritat de tornar a casa i del perill si el descobreixen. Ben segur que sap de l’infortuni del seu company Celestí Boada. A la família, els feixistes els demanen què en saben i menteixen, afirmen que no en saben res. El cert és que el continuen veient d’amagat. L’ajuden econòmicament amb diners i menjar malgrat la seva falta de recursos. Però la situació és insostenible i, a poc a poc, se’n van distanciant.
Núria Torrents, la seva neboda, no recorda que vingués la policia a casa a buscar-lo, però sí que explica un fet que li va quedar gravat a la memòria malgrat ser ben petita. Succeeix que un dia, una veïna afí al règim franquista del carrer Josep Anselm Clavé, creu veure’l i el denuncia a la Guàrdia Civil. Ha vist passar a un senyor ben elegant, com sol vestir Josep Gonzàlez, i que es dirigeix cap al carrer Rafael Casanova (o José Antonio com van rebatejar-lo els feixistes). De fet, és un conegut del seu avi, el pare de Josep Gonzàlez, i passa a saludar-lo. Ja ha marxat l’home quan es presenta el comissari Badia acompanyat d’un bon desplegament policial. El pare de Josep Gonzàlez el coneix, fa per ser amigable amb ell i no s’oposa que la policia regiri la casa buscant el seu fill. Sap que no hi trobaran a ningú. Però Badia sí que troba un porc que han esquarterat a l’obrador de la cansaladeria. L’endemà torna a agafar carn salada que li ha agradat. Com acostumen a fer alguns, no la paga.
Mor l’any 1951
Josep Gonzàlez mor l’any 1951, amb 45 o 46 anys a causa sembla d’un atac de cor. Els avisa la dona que l’oculta. Explica la neboda que, a la tragèdia de la mort, s’hi suma que han d’aconseguir treure’l del pis on és amagat o de l’hospital (la família té dues versions diferents) i enterrar-lo al nínxol familiar. El pare de Josep Gonzàlez parla amb la família Garcia que es fan càrrec aquella època dels serveis funeraris a Santa Coloma. Li diuen que ho solucionaran i ho fan: Josep Gonzàlez és traslladat clandestinament al carrer Rafael Casanova, 16 on resideixen els seus pares, l’esposa, el fill, la germana i la neboda. Un cop allà, la família diu públicament que ha anat a visitar-los i ha mort allà, al llit, Ja no cal mentir: els feixistes ja no li poden fer res.
Josep Gonzàlez és enterrat a Santa Coloma on el nínxol familiar. Ha estat més de 12 anys ocult a un pis de Sant Andreu. Havia gosat sortir algun dia als carrers d’allà? La família esperen que així fos. L’únic que saben que feia, de tant en tant, és sortir al terrat.
Recuperar la memòria
Les tres dones de la conversa desconeixen si algú pot guardar algun record d’aquella dura estada, si potser va escriure alguna cosa. Tampoc saben l’adreça d’aquell pis de Sant Andreu ni el cognom de la dona que el va ocultar. Expliquen que parlar d’això va ser dolorós per al fill, per a la parella, per als pares, per als germans, per a tothom. I es va deixar de fer-ho. Hi havia molta por.
Però estan segures que ja és hora que se’n parli, que es reconegui la seva figura i s’estudiï més a fons el seu llegat. Esperen que en l’àmbit institucional i social, Santa Coloma de Gramenet recuperi l’alcalde Josep Gonzàlez Sabaté.
