Fa unes setmanes que es parla dels resultats PISA. És un tema recurrent al món de l’ensenyament i al món de la política oficial cada tres anys, i els mitjans de desinformació ho publiciten. Potser és un xic exagerat donar tanta importància a uns resultats fruit d’unes proves externes estandarditzades que pretenen comparar diferents sistemes d’ensenyament, a diferents països europeus o comunitats autònomes espanyoles. Uns resultats que estableixen una competitivitat entre els afectats.
I les escoles i instituts? Segueixen amb les seves problemàtiques al marge totalment del fenomen mediàtic. Mestres i professorat continuen amb la seva tasca, perplexes davant uns resultats que només tenen en compte competències útils al sistema neoliberal que ens domina. Un sistema que vol que creixi una economia que només beneficia a uns quants i perjudica el planeta Terra, l’únic que tenim. Un sistema que anima a que siguem competitius o sigui, que de manera individualista, intentem ser més que els altres.
No es valora tota la tasca educativa. No es valoren les competències que serveixen per transformar la realitat, les habilitats per ser persones amb capacitat crítica, cooperatives, capaces de treballar en equip amb les altres, de ser competents emocionalment, de tenir empatia, de saber ajudar, de relacionar-nos sense menystenir companys i companyes, de millorar les situacions vitals, de superar els obstacles, de promoure la democràcia, de reduir les desigualtats…
No es valoren les competències que serveixen per transformar la realitat, les habilitats per ser persones amb capacitat crítica
Les valoracions i repercussions mediàtiques dels resultats desanimen el professorat; perquè no es parla del que passa a les aules cada dia? de l’esforç dels docents, del treball de l’alumnat per millorar i aprendre, de les relacions amb les famílies del centre escolar, del paper de la inspecció, de la poca ajuda que es rep del Departament…
Ens podem fiar d’unes proves externes i iguals per a tothom? No permeten treure’n conclusions vàlides al cent per cent, sempre quedarà un marge d’incertesa. Es fa l’esforç de comparar-les amb avaluacions internes? Si se’ls dóna tanta importància, potser alguns centres seguiran el sistema de preparar les PAU a segon de Batxillerat, i dedicaran hores a preparar-les per aconseguir bons resultats; seria una millora de l’ensenyament i dels aprenentatges?
PISA ens presenta una competitivitat: estableix diferències entre països. Unes diferències que realment són minses. I si ens hi fixem serien inapreciables si no arriben a 50 punts. Per comparar: si l’escala salarial tingués semblants diferències, els directius i els treballadors cobrarien pràcticament el mateix. Per tant, uns punts del rànquing amunt o avall no avalen les consideracions que s’hi fan i les conseqüències que se’n treuen. PISA només servirà per intentar amagar els problemes escolars que tenim tota la societat; per argumentar políticament a favor o en contra de les lleis, però no ajudarà a millorar la situació real d’infants i joves que viuen en la incertesa.
És incert que l’ensenyament a Catalunya estigui pitjor que fa uns quants anys
Ara bé, podria ser bo aprofitar el debat que es genera sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobretot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.[1]
Històricament, hem vist que els canvis legislatius no afecten gaire o gens els resultats acadèmics, però les retallades en ensenyament sí afecten el benestar de la població, de la comunitat educativa, de l’alumnat, de les seves famílies i del seu professorat. Malgrat tot el rebombori mediàtic que s’ha produït, és incert que l’ensenyament a Catalunya estigui pitjor que fa uns quants anys, que fa deu anys com calculen algunes estadístiques. La situació, malgrat tot, està millorant. Van disminuint les xifres de l’anomenat fracàs escolar (alumnat que no acredita l’ESO) i de l’abandonament escolar prematur (joves que no continuen estudiants després dels estudis obligatoris), el tema que més ens ha de preocupar. La titulació en acabar l’ESO es podria eliminar, no ajuda a continuar estudiant.
Avui tothom té una plaça escolar gratuïta fins als setze anys com a mínim. El nivell global de la societat ha augmentat: no podem comparar-lo amb els anys en què jo estudiava, quan no tothom estava escolaritzat i només una minoria podia arribar a estudis universitaris. I en aquella època llunyana es podien escoltar comentaris semblants als d’avui: els professors de la universitat (l’única que existia) afirmaven que l’alumnat arribava mal preparat des dels instituts i aquest carregaven contra l’escola primària. Nihil novum sub sole.
Potser moltes consideracions i resultats no depenen del que valora PISA. Al nostre país tenim un 30% de menors pobres (menors inclou fins als 18 anys, la majoria d’edat). Hi ha unes dificultats enormes per accedir a un habitatge com cal. –Actualment l’habitatge és el primer problema a Catalunya i Espanya –. No podem ignorar aquestes i altres situacions que afecten infants i adolescents en edat escolar. Com pot aprofitar l’escola, com pot aprendre algú pendent d’un desnonament? Com arribar al centre escolar amb ganes de treballar després d’haver passat fred i gana a casa? El centre els ofereix escalfor física i humana, a primària els dóna un menjar calent i intenta donar-los elements per ajudar als seus aprenentatges. Qui i com es valoren aquestes situacions? La millor política per millorar és la social. Treball, sostre, pa per tothom: milloraria l’èxit escolar i sobre tot l’èxit vital. La desigualtat social provoca desigualtat d’èxits.
I PISA s’utilitza per allò que convé al sistema: per justificar els canvis de lleis i normes escolars, per millorar, segons els poders econòmics, els sistemes d’ensenyament que implanten els polítics.
Les reaccions dels governs català, espanyol i d’altres països europeus ho demostren. França, per exemple, vol implantar els agrupaments per nivells, un pas enrere sensible i ineficaç per millorar els aprenentatges de tothom. Catalunya nomena una comissió: la situació de l’ensenyament no se sabia abans de publicitar-se els darrers resultats de PISA? Benvinguda sigui la reacció si es milloren, per començar, alguns aspectes: disminuir realment les ràtios, suprimir dràsticament la ingent càrrega burocràtica que suporten els equips directius i mestres i professorat a peu d’aula, lluitar de debò contra les segregacions escolars propiciades pels privilegis de la concertada i pel pseudo dret a escollir escola per part de les famílies; augmentar l’oferta de places i cursos de formació professional, tot dignificant-la com es mereix.
Estem millor que abans: hem avançat, però es pot millorar més. Afecta a tothom; i tots els membres de la societat en som responsables.
[1] http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2016/12/07/ha-arribat-el-circ-pisa/
L’entrada Hem millorat. Els resultats PISA desorienten ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
