Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet presenta a la llibreria Llavors, el llibre: «Radio L’Hospitalet: la comunicació perduda».
Tant Joan Carlos Valero com Jesús A. Vila i Lluís Berbel (membres de FIC) van fer una sinopsi del llibre i també la trajectòria de Ràdio L’Hospitalet des del seu naixement fins al tancament a la llibreria Llavors de Collblanc. A l’acte es va reivindicar la necessitat que torni a funcionar un mitjà tan important per a la ciutadania. I es va denunciar que, existint una moció aprovada pel ple municipal des del 2015 per a la seva reapertura, l’actual govern municipal, encapçalat per Núria Marin, hagi fet cas omís.
«L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos la seva», diu la portada del llibre. Un dels programes més destacats va ser «Sábanas con Chinchetas» del qual es parla al llibre. A l’acte, se’n va fer una menció amb un convidat, Jordi Ortet, realitzador i editor d’un treball sobre l’exitòs espai i va parlar sobre el programa com a oient i participi del mateix.
La celebració de debats electorals com a base de la democràcia i el ODS 18
Joan Carlos Valero, president de FIC, va iniciar l’acte i va destacar que el llibre es va presentar el 3 de maig, el dia Mundial de la Llibertat de la Premsa. Aquest any ho vam fer al Col·legi de Periodistes sota un lema molt contundent: “La veritat importa i la democràcia no és un “reality show”. Valero va destacar a la Casa dels Periodistes de Catalunya: «és un mal símptoma el fet que la resta d’ajuntaments catalans hagi mantingut les seves emissores com a servei públic mentre la segona ciutat de Catalunya i setena d’Espanya la manté tancada . Aquests és un símptoma de salut democràtica escassa i una llibertat d’expressió minvant”.
El president de FIC també va subratllar “la incompareixença de l’alcaldessa Núria Marín a diversos debats com a candidata a la reelecció pel PSC a les eleccions del 28 de maig. Un va ser l’organitzat per Espai de Ciutadania, coordinadora d’entitats de la ciutat, i un altre va ser el cicle d’entrevistes realitzades per FIC als diferents candidats a l’alcaldia de L’Hospitalet, que havia de culminar amb l’actual alcaldessa el 4 de maig, però ella es va negar a venir. Aquests fets són una demostració més de manca de qualitat democràtica a l’Hospitalet”.
Una nova llei electoral ha de incloure la celebració de debats electoral
Joan Carlos Valero va informar que FIC subscriu íntegrament el document conjunt de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i l’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya (DIRCOM) en defensa de la veritat en escenaris electorals i que “la propera llei electoral inclogui l’obligatorietat de celebrar debats electorals entre els candidats”. També va adelantar que la junta
de FIC debatirà properament una proposta, que va aprofitar per avançar a la llibreria Llavor, «per unir-nos al moviment que reclama un ODS número 18 a l’Agenda 2030 a favor d’una comunicació clara, ètica i responsable”.
El llibre sobre Ràdio L’Hospitalet té deu autors Ildefons Cabrera, Enric Conde, Antoni García Araus, Manolo Garrido, Carme Joan, Fulgenci López, Àlex Salmon, Marga Sole, Jesus Vila i Lluís Berbel i tots ells ja han manifestat públicament “la necessitat que una ciutat com L’Hospitalet disposi d’un mitjà de comunicació tan ràpid i proper com és la ràdio, perquè ajuda a fomentar-ne la pertinença, és portaveu de la ciutadania i suposa un servei bàsic. I són unànimes en reclamar la seva reobertura, perquè “es mantenen mitjans més cars que la Ràdio, com és la televisió i la publicació mensual que es distribueix per les bústies”.
El naixement i la mort de Ràdio L’Hospitalet es va fer sense els professionals
Jesús A. Vila, la persona que ha escrit la introducció de l’obra, ha manifestat que “el llibre està fet des de la professió, i no pas des de les estructures de poder”. De les diferents reflexions que fa Vila “la primera qüestió sobre la qual val la pena reflexionar és sobre el seu naixement i la seva mort perquè, en tots dos casos, la iniciativa va ser estrictament determinada pel poder local sense cap mena d’intervenció dels professionals més enllà de rebre ordres i aplicar-les”.
“Sembla, que enterrar un mitjà de comunicació de titularitat comunal, costi més d’entendre que no pas la seva creació. Però, en realitat, una cosa és conseqüència de l’altra. De la manera com neixi un mitjà de titularitat pública es desprèn indefectiblement la manera com es pot tancar”, va manifestar Jesús A.
Vila a l’acte.
La vida de un mitjà públic depèn de la seva utilitat
L’autor de la introducció del llibre va afegir: “Si en canvi neix per decisió única i exclusiva del poder, sense cap capacitat d’intervenció social, i aquest mecanisme de decisió no evoluciona, la vida del mitjà de comunicació està exclusivament en les seves mans. Decideix quan s’obre, a on i com, amb quins professionals, amb quins mitjans i amb quins objectius, fins i tot amb quina línia editorial i amb quin
criteri. I se’l manté en vida mentre és útil per aquell que el controla i se li dona matarile quan deixa de ser útil i es converteix en un mal de cap particular”.
També va destacar Vila es que “aquesta ciutat pot tenir l’honor d’haver mantingut, amb una gran pujança, el col·lectiu de periodistes joves més actius, més professionals i més voluntaristes de les comarques de l’entorn de Barcelona durant els anys 70 i fins ben entrats els 80”. Quan l’Ajuntament va decidir posar
en marxa l’emissora municipal, feia pocs mesos que havia hagut de tancar una altra emissora d’àmbit local i feta per periodistes i activistes locals sense cap ajut municipal, perquè els havien robat els aparells, justament en un local de titularitat pública que els havien deixat.
Ràdio L’Hospitalet va ser un fenomen gràcies a l’entusiasme dels professionals
Va ser un fenomen per la manera com es va desenvolupar Ràdio L’Hospitalet: “I aquí si que no va participar l’Ajuntament. Va ser cosa de l’entusiasme dels professionals i dels col·laboradors i parla molt bé —o parlava molt bé— del que ha estat capaç de destil·lar aquesta ciutat al llarg dels anys, sempre que s’hagi procurat l’espai adequat pel desenvolupament de les inquietuds acumulades”, sentencià Jesús A. Vila.
En la seva exposició, l’autor de la introducció va manifestar: “Però el problema de la ràdio no és el problema principal pel que fa a la comunicació ciutadana. Existeix un organisme de direcció dels mitjans de comunicació públics on l’oposició municipal no juga cap paper i, molt menys encara, com és prou evident, el teixit social de la ciutat”.
“La història de la ràdio ens diu que els mitjans de comunicació públics han de deixar de ser del govern, no només de paraula, específicament en el seu funcionament, per passar a ser de tota la ciutat, a través d’organismes de gestió i control públic que garanteixin la neutralitat dels missatges i l’interès cívic per damunt del benefici polític dels governants”, va afirmar en el seu apunt final.
“Sábanas con Chinchetas”, un programa que va crear escola
Després de la intervenció de Jesús A. Vila, Lluís Berbel va fer un apunt del programa “Sábanas con Chinchetas”, realitzat i dirigit per José Miguel Cruz, que va revolucionar aquest mitjà tan proper com era la ràdio i en concret Ràdio L’Hospitalet.
“Sábanas con Chinchetas” va ser un programa nocturn, dedicat als que no volien dormir, però, sobretot, als que no podien dormir. S’emetia cada nit de 12 a 6 de la matinada, a tot l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va durar dotze anys. Cada nit un programa diferent, únic i irrepetible.
En el moment que va aparèixer “Sábanas con Chinchetas” no existien xarxes socials però el fonament principal va ser el mateix, precisament crear comunicació entre la gent de l’Hospitalet. El programa va arribar a tenir una mica més de 20.000 oients de manera regular.
“Sábanas con Chinchetas” va ser, també, un programa cultural i no l’ha superat ningú. Parlàvem de sexe, però també era un espai cultural, parlàvem de cinema, de literatura, d’oratòria… Fèiem trobades per anar al cinema, per donar sang…també era un programa solidari. Si vas a donar sang sol t’avorreixes, però si vas en grup és diferent: aquest era el nostre objectiu.
Jordi Cortet, autor d’un llibre sobre el mateix espai radiofònic hospitalenc, es va donar a conèixer a la llibreria pocs dies abans de la presentació, després de saber que es presentava el llibre. Va ser convidat a l’acte i va donar a conèixer l’edició del seu treball sobre el programa “Sábanas con Chinchetas”. Després d’explicar diferents vivències personals, ja que va ser testimoni i partícip del programa, i de reafirmar tot el que s’havia dit fins ara del programa com un dels fenòmens radiofònics més importants dels darrers anys a la ràdio, sobretot va assenyalar que el fet diferenciador va ser el de la participació dels oients, la qual cosa no passa actualment.
Autor: Lluís Berbel
