El nou govern local es gastarà 200.000 euros en una zona propera a l’arbre gegantí de Nadal on no hi ha cap associació de comerciants i només uns grans magatzem, diu Llibre
L’ajuntament que comanda Xavier Garcia Albiol ha comunicat que aquest any no es repetirà la promoció que pretenia ajudar el comerç local i també els consumidors. Per això preguntem a Ferran Llibre, excoordinador de comerç de l’Ajuntament de Badalona, sobre la valoració d’aquella iniciativa i respecte a la cancel·lació comunicada pel nou executiu que farà que per Nadal no hi hagi bons de consum a Badalona.
Tomeu Ferrer. Com a antic responsable de comerç què us semblen les últimes decisions de l’alcalde Albiol al respecte?
Ferran Llibre. Primer de tot sabem que ha anunciat que es gastarà 1,7 milions d’euros en distintes iniciatives, en especial l’arbre gegantí del Gorg. Diu que ho fa per fer venir gent a Badalona perquè així es dinamitzarà el comerç de proximitat, la restauració, etcètera. Però l’arbre, en el qual es gasta 200.000 euros, està en una zona on no hi ha cap associació de comerç i que l’únic que té a la vora és un lloc com el Màgic Badalona, un centre comercial: per tant, el suport que tindrà el petit comerç amb la iniciativa de l’alcalde serà zero.
T.F. I vosaltres, l’anterior ajuntament, que vau fer?
F.Ll. Aquesta mateixa quantitat, nosaltres quan gestionava comerç el regidor David Torrents i jo era el coordinador de l’àrea, la vam gastar la mateixa quantitat en els bons consum.
T.F. Expliqueu com us ho vau fer
F.Ll. Com que coneixíem l’ajuntament i sabem les mancances que té la casa. Vam veure que era impossible que ho gestionéssim directament. No només l’acció en si, sinó aspectes com el cobrament i el pagament. Aquestes eren coses que ens preocupaven molt perquè al final el comerciant el que no volia era cobrar al cap d’un mes o un mes i mig. Nosaltres també volíem que cobressin de pressa. Per això vam buscar empreses externes que ens facilitessin aquesta feina.
T.F. I per aconseguir-ho, què vau fer?
F.Ll. Després de fer diverses gestions, per exemple amb la Caixa, que ens donava opcions com una targeta tipus moneder, ens vam decidir per la Cambra de Comerç de Barcelona. Ells ens gestionaven tota l’acció. Per pagar-ho era com fer una subvenció finalista. I al final havien de fer una auditoria perquè no hi hagués cap desviament de diners.
T.F. Quin cost va tenir aquest encàrrec?
F. Ll. Efectivament, això té un cost. Per una banda, calia muntar una plataforma informàtica i també es comptava que en algun moment ells, la Cambra, hagués d’avançar diners. Però, tot i la dificultat, es va poder tirar endavant. El pressupost de l’operació eren 200.000 euros i, un cop descomptades les despeses com gestió i publicitat que realitzava la Cambra, el romanent que quedava per dotar els bons consum era d’uns 152.000 euros aproximadament.
T.F. Concretant, els diners que en la primera campanya l’ajuntament va destinar a subvencionar les compres de la gent eren els 152.000 euros que heu dit?
F. Ll. Cal dir que a l’inici, com era la primera vegada que tiràvem endavant aquesta promoció, vam cometre petits errors. Vam decidir fer un màxim de 3 bons per persona. Passades dues setmanes vam veure que la gent no ho trobava atractiu. De 30 euros estalviar-se’n 12 no motivava prou. Per això vam ampliar a 10 bons per persona. Llavors estalviar-se 40 euros de cada 100 euros de compra, a la gent, ja li semblava interessant.
T.F. Sembla que també hi va haver canvis sobre l’abast de qui es podia beneficiar?
F. Ll. A l’inici vam voler que només es poguessin beneficiar dels bons la gent de la ciutat. Al final això ho vam canviar. Ens van criticar dient que gent de fora de Badalona se’n podia beneficiar.
T.F. Però les botigues de la ciutat també es beneficiaven, no?
F. Ll. Hi havia dos punts. Primer, no s’impedia comprar bons a cap persona de Badalona. Tothom ho va poder fer. Finalment, a la fi de la primera campanya només van sobrar uns 3.000 euros en bons.
A la segona campanya sí que es van esgotar els bons, però va ser l’última setmana. Abans tothom en va poder comprar.
T.F. Abans heu parlat de dos aspectes, quin és el segon?
F. Ll. Cal explicar a què ens dedicàvem, tant el regidor, David Torrents, com jo mateix com a coordinador de comerç. Està clar que ens devíem als comerciants. A mi m’és igual d’on venen els diners, l’important és que arribin als comerciants.
En la primera campanya, amb els 152.000 euros que s’hi van dedicar, el resultat va ser brutal. Els comerciants ens van dir que mai havien tingut una campanya de Nadal tan bona en vendes. Així ens ho va dir, per exemple Cinto Gobern, de BadaCentre, afirmant que havia estat la millor campanya de la història.
T.F. Teniu estimacions de com va afectar els compradors la campanya?
F. Ll. Sabem que els bons van ajudar molta ciutadania en un moment molt complicat amb pujades de preus constants. Gràcies als bons molta gent va poder gaudir d’un Nadal millor. Eren 40 euros de cada 100 que s’estalviaven. Amb aquests diners es podien comprar des de menjar, passant per regals, etcètera, perquè vam poder incloure a la campanya els mercats municipals.
T.F. Però, els mercats formen part d’una altra àrea dins de l’ajuntament, oi?
F. Ll. Sí, això forma part de la divisió estranya que es dona a l’ajuntament. Se separen coses que sempre haurien d’anar unides. Però, a la fi els mercats van entrar en l’operació dels bons, igual com la restauració que depèn de Turisme.
T.F. A veure, els bons van arribar als barris?
F. Ll. Van afectar allà on n’hi va haver, però hem de ser conscients de com és la nostra ciutat. A Badalona, agradi o no, el 70% de comerç està situat al centre, entès àmpliament. Però cal dir que hi va haver llocs on la campanya va funcionar molt bé, com va passar a l’Associació de comerciants de Lloreda, formada en aquest mandat gràcies a la col·laboració de l’Associació de Veïns. En concret, molts comerciants de la zona ens explicaven que les vendes aquell Nadal havien triplicat les de l’any anterior.
T.F. Tinc entès que inicialment el comerç era refractari a l’operació bons?
F. Ll. Sí, per exemple, hi havia malfiança per si es cobraria amb rapidesa o no. La primera setmana teníem només 40 botigues perquè molta gent estava a l’aguait de si cobraria a temps o hauria d’esperar. Llavors van veure que es cobrava ràpidament i la resposta a partir d’aquell moment va ser molt positiva. La primera campanya va acabar amb 110 botigues adherides.
T.F. La segona campanya com va anar en aquest sentit?
F. Ll. Vam repetir la campanya els mesos d’abril i maig. Gràcies al fet que teníem pressupostos nous es va repetir l’aportació inicial de 200.000 euros, però vam veure que hi havia una subvenció que no recordo exactament si sumava altres 300.000 euros, dedicada al comerç. Sumades les dues partides vam aconseguir destinar-hi 500.000 euros als bons. Tot i que les despeses van ser una mica més grans perquè vam invertir en la difusió: es van fer aquelles bosses gegantines amb el codi QR que es van repartir pels barris. A la fi tot va anar molt bé, més botigues s’hi van apuntar i més gent també va accedir als descomptes.
T. F. Quin balanç feu de la segona campanya?
F. Ll. La segona campanya va acabar amb unes 230 botigues adherides. I l’impacte va ser molt satisfactori. Es va calcular que per cada euro invertit en bons per l’ajuntament, es va produir un moviment econòmic de 3,4 euros. En xifres globals, els 400.000 euros invertits un cop restats els costos, van suposar entre 1,3 i 1,4 milions. Aquest és un impacte real que va ajudar al fet que moltes famílies passessin millor aquella temporada. També va permetre que el comerç local pogués competir amb els grans magatzems. El descompte del 40% convertia moltes botigues en més rendibles i els hi permetia competir amb els grans magatzems i el comerç en línia.
T.F. Es produïa un efecte contagi, per què les persones que anaven a comprar a les botigues un producte, de vegades se n’emportaven més, potser?
F. Ll. Sí, i amb els preus rebaixats molta gent optava per comprar productes de més qualitat.
T.F. Teníeu preparada una nova campanya, tot i que les eleccions municipals estaven a tocar?
F. Ll. Fer una nova campanya, també pel nou govern local, només era qüestió de voluntat política. Tot estava en marxa. Albiol ha aturat la campanya dels bons perquè vol desfer tot el llegat del govern anterior. A més, el PP, amb la majoria absoluta que té, no havia de negociar res. Però no han volgut fer la campanya dels bons. En canvi, no han tingut cap problema per gastar-se 1,7 milions en la seva campanya de Nadal.
T.F. Si fer una tercera campanya era fàcil, per què penseu que el PP s’ha carregat la promoció dels bons consum?
F. Ll. Avui veiem que tot el que fa el PP és carregar-se el que havia fet el govern municipal anterior, hagués estat positiu o no. En el cas de comerç parlem dels bons consum, però ha fet el mateix amb la fira dels marxants al Gorg, que se l’estan carregant i és el mercat més ben valorat de la ciutat. S’han carregat els ‘tornem-hi’ de la cavalcada de Nadal. Posaran la Casa del Pare Noel en lloc de la fàbrica de joguines…
T.F. Això passa especialment a l’àrea de comerç?
F. Ll. No, el govern anterior en l’àrea de turisme, del regidor Àlex Montornès, havia fet una guia: «Badalona amb molt de gust» que havien treballat durant molt temps. En aquest treball havien agafat uns 20 o 25 restaurants que havien de complir condicions de qualitat, per exemple, que posessin estovalles a les taules. Això estava preparat per aplicar-se. A la campanya hi havia un llibre que es regalaria als turistes que vinguessin a la ciutat. Ara s’ho acaben de carregar. Diuen que faran una promoció per als que vinguin a veure l’arbre de Nadal més gran de l’Univers. Han fet un tríptic amb uns 40 restaurants. En el paper només hi surt el nom del negoci el telèfon i l’adreça. No es diu res del tipus de menjar que fan. Hem deixat de fer una promoció molt pensada per fer una cosa que no té cap sentit. Com a comerciants ens hem de saber vendre i aquest govern no sap vendre!
T.F. La restauració a Badalona potser ha patit de les declaracions catastrofistes fetes en el seu dia per qui ara és l’alcalde..
F. Ll. Quan era coordinador de comerç i anava a actes de les organitzacions, jo els deia que no deixessin parlar malament de la seva zona a qui ells saben. Suposo que se m’entén?
Article original de l’Independent de Badalona.
Aquest Nadal no hi haurà ‘bons’ per fomentar el consum i el comerç a Badalona
L’ajuntament ho reconeix implícitament i afirma que treballarà perquè la temporada vinent la campanya d’incentiu al consum es faci i compti amb més comerços adherits mentre que espera també que més veïns dels barris s’hi afegeixin
El Nadal de 2023 l’Ajuntament de Badalona no impulsarà la campanya de tendent a impulsar el comerç local i que pretenia que els badalonins apostessin per les botigues de la població. El Nadal del 2022 l’Ajuntament de Badalona, encapçalat per Rubén Guijarro va posar en marxa els bons consum, mitjançant la campanya “A Badalona som bons”.
La campanya suposava que per cada 60 euros que un ciutadà destinava a comprar a un conjunt de botigues i establiments de la ciutat, podia rebre a canvi productes per valor de 100 euros. Això suposava una prima del 40%, que assumia l’ajuntament de la ciutat amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local.
El 2022 la campanya va ser un èxit pels comerciants i també per a la ciutadania de Badalona, ja que es van invertir més de 520.000 euros en el comerç local.
La col·laboració entre el consistori local i la Cambra de Comerç del Barcelonès nord va suposar posar en marxa 91.000 bons, que suposava un descompte efectiu de 4 euros per cada 10 de compra.
Més que triplica la inversió
El fet és que per als ciutadans i per les botigues el resultat era molt positiu, així, segons expliquen els comerciants, per cada euro que l’ajuntament va destinar a la campanya els comerços van ingressar-ne 3,47.
L’èxit de la campanya durant el naval va fer que al maig es reedités la campanya. Segons explica, Cinto Gobern, president de la Federació de Comerciants de Badalona, la segona edició va superar a la primera en èxit i en quantitat, ja que a la promoció es van afegir més botigues, més restaurants i va arribar a més barris de la ciutat.
Després de canvi de govern local, la Federació de Comerciants va demanar al consistori mantenir aquesta iniciativa el Nadal de 2023, però la resposta ha estat que per aquest any no hi ha pressupost per fer-ho.
Aquesta publicació s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de la ciutat. Hem preguntat si és cert que s’ha indicat que el motiu per no celebrar la promoció dels bons té a veure amb el fet que no hi ha una partida econòmica destinada a aquest objectiu? No hi ha hagut resposta a aquest punt. El que sí que se’ns ha dit és: ‘el govern municipal està treballant per fer la campanya dels bons consum l’any vinent perquè volem que arribin a molts més comerços de la ciutat i fer campanya d’informació als barris perquè els veïns en tinguin coneixement’.
Curiosament, iniciatives com la frustrada a Badalona es van estenent a altres ciutats i, en tots els casos l’èxit és notori. Exemples en aquest sentit s’han produït a Dénia i Alcoi al País Valencià i també a la veïna Barcelona.
‘Molt ciutadans i veïns se’ns han adreçat preguntat quan sortiran els bons d’enguany, i ara els he de dir que aquest any no es posarà en marxa la campanya, la qual cosa va en perjudici dels mateixos ciutadans i de retruc del comerç i restauració local’, expliquen des de la Federació de Comerciants de Badalona.
Aposta per l’arbre
Així doncs, l’ofensiva mediàtica endegada fa setmanes des de l’entorn del PP mirant de posar la ciutat en el mercat espanyol, amb una estranya competició relacionada amb l’altura de l’arbre de Nadal que es pensa situar a la plaça de la Vila no tindrà una translació concreta per a veïns i comerciants de Badalona que veuen com es perd l’impuls al consum que es va assolir per partida doble l’any passat.
Una de les dificultats que la temporada anterior es va superar va ser aconseguir que la tramitació fos àgil i que els comerciants cobressin ràpidament l’import de la subvenció vinculada amb les seves vendes. Per això, superant l’esclerosi de l’administració local es va comptar amb el suport en la gestió d’entitats supramunicipals.
