Associacions de llarga trajectòria com la Fundació legat Roca i Pi, Càritas Barcelona, Fundació Acollida i Esperança, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu de Serveis Socials es mobilitzen per evitar la clausura del servei d’acollida, imprescindible en una gran ciutat
Diverses entitats que formen part a Badalona de la Taula sense llar de Badalona han manifestat la seva preocupació el 29 d’abril passat de Can Bofí Vell, ‘per la manca de recursos i alternatives per aquestes 45 persones i per a moltes altres persones en situació de sense llar com elles’. Aquestes organitzacions han fet pública la seva posició en missatges a la xarxa social X, antiga twitter. Segons el darrer recompte de persones sense llar, a Badalona hi ha unes 90 persones que viuen al carrer, xifra a la qual caldria sumar les 45 que han estat expulsades del refugi públic.
A la xarxa es poden llegir les preses de posició d’organitzacions amb molts anys de treball en benefici dels menys afavorits a la ciutat. Una característica que es repeteix és que les entitats no tenen cap protagonisme polític i una tasca indiscutible en favor de les persones més necessitades. Entre les que l’Independent de Badalona ha pogut llegir hi ha Fundació legat Roca i Pi, Càritas Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Sant Joan de Déu de Serveis Socials de Barcelona i la Fundació Mambré.
Precisament, Sant Joan de Déu de Serveis Socials Barcelona i Càriats ha manifestat en una altra piulada que, ‘les entitats de la Taula disposem de gairebé un centenar de places residencials a Badalona, totes elles ocupades’. En aquest sentit, afegeix que les places esmentades constitueixen «una xifra insuficient per abordar la situació actual», per la qual cosa demana la implicació de l’Ajuntament de Badalona. I acaba manifestant el compromís de l’entitat per trobar solucions al problema humà i social plantejat, a partir del diàleg amb l’ajuntament i la Generalitat.
Cal recordar que el centre d’acollida Can Bofí Vell es va tancar el 29 d’abril passat a causa de l’impagament dels deutes contrets per l’Ajuntament de Badalona amb la cooperativa Suara. Segons aquesta entitat, amb llarga experiència en atendre serveis socials, el consistori de Badalona deu 1,7 milions d’euros, cosa que no li ha fet possible mantenir el servei.
Els 45 usuaris, persones que vivien a Can Bofí Vell tenien grans problemes vitals, de vegades de salut, que utilitzaven el servei per cobrir les seves necessitats i, en alguns casos els servien per reintroduir-se socialment. La fotografia de la sortida de l’edifici de persones amb greus problemes, en ple dia de pluja no ha estat, segurament, una bona imatge per a la ciutat de la qual l’alcalde presumeix sempre que li posen un micro a prop.
L’any 2020 es va obrir Can Bofí Vell. Ho va fer el llavors alcalde, Xavier Garcia Albiol, que en declaracions a la premsa local treia pit de la importància del nou servei. El que és cert és que en algun moment es va deixar de pagar, i el deute ha causat la clausura.
La culpa és de l’altre
Quan es posa en marxa un servei públic, s’ha de realitzar una licitació. Un cop resolta, s’adjudica una partida pressupostària i es poden fer els pagaments, cosa que no ha passat. Fonts oficioses de l’ajuntament es refereixen a l’esclerosi administrativa que tenalla el Viver. I sotto voce es practica l’esport preferit de la política badalonina: insinuar que la culpa és de l’altre.
Hi ha un altre aspecte poc clar. És esbrinar quina entitat pública és la que és la responsable legal de donar una resposta al sensellarisme i als serveis d’urgència a la ciutat. La Generalitat afirma que pertoca a l’ajuntament assumir aquest àmbit, igual com ho seria l’enllumenat o gestionar el trànsit. També sotto voce des del Partit Popular es passa la pilota a la Generalitat. El que queda clar és que el fet que la tercera ciutat de Catalunya no tingui un servei d’acollida per situacions d’emergència constitueix una anomalia difícilment explicable. Potser per això, des de la conselleria que s’ocupa dels serveis socials s’ha fet arribar que assumirà la protecció de les persones de Can Bofí durant sis mesos. No consta resposta des de Badalona.
Tot plegat passa en una ciutat que a principis de la darrera legislatura constatava que tenia un superàvit de caixa que gairebé doblava el pressupost ordinari. Això en una situació política marcada per la majoria absoluta dels conservadors del PP.
