FOCUS. La dimensió física de la IA. Amb un debat públic entre els llocs de treball i els impactes ambientals pel que fa als consum d’aigua i d’electricitat, el Centre Direccional de Cerdanyola viu la construcció de quatre nous centres de processament de dades (CPD), dos dels quals hiperescalars i dos menors, que se sumaran als quatre ja existents. El municipi veí es prepara per ser un hub tecnològic que, entre d’altres, acollirà el primer centre de dades dirigit a la intel·ligència artificial.
El primer dels projectes, d’AQ Compute, filial de l’empresa d’inversió alemanya Aquila Capital, serà de 60 megawats. El segon, de Panattoni, una immobiliària comercial nord-americana, serà de 42 megawats. Segons explica la investigadora i experta Miranda Gabbott, citant una investigació de la Solar Energy Industries Association (SEIA), un megawat d’energia pot alimentar 173 llars dels Estats Units, és a dir, en aquest cas es podrien alimentar més de 17.000 llars a una ciutat que registra prop de 24.000 habitatges segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
“El consum d’energia sí que és preveu especialment elevat, atès que es tracta d’una activitat electrointensiva”
“El consum d’energia sí que és preveu especialment elevat, atès que es tracta d’una activitat electrointensiva”, reconeixen fonts del Consorci del Parc de l’Alba, participat per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament de Cerdanyola per desenvolupar urbanísticament l’àmbit, tot dient que caldrà reforçar la xarxa de distribució elèctrica i les subestacions amb inversions a càrrec dels promotors, “no disposem de dades de consum anual, però sí que us podem donar la previsió de potència dedicada a centres de processament de dades al Parc de l’Alba, que superaria els 150 megawats, amb la possibilitat de futures ampliacions que podrien arribar als 250 megawats”. 250 megawats equivaldrien a més de 43.000 llars segons l’estudi citat per Gabbott, més que el nombre d’habitatges de Sant Cugat.
Els nous centres de dades de Cerdanyola preveuen instal·lacions de panells fotovoltaics a les cobertes i façanes per alimentar parcialment la seva activitat. “S’està estudiant l’aprofitament de la calor generada als CPD a la xarxa de calor (district heating) del Parc de l’Alba, tot i que suposa un repte tècnic per les temperatures a les quals funciona aquesta xarxa i requereix una bomba de calor, que fa que es perdi part de l’eficiència”, expliquen fonts del Consorci, que també apunten que l’única forma de garantir que tota l’energia sigui renovable seria connectant els centres de dades a grans instal·lacions de producció.
“Un sol centre de dades pot arribar a suposar un 2,5% del consum energètic de tota la indústria de Catalunya”
Davant de l’anunci de l’arribada dels centres de dades i especialment pels hiperescalars, que fins ara només promovien les grans empreses digitals, Ecologistes en Acció ha creat un grup de treball sobre centres de dades. “Tenim informació des de fa dos mesos i per ara hem aconseguit, mitjançant Guanyem Cerdanyola, que la CUP traslladi unes preguntes al Parlament que per ara no tenen resposta”, explica Marc Pérez, membre del grup, que es mostra preocupat pel consum energètic tot dient que si se sumen els consums dels centres de dades ja existents i les ampliacions, es podria arribar a consumir el mateix que prop de 140.000 llars, “un sol centre de dades pot arribar a suposar un 2,5% del consum energètic de tota la indústria de Catalunya”.
Els activistes climàtics denuncien que la implementació de grans centres de dades al nostre país contradiu la idea dels Pressupostos de Carboni, és a dir, la quantitat total d’emissions de diòxid de carboni que es poden emetre per no superar el llindar d’1,5ºC d’escalfament global, tal com recull l’Acord de París. “Sabem que hi ha més propostes de centres de dades a Catalunya però encara no hem definit l’estratègia d’actuació perquè tot just comencem i ens hem centrat en el cas de Cerdanyola”, argumenta Pérez, “amb les xifres de consum actual, la intel·ligència artificial sembla insostenible”.
La mirada d’Ecologistes en Acció està qüestionada per les veus que apunten a la millora de la tecnologia com una via per reduir els impactes. “Si l’ús creixés com els darrers anys sense millores tecnològiques, el consum energètic i d’aigua seria un problema”, argumenta Manel Sanromà, president de CIVICAi, una associació que treballa perquè la IA sigui democràtica i al servei de les persones, tot confiant en els avenços tecnològics, “el consum es reduirà amb el temps però podem caure en la paradoxa de Jevons, és a dir, que quan més eficient és la tecnologia més ús se’n fa”.
“Hi ha empreses dedicades a la IA que compren centrals nuclears per a ells sols”
L’expert explica, en una entrevista que publicarem en el marc d’aquest especial FOCUS, que crear una IA “és brutalment costós perquè necessita tenir molts centres de dades treballant sense aturar-se durant molts mesos però és una feina que es fa un cop”. Per això diu que allò més problemàtic és el seu funcionament continuat més enllà del moment de la creació: “La despesa d’aquesta interacció és deu vegades més gran que una recerca a Google. Per tant, sí, tot plegat és una despesa brutal d’energia fins al punt que hi ha empreses dedicades a la IA que compren centrals nuclears per a ells sols”. Les investigacions que prometen fer la IA fins a un 50% més eficient, en part gràcies a un nou model de microprocessadors, esdevenen l’esperança d’aconseguir que els impactes es redueixin considerablement durant les properes dècades.
Davant la falta de concreció d’algunes dades de les propostes de centres de dades a Cerdanyola, Guanyem Cerdanyola, de la mà de la CUP, va presentar diverses preguntes al govern al Parlament el passat 5 de maig. Entre d’altres pregunten per l’estat de la tramitació, si els centres de dades estan inclosos al marc estratègic de centres de dades, quants centres de dades hi ha projectats a Catalunya, com encaixen aquests projectes amb els objectius de neutralitat climàtica i quins plans s’han establert en cas d’escassedat d’energia o d’aigua, entre d’altres. Mitjançant el tràmit de sol·licitud d’informació al Parlament també van sol·licitar els estudis d’impacte ambiental del centre de dades i de la línia de mitja tensió per alimentar-lo, la memòria del projecte, la normativa de funcionament del centre i la documentació sobre la potència contractada i el consum anual.
En una nota de premsa, el partit cerdanyolenc feia referència a una investigació de la Directa on s’assenyala el projecte de la ciutat com el centre de dades més gran de Catalunya: “Des de Guanyem Cerdanyola lamentem profundament que el govern municipal no hagi volgut atendre els periodistes d’aquest mitjà, un gest que considerem incompatible amb el lema de Ciutat del Coneixement i amb els valors de transparència institucional”. Hores d’ara, però, encara no tenen resposta a les peticions.
El consum d’aigua
Els centres de processament de dades són un conglomerat de processadors que s’escalfen per l’alt consum energètic. En conseqüència, els esforços de refrigeració esdevenen un repte important tot sovint vinculat a un elevat consum d’aigua. “La informació de la que disposem en tots els casos és que la refrigeració es realitza a partir de plantes refredadores (chillers) condensades per aire, que traspassen la calor del circuit tancat d’aigua cap a l’aire exterior, mitjançant un fluid refrigerant en un cicle de refrigeració per compressió”, expliquen fonts del Parc de l’Alba en referència als projectes de Cerdanyola, on s’ha renunciat a un sistema de refrigeració per evaporació d’aigua pel cost i perquè la xarxa d’aigua potable no té prou capacitat, “aquesta aigua refrigerada s’impulsa cap a les sales del CPD, on a través de unitats de tractament d’aire (CRACs o CRAHs), es refrigera l’aire en contacte amb els servidors IT”.
Per això Gabbott planteja que tot sovint els projectes de centres de dades tenen el consum d’energia i d’aigua com dues cares de la mateixa moneda. Hi ha sistemes de refrigeració que permeten consumir menys aigua, com és el cas del de Cerdanyola, però suposen un alt consum energètic i viceversa. Precisament per això el grup d’Ecologistes en Acció hores d’ara centra més esforços en aconseguir informació sobre el consum energètic que sobre el consum d’aigua. Tot i això, la investigadora recorda que molts projectes de centres de dades al món són opacs pel que fa al consum d’aigua fins i tot amb sistemes tancats.
Gabboott adverteix que, especialment en el cas de sistemes de refrigeració per evaporació d’aigua, el vapor surt expulsat de manera que “cau en forma de pluja a algun altre lloc, en una escala de temps natural i no a demanda”. També diu que l’aigua de boca que es va servir per a la refrigeració es calfa i es tracta químicament, de manera que després no és apta per al consum. Això ha provocat que a projectes com l’ampliació dels centres de dades de Villanueva del Gállego, Osca, el Burgo de Ebro i Saragossa a l’Aragó les empreses demanin pous no vigilats per a ells sols, una demanda que ha estat motiu d’al·legació per part d’Ecologistes en Acció i de Tu nube seca mi rio, un col·lectiu que va néixer inicialment per oposar-se a la creació d’un centre de dades de Meta a Talavera de la Reina (Toledo).
“L’aportació de les dades és voluntària i, per tant, hi ha una manca de transparència important, especialment pel que fa al consum d’aigua”
“El problema és que l’aportació de les dades és voluntària i, per tant, hi ha una manca de transparència important, especialment pel que fa al consum d’aigua”, va denunciar Aurora Gómez, activista de Tu nube seca mi rio en una entrevista amb aquest mitjà en el marc del darrer seminari d’hivern de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), tot dient que als projecte d’ampliació a l’Aragó no quadren les xifres de consums ni de llocs de treball, “la solució és la regulació, sí, però sobretot ens agrada el lema de la campanya contra els centres de dades a Irlanda –Not here, not everywhere– perquè nivell de canvi climàtic, és igual que el centre de dades estigui aquí que a Sud-Àfrica”.
Hores d’ara, explica Gabbott tot citant una investigació del Washington Post en col·laboració amb la Universitat de Riverside, Califòrnia, ChatGPT requereix tres ampolles d’aigua per generar un correu electrònic de 100 paraules: “Si la demanda global d’IA continua la seva trajectòria actual, les millors estimacions situen la seva extracció d’aigua al voltant de 4.200-6.600 milions de metres cúbics el 2027; l’equivalent al consum anual de la meitat del Regne Unit”.
“Hi ha enginyers, matemàtics i físics que plantegen que la tecnologia podria ser un 50% més eficient”
Mentre Gabbott i entitats com Ecologistes en Acció o Tu nube seca mi rio es mostren escèptics respecte als possibles avenços tecnològics, Sanromà considera que el consum es pot reduir dràsticament durant els propers anys: “Hi ha investigacions per reduir els consums. De fet, el d’aigua està vinculat a l’energia perquè es fa servir per refrigerar. Si hi ha menys despesa d’energia hauria d’haver menys despesa d’aigua. Certament ara és un problema però hi ha enginyers, matemàtics i físics que plantegen que la tecnologia podria ser un 50% més eficient, el que suposa una caiguda molt gran de les necessitats d’energia i aigua. Si fos l’alcalde de Sant Cugat o de Cerdanyola, preferiria que vinguessin uns quants centres de càlcul”.
La pota urbanística
A la Centre Direccional ja es viuen les obres per a la instal·lació dels centres de dades. Alhora, la promotora immobiliària Culmia, que fins el 2021 va estar vinculada al Banc Sabadell com a evolució de l’antiga Solvia, anuncia noves promocions d’habitatges. L’espai ha estat durant les darreres dècades un espai en disputa urbanística d’ençà que el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 l’ubicava com un dels espais de creixement de la metròpoli barcelonina.
El qüestionament a l’operació ve de lluny i ha tingut tints judicials, començant per l’Associació Via Verda, que va ser responsable de la impugnació de diverses tramitacions urbanístiques, el que ha obligat l’Ajuntament, primer, i el Consorci, després, a tramitar plans urbanístics el 2002, 2005, 2008, 2014 i 2020. El darrer, que naix d’una sentència desfavorable al Pla Director Urbanístic (PDU) de 2014, el darrer denunciat per Via Verda, ha estat recorregut novament per un nou col·lectiu hereu d’aquesta lluita: Refem el Centre Direccional. Hores d’ara encara s’espera la sentència.
Però la dificultat del tràmit i el cost econòmic de les possibles indemnitzacions posteriors han impedit que els col·lectius ecologistes demanessin mesures cautelars de manera que l’espai cerdanyolenc contingut entre el nucli de Cerdanyola, Sant Cugat, Collserola i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha anat desenvolupant gradualment amb moments crucials perquè la construcció fos irreversible com ara l’edificació del Sincrotró Alba el 2008 o de la seu d’Stradivarius el 2016. Això significa que una hipotètica nova sentència desfavorable al planejament urbanístic pugui obligar a fer un nou pla urbanístic i aplicar alguns canvis però difícilment alterarà la part ja construïda.
Les entitats ecologistes com Via Verda i Refem –però també Cerdanyola Sense Abocadors o Salvem Cerdanyola– han mantingut la pugna en dos aspectes. En primer lloc, aconseguir una reserva d’espai que permeti fer de connector natural per a la fauna entre Collserola i Sant Llorenç passant per la Serra de Galliners. En segon, descontaminar diversos abocadors clausurats que hi ha a la zona aprofitant els forats d’antigues argileres, amb atenció especial al de Can Planas, on la inestabilitat del terreny impedeix construir-hi a sobre i per això les previsions urbanístiques són de fer-hi un parc a sobre.
Els lixiviats que acaben anant a les rieres –i en última instància al mar passant per la riera de Sant Cugat, el riu Sec, el riu Ripoll i el riu Besòs– i els gasos per la descomposició dels productes abocats han estat motiu de preocupació també en clau de salut, una anàlisi i lluita que va mantenir especialment el recentment mort Roger Caballé, santcugatenc i químic que va ser un dels presidents de Via Verda. Ara a aquestes reivindicacions se li suma la preocupació pel consum energètic i, en funció de si es compleixen les previsions i si les possibles ampliacions posteriors opten per altres sistemes de refrigeració, el consum d’aigua dels nous centres de dades.
L’argument dels llocs de treball
El Consorci preveu 130 llocs de treball, la majoria d’alta qualificació
“No s’ha de perdre de vista que el sector dels CPD és estratègic per a la digitalització, suposa un important efecte multiplicador de la inversió directa –uns 1.000 milions d’euros– en inversió indirecta –serveis de hardware, software, empreses energètiques, operadors de telecomunicacions…–, i suposa la generació de llocs de treball, no només durant la construcció –uns 500– sinó també durant l’operació –s’estimen 130 llocs, la majoria d’alta qualificació, a més dels 60 actuals–”, argumenten fonts del Consorci del Parc de l’Alba, que és membre del és membre del grup de treball per a l’impuls de la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya.
El creixement de la IA pot suposar una transformació important dels treballs, tant per l’especialització que precisen els centres de dades com pels impactes sobre la resta d’àmbits laborals. “Hem de tenir en compte com afectarà la IA al mercat laboral perquè molta gent perdrà la feina però tampoc s’han d’obviar les aplicacions positives, com ara crear medicines amb molta més rapidesa”, adverteix el president de CIVICAi.
Però l’argument dels llocs de treball també és qüestionat pels ecologistes perquè, segons explica Gómez, molts projectes, com el de l’Aragó, els llocs de treball es presenten “sense desglossar els directes o els indirectes”. El grup d’Ecologistes en Acció dubta dels càlculs fets pel Consorci i considera que els nous centres de dades només permetran crear 30 llocs de treball a llarg termini, sense comptar els de la construcció: “L’argument que aporta llocs de treball és relatiu”.
“El sector dels centres de dades no sol crear tants llocs de treball com diuen les seves empreses”, adverteix Gabbott, escèptica respecte als anuncis també en relació a la qualificació perquè, diu, tot sovint els càlculs inclouen els treballs de seguretat, neteja i càtering, entre d’altres, “per exemple, en el cas de Digital Realty, una de les majors organitzacions de centres de dades de França, només hi ha 230 treballadors a temps complet a tot el país, malgrat que hi ha 17 centres de dades”.
L’arribada de centres de dades a Cerdanyola esdevé una oportunitat de digitalització i tenir al costat de la nostra ciutat un gran hub tecnològic que promet llocs de treball i posicionament internacional. Ara bé, els interrogants encara són múltiples i totes les dades, ja sigui de consums o de llocs de treball, són previsions que només es podran comprovar quan els nous centres s’hagin construït. Els motius d’esperança i de qüestionament són clars i, per la seva ubicació, esdevenen nous arguments en el debat sobre el desenvolupament urbanístic del Centre Direccional.
