El passat 19 d’abril, diversos agents dels Mossos d’Esquadra van accedir a un immoble de la Floresta on residia provisionalment una família afganesa refugiada que tot just havia aconseguit el reagrupament familiar per fugir del règim dels talibans. Ho van fer sense cap ordre judicial i, segons el primer de la família en arribar a Catalunya, a punta de pistola tot i que a l’interior de l’immoble hi havia un menor de tres anys.
L’habitatge és el baix d’una casa en obres que va cedir un veí de forma provisional mentre la família buscava un lloguer després que els deneguessin ajuts per pagar un habitatge. Era dissabte a les 11 de la nit i a l’interior de l’immoble es trobaven els pares, la germana, el cunyat i el nebot del refugiat. “La meva germana estava espantada i, com que no saben parlar castellà, em van trucar”, explica, ja que ell era a Barcelona, on treballa i viu, “però els agents no van voler parlar amb mi tot i que els vaig intentar explicar que era un malentès”.
“Els agents van veure que podria tractar-se d’una ocupació i no d’un robatori amb força”
Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, els agents es van personar a l’immoble “per un presumpte robatori amb força” i van identificar totes les persones que es trobaven a l’interior de la casa: “Els agents, per tal de fer comprovacions, van accedir només al menjador i ho van fer amb el permís de les persones que eren dins. Els agents van veure que podria tractar-se d’una ocupació i no d’un robatori amb força”. En resposta a aquest mitjà asseguren que la relació amb les persones de l’immoble va ser “cordial i distesa”.
Tot i els intents de la família de contactar amb algun intermediari que sí que parlés castellà, el malentès no es va resoldre fins que hi va acudir Mercè Aguilera Roche, membre d’Afghan Women on the Run, l’entitat que havia facilitat l’exili de la família. “La germana va tenir un atac d’ansietat i aquella nit no va dormir ningú”, recorda l’activista, que anuncia que l’entitat presentarà una queixa davant dels Mossos d’Esquadra per l’operatiu, “quan vaig arribar els antidisturbis van marxar, em van dir que haurien d’haver avisat als veïns i els agents van oferir ensenyar el cotxe patrulla al nen, que estava en xoc”.
“Tenim por de denunciar i trobar-nos problemes”, explica el refugiat davant la possibilitat de sumar-se a la queixa o presentar una denúncia, “no té sentit que ningú pensés que robaven o ocupaven perquè portaven quatre dies vivint-hi i ens havien vist portar maletes”. Ara ell segueix vivint a Barcelona mentre que la resta de la família, amb el suport de l’ONG Ponts per la Pau, ha trobat un pis a un altre municipi.
Notícia relacionada
