La majoria de les instal·lacions esportives de Badalona pateixen de greus problemes de funcionament. Almenys en tres casos: el pavelló d’Ausiàs March, el camp de futbol de Montigalà i la piscina Mireia Belmonte la seva situació s’acostaria a la ruïna, mentre que en la resta les deficiències tenen diversos nivells, segons Comissions Obreres de Badalona, que fa un any van elaborar un estudi sobre les instal·lacions municipals de la ciutat, document que en la seva estructura segueix sent vàlid.
A propòsit d’això, les obres anunciades des de l’equip de govern de la ciutat amb motiu de la celebració a Badalona de la final de la Copa del rei de Bàsquet, són qualificades des del sindicat, com a mesures cosmètiques que no van al fons de l’assumpte, declara Pol Acozar, responsable de CCOO a l’Ajuntament de Badalona.
De fet, fa mesos que les visites d’equips esportius a Badalona serveixen per constatar que les instal·lacions que els acullen no tenen condicions per disputar els partits. Això ha passat en diversos encontres de bàsquet perquè els visitants han vist com els seus jugadors i jugadores no es podien dutxar en pavellons sense aigua calenta i, fins i tot sense aigua corrent.
La inadequació d’alguns camps de bàsquet i de futbol té a veure amb l’aparició de casos de legionel·la, perquè els mecanismes per erradicar aquesta plaga triguen massa a donar resultat i comporten inversions importants.
Per contra, des del consistori badaloní s’han iniciat actuacions per adequar alguns poliesportius de cara a la celebració de la final de la copa del Rei entre els dies 16 i 19 de febrer vinent. Aquestes actuacions se centren en el poliesportiu de Llefià, on es dedicaran 3,4 milions i també els poliesportius Bufalà, Joaquim Blume, Montigalà, Casagemes-Albert Esteve i La Plana.
Maquillatge estructural
Dels equipaments esmentats, Casagemes havia patit problemes importants com goteres i aparició de legionel·la. En el pavelló de la Plana s’ha pintat la façana, però, segons fonts sindicals, es mantenen greus deficiències en els vestidors. De tots els poliesportius que rebran remodelacions, el de Llefià és el que té una situació a priori millor, cosa que farà que la remodelació sigui més fàcil. Tot plegat, segons les fonts esmentades no és més que una operació de maquillatge que no dona resposta a la situació precària de les instal·lacions esportives de Badalona.
Tres instal·lacions ruïnoses
En l’altra banda de la balança hi ha els casos de la pista d’Ausiàs March, que segons CCOO «hauria d’estar tancada», ja que tres quartes parts de les grades estan tancades i es donen casos com parets que podrien caure i fins i tot hi ha parts envaïdes per rates. El camp de futbol de Montigalà va patir fa uns mesos la caiguda d’una tanca que va afectar un menor. A això se suma la situació dels vestuaris i la problemàtica entorn de l’aigua per a les dutxes dels esportistes. La piscina Mireia Belmonte té també greus problemes estructurals. Fa un temps va patir l’esfondrament del sostre, mentre que actualment tampoc funcionen amb correcció les dutxes. En paraules de Pol Acozar , la solució més viable per aquest equipament seria fer-hi una seriosa reforma estructural. En síntesi, a la ciutat hi ha tres instal·lacions ruïnoses.
Pel que fa a la resta d’equipaments municipals de l’àrea esportiva es considera que tenen nivells de gravetat més baixos, però que tampoc podrien equiparar-se a les condicions fixades per la normativa.
Elss problemes que tenen les instal·lacions esportives es relacionen amb el personal encarregat de fer-ne el manteniment. Actualment, aquests treballs els fa 40 efectius quan en caldrien almenys 55, segons les fonts consultades. A més, aquests treballadors i treballadores «funcionen com si operessin en una Empresa de Treball Temporal (ETT), i es regeixen per condicions externes a les del conveni de l’ajuntament», informa CCOO.
Tot i la situació de superàvit de l’ajuntament, els treballadors de manteniment pateixen deficiències com manca de roba de treball o roba d’abrigar per afrontar les darreres fredorades.
Servei de manteniment centralitzat
Des de fa uns sis mesos el govern municipal ha impulsat un nou servei de manteniment centralitzat que ha de donar servei a uns 300 edificis municipals que tenia com a objectiu resoldre molts dels problemes que denunciava la ciutadania. Sis mesos després les mancances segueixen sense solucionar-se.
Jordi Subirana, regidor responsable del servei de manteniment, explicava al Diari de Badalona: “És evident que les instal·lacions esportives i qualsevol edifici municipal té deficiències d’inversió de fa molts anys i també de manteniment.” Subirana assegurava que des que va entrar en vigor el nou servei “s’està fent un enorme treball perquè cap edifici es quedi sense cobrir una necessitat bàsica”.
En el fons del problema hi ha la situació que pateix l’administració municipal a Badalona. La seva efectivitat pateix per la manca de coordinació dels 33 serveis en què està organitzat l’ajuntament; també pateix els efectes que comporta la legislació europea en el funcionament dels ajuntaments, que ha fet més estricte el control i els efectes de la inestabilitat política que pateix la ciutat, que ha fet que en deu anys s’hagin produït fins a sis canvis de govern. En aquest sentit, un element clau en el canvi de la situació seria assolir estabilitat política a la ciutat.
Els efectes de l’acord per a la modernització de l’administració local han tingut poca incidència en la solució dels problemes estructurals de la ciutat. Això no obstant, Acozar destaca la importància de l’acord que reduirà la temporalitat i la inseguretat de molts treballadors municipals.
El consistori ha perdut un 15% de la seva plantilla en els darrers anys, per baixes o jubilacions, i no s’ha reposat nou personal. Un terç de la plantilla és personal interí de llarga durada i una gran part del personal és temporal.
Denuncies sense resultats pràctics
Des dels sindicats els últims anys es va fer pressió perquè els respectius equips de govern s’apliquessin a solucionar els problemes que pateix la ciutat pel que fa als seus equipaments. Ara, segons CCOO s’ha optat per centrar-se especialment en la defensa dels treballadors municipals. Això ha passat perquè tot i les queixes, els efectes pràctics de les denúncies molts cops són imperceptibles. «A inspecció de treball ja ens coneixen, ens diuen, un altre cop Badalona?», diu Acozar, que es queixa que les institucions difícilment actuen amb energia respecte a altres institucions.
