Des que l’Ajuntament de Badalona va tancar l’alberg municipal de Can Bofí Vell a la primavera de 2024, han mort als carrers de la ciutat tres o potser quatre persones sense llar. Víctimes del fred i de les malalties, la xifra podria haver estat encara més alta si no fos per l’acció de veïns i veïnes que han suplert l’abandonament dels poders públics. Aquesta és la història que ho demostra.
L’inici d’una relació d’ajuda
A mitjan desembre, el desallotjament de l’Institut B9 va coincidir amb una onada de fred i pluja que va obligar les persones expulsades a refugiar-se sota el pont de l’autopista C-31. Però ells no eren els únics que patien la intempèrie a la ciutat.
«Feia un fred que pelava», recorda la Maria (nom fictici), una veïna del barri del Centre. En anar a comprar, es va fixar en un noi jove que malvivia al carrer. Moguda per l’empatia, va començar a portar-li menjar calent, fruita i cafè. En una ocasió, el jove li va demanar si li podia escalfar un tetrabric de brou: «Quan el vaig mirar, vaig veure que estava caducat des de feia dos anys», explica la Maria amb tristesa.
Aviat es va adonar que no era l’única que l’ajudava i es va començar a teixir una xarxa de suport. Tanmateix, les gestions oficials no funcionaven: ni l’Ajuntament ni les entitats —desbordades pel desallotjament de l’institut— podien oferir una solució immediata. La Maria va decidir fer públic el cas en un fòrum d’internet, fet que va permetre recaptar fons per comprar menjar al barri.
Una salut al límit
Amb l’arribada del mal temps, la salut del jove sense llar es va deteriorar greument. Tot i que les veïnes li facilitaven medicaments bàsics, el noi no millorava. El principal obstacle per a la seva atenció era el seu gos: el noi es negava a abandonar l’animal, i els serveis sanitaris exigien que fos ell qui es desplacés als centres.
«Durant l’Operació Fred vam demanar a la Guàrdia Urbana que el portessin al refugi temporal, però ens van respondre que havia d’anar-hi a peu fins al poliesportiu de la Colina, a Montigalà», lamenta la veïna. Davant d’aquesta situació, les set dones que formaven el grup de suport van prendre una decisió dràstica: una d’elles va portar el seu propi gos a casa d’un familiar a Barcelona per poder acollir el gos del noi i permetre que ell anés al metge.
El diagnòstic va ser alarmant: una pneumònia greu amb vessament pulmonar. Després de ser atès a Can Ruti i passar uns dies hospitalitzat, el grup va recollir diners perquè pogués passar les primeres nits en una pensió en rebre l’alta.
Una nova oportunitat
Finalment, la constància de la Maria i el grup de veïnes va donar fruits. Gràcies a la mediació d’un exmembre de l’ajuntament vinculat a l’entitat Aspanin i a la Fundació Roca i Pi, es va aconseguir tramitar el seu ingrés en una habitació tutelada. Aquest dimecres, 25 de febrer, el noi comença oficialment aquesta nova etapa, finançada en part per una petita ajuda econòmica que rep.
«Molta gent ens ha donat suport perquè han vist que només volíem ajudar», reflexiona la Maria. Tot i el final esperançador, el cas deixa un regust amarg per l’absència de l’administració local de Badalona, que a diferència d’altres municipis, no ha ofert la resposta necessària als ciutadans més vulnerables.
