La polèmica persegueix la reconversió urbanística d’una gran porció de terreny arran de mar de l’antiga tèrmica, on fa 50 anys la policia matava un sindicalista que reclamava un augment de sou.
El 3 d’abril de 1973, Manuel Fernández Márquez, un obrer de la Tèrmica del Besòs, moria a Sant Adrià durant una vaga en la qual els treballadors reclamaven un augment de salaris per fer front a la pujada de preus. Va rebre trets de la policia armada que vigilava el recinte. Fernández era membre de CCOO i del PSUC. Aquest dimecres, 29 de març, el sindicat commemora el 50 aniversari d’aquell assassinat.
En aquells moments ningú hauria pensat que mig segle després de la ràfega de trets que la policia va disparar contra 2.000 treballadors concentrats a la porta de la planta, s’estaria debatent què fer amb les instal·lacions, abandonades i, especialment amb un centenar d’hectàrees de terreny a primera línia de mar, que hi ha entorn de l’antiga central.
El 6 de març passat el Departament de Territori aprovava el Pla Director d’Urbanisme (PDU) de les tres Xemeneies, que fixa els usos futurs de les instal·lacions i els terrenys que, en la confluència de Sant Adrià de Besòs i Badalona, conformen l’entorn de l’antiga central elèctrica.
En síntesi, el PDU, afecta directament 32 hectàrees, i indirectament preveu transformar mitjançant directrius urbanístiques un àmbit més gran, d’aproximadament 98 hectàrees, on es troben actualment magatzems i àrees industrials.
Les 32 hectàrees ordenades més directament pel PDU preveuen 185.302 metres quadrats de sostre d’habitatge, que donaran cabuda a 1.783 pisos nous. Com a mínim 714 (el 40%) seran de protecció oficial, amb una superfície d’uns 70 metres quadrats útils de mitjana. Segons els càlculs de l’executiu, prop del 80% de la superfície es destinarà a equipaments comunitaris, carrers, places i un gran parc urbà d’unes 10 hectàrees que actuarà com a espai de transició entre el litoral i el front edificat.
Una peça clau en el projecte és el hub digital que, impulsat pels departaments de Territori i Cultura, pretén crear un focus industrial en les àrees de l’audiovisual i el videojoc. Segons el govern, el Catalunya Media City, serà un equipament publicoprivat que comptarà amb platós d’última generació, espais per a creació de continguts interactius (VR/XR), laboratoris de projectes d’intel·ligència artificial, 5G i robòtica, entre altres.
Si el 6 de març s’aprovava el PDU, el 15 de març es publicava al Diari Oficial de la Generalitat. Just aquell mateix dia la comissió corresponent del Parlament de Catalunya es reunia, a petició del grup de la CUP, per escoltar i debatre les posicions de les entitats i ciutadans representats per l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs. L’agrupació està formada per 32 entitats del territori i més de 700 persones que individualment s’hi han adherit.
La situació era esperpèntica, perquè no permetia prendre cap resolució instant el govern. La via política d’oposició al projecte oficial ha quedat, doncs, estroncada. Queda la via judicial.
Si el projecte oficial ressalta les bonances del PDU, les entitats cíviques no en van estalviar crítiques. Roger Hoyos i Francesc Alfambra, portaveus de l’Entesa van felicitar irònicament el Banc Santander, el BBVA i Endesa pel gran regal rebut de mans de la Generalitat i dels ajuntaments de l’àrea.
Tot i que les notes oficials no en parlen, els terrenys sobre els quals es construirà el nou barri, són propietat dels bancs i empresa abans esmentats, que ja han creat una empresa conjunta, i en una a porció del 30% és propietat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Tampoc es parla en la versió difosa que la previsió és construir uns 1.800 habitatges en una zona on l’Entesa denuncia que és terreny inundable, cosa que cap dels portaveus dels partits favorables al PDU va negar.
En opinió dels crítics, el PDU s’ha fet a partir d’una visió neoliberal que pretendria urbanitzar una zona de gran valor natural sense fer inversions públiques, optant perquè la maximització dels guanys privats financi la nova ordenació. Tot plegat emmarcat en una lògica que considera l’àrea del Besòs com el ‘pati del darrere de Barcelona’.
Menysteniment cap al Besòs
Alfambra va recordar que Badalona i el seu entorn ja va rebre durant el ‘desarrollismo’ moltes de les empreses de l’àrea química i contaminant que Barcelona no volia. Igualment, Hoyos destacava que, mentre que a la capital de Catalunya tot el terreny que hi ha entre la ronda litoral i el mar no és urbanitzable, quan se surt de la capital de Catalunya el plantejament canvia, i “entre la via del ferrocarril, que és l’equivalent a la ronda, i el mar, es vol fer un barri amb 5.000 nous veïns”. En el mateix sentit, Alfambra remarca el contrasentit que es vulguin construir 1.800 nous habitatges, amb una densitat superior a la que hi ha a la Vila Olímpica de Barcelona, quan entre Badalona i Sant Adrià hi ha més de 10.000 pisos buits. I més encara, va recordar que en els entorns de la nova urbanització projectada hi ha una de les tres zones amb més densitat d’habitatge del món: el barri badaloní de Llefià, que té 15.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Cortina de fum pel “pilotasso”
Sobre el hub audiovisual, els dos compareixents es mostren escèptics. El consideren una cortina de fum per tapar el pilotasso immobiliari que hi ha al darrere. El hub, fins al moment, només és un anunci, no té garanties, ni pressupost concret, afirmen, mentre que el que sí que es coneix amb detall és la quantitat de nous pisos que haurien de finançar el PDU. No obstant això, es manifesten favorables a l’existència del hub, que consideren compatible amb la seva alternativa: un gran parc natural al litoral.
I encara més sobre el projectat hub, Alfambra va recordar que abans que es parlés de l’audiovisual, es va projectar un hub del coneixement, la pau i la sostenibilitat, del qual ara no se’n sap res.
Dolors Sabater, diputada de la CUP i exalcaldessa de Badalona va criticar que els redactors del PDU no haguessin contestat cap de les al·legacions dels crítics amb el PDU de les 3 Xemeneies. Va recordar també que des de l’Ajuntament de Badalona en el seu moment es va forçar que hi hagués un procés participatiu que, en la seva opinió, ha quedat desvirtuat per acords de despatx i fins i tot va parlar de corrupteles.
El representant del PSC, Jordi Terrades, va qualificar de casual la publicació del pla abans que el Parlament escoltés els crítics. Va remarcar que els terrenys són de propietat privada i va destacar les bonances del PDU: el 40% de l’habitatge de protecció oficial; el 80% del terreny destinat a equipaments i la creació d’un parc urbà de 10 hectàrees. Fins i tot va estimar que la nova urbanització accelerarà el trasllat del col·lector de Badalona, cosa que permetrà recuperar les platges a la zona.
Igualment, Cristina Casol, de Junts per Catalunya, va abundar en les bondats que aportarà el nou hub audiovisual projectat, que serà “un referent mundial, si es pot dur a terme”.
Anna Balsera, d’ERC, va tornar a negar que la publicació al DOGC del projecte abans d’escoltar els crítics tingués cap intencionalitat. La diputada, nascuda a Santa Coloma de Gramenet, va recordar que el Barcelonès Nord és una subcomarca que tradicionalment ha tingut un molt baix nivell d’inversió pública, cosa que podria canviar amb el projecte del hub audiovisual, que hauria de contribuir a la creació d’un barri tecnològic.
Si ERC, Junts i PSC defensen el PDU i la CUP n’és contrària, David Cid, d’En Comú Podem, hi veu llums i ombres. Un element clau de la posició escèptica d’aquest partit és la manca de garanties que el hub de l’audiovisual es faci. Per això el partit va presentar al·legacions i, més tard, els representants d’aquesta organització es van abstenir en la votació de la comissió d’urbanisme de Catalunya.
Aquesta notícia la publica també L’independent de Badalona
Text: Tomeu Ferrer
Foto: Entesa per un parc natural al Besòs
