El primer pas de la gran transformació urbanística que representarà la construcció del nou Hospital Clínic es va donar el 12 de gener passat, amb la constitució formal del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’òrgan de governança i coordinació del projecte. L’integren 9 ens administratius, polítics i universitaris, entre els quals hi ha la Generalitat, l’AMB, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues, totes les Administracions governades a hores d’ara per un mateix color polític, el PSC. Si es compleixen els terminis previstos, les obres del nou Clínic haurien de començar el 2030 per a entrar en funcionament el 2035, després d’una inversió de 1.700 M€. El complex ha d’incloure el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, i la resta d’equipaments científics i de recerca.
L’endemà, 13 de gener, la Generalitat aprovava el protocol per a l’adquisició dels terrenys que ara ocupa el Servei d’Esports de la UB, per un import de poc més de 135 M€. La transformació de l’entorn anirà acompanyada necessàriament de la perllongació de la línia 3 del metro, amb dues estacions més: Clínic-Sant Joan de Déu, que donarà servei als dos centres hospitalaris, i Esplugues Centre, a la plaça Santa Magdalena. La seva arribada no es preveu abans de 2033, amb un pressupost que volta els 500 M€.
La part amable de tot plegat
El projecte comporta la transformació de 70 hectàrees de terrenys, de les quals 10 les ocuparà el complex hospitalari i científic. És un espai delimitat per la N-340, la Ronda de Dalt, la Diagonal i l’avinguda d’Albert Bastardas. És a dir, des del centre comercial Finestrelles, la subestació elèctrica de Collblanc i Can Rigalt, fins a la Diagonal i les oficines del RACC. De les 60 ha restants, la major part pertany al municipi de l’Hospitalet, a tocar de la massificada i saturada barriada de Pubilla Casas, i molt a prop també de Can Vidalet, dins del terme d’Esplugues.
És innegable que el trasllat del Clínic i els serveis associats obeeix a una necessitat estructural que ha de donar un impuls qualitatiu -científic i assistencial- a Barcelona i al país. El projecte se’l presenta com l’eix que permetrà fer de Catalunya un referent europeu en salut, recerca i formació universitària i per a la innovació biomèdica. Se’l defineix com a l’element essencial dins l’anomenat Eix Diagonal Salut i «serà clau en la transformació d’un buit urbà en un nou àmbit de ciutat amb vitalitat i activitat». A més, s’integra en l’arc sanitari que conformen el complex de Vall d’Hebron i el de Bellvitge, amb la Ronda de Dalt com el nexe d’unió entre tots tres.
El nou Campus de Salut Clínic-UB reunirà en un mateix espai assistència hospitalària, docència universitària i recerca biomèdica, en 300.000 m2 construïts, dels quals 230.000 es destinaran a l’assistència. El conjunt generarà una nova centralitat urbana que connectarà Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues, amb la creació d’un nou barri residencial metropolità amb usos mixtos, equipaments i corredors verds. Tot plegat requerirà la dotació d’una potent infraestructura per a alimentar les necessitats energètiques de tot l’entorn.
Les grans vies de comunicació, Diagonal, B-23 i N-340, es transformaran en avingudes metropolitanes més amables i integrades. S’insinua l’allargament dels laterals de la Ronda i, com vam anunciar en l’anterior article, els laterals de la B-23 també seran transitables. Finalment, els impulsors asseguren que el projecte «farà ciutat i millorarà la qualitat de vida dels barris veïns».
Tot és bonic i maco, però no tant…
Les informacions oficials, i la gran majoria de les periodístiques també, fan èmfasi en les bondats del projecte. En realitat, el pla va més enllà d’una necessitat sanitariocientífica. El 14 de gener, el digital L’Estaca, de l’Hospitalet, denunciava altres variables que ningú més esmenta. El nou barri metropolità representarà la construcció de 1.200 habitatges, amb una estimació d’increment poblacional d’uns 3.000 habitants. Una proposta que els ajuntaments beneeixen, si més no de portes enfora.
L’esquer són els corredors naturals que connectaran amb Collserola, cada cop més encerclada, però. I ho seran també els habitatges protegits que s’hi hagin de construir, però les repercussions en els barris veïns, sobretot Pubilla Casas, són una incògnita. No és forassenyat pensar que la pressió immobiliària encarirà el barri de l’Hospitalet i provocarà una altra diàspora d’habitants -una més- que han de deixar el lloc on viuen i on han crescut.
Segons publicava L’Estaca,, «… l’espai que, molts a l’Hospitalet somniaven com un lloc d’esponjament de la densitat annexa i de recuperació d’espais verds en barris on no hi ha un pam quadrat de zona verda per habitant, desapareix de sobte amb aquest projecte perquè no és previsible que la creació d’aquest nou barri metropolità que somnien les institucions, tingui res a veure amb el que l’Hospitalet precisa».
El projecte dona continuïtat i complementa el que es va conèixer com a Pla Caufec. Aquest Pla, en el terme d’Esplugues als entorns del barri de Finestrelles, va nàixer el 1991 i durant més d’una dècada va rebre una forta repulsa veïnal i d’organitzacions ecologistes. Les mobilitzacions i manifestacions van ser durament reprimides, amb afectació de més d’una trentena d’activistes que van ser detinguts, acusats i, en molts casos, condemnats per la justícia. Avui és una realitat, malgrat tot.
Esplugues també s’hi posa bé
Si no n’hi havia prou amb l’anterior, el 27 de gener descobríem, a través de la publicació Esplugues.digital, els plans de l’ajuntament cargolí, amb relació a la pastilla coneguda com l’àmbit «Via Augusta». Aquest espai està delimitat per la N-340 (Laureà Miró), la Ronda de Dalt, el carrer Sant Mateu, el ramal de sortida de la B-23, el carrer Clara Campoamor, l’avinguda dels Països Catalans i les instal·lacions de la Conselleria d’Esports de la Generalitat. Dins d’aquest entorn, trobem, com a referències emblemàtiques, les oficines de la Nestlè i tot el conglomerat d’esports de la Generalitat, incloent-hi el Consell Català de l’Esport i la Residència Blume.
El Ple municipal d’Esplugues del 26 de novembre de 2025 aprovava inicialment la modificació puntual del PGM (Pla General Metropolità), en l’anomenat àmbit de la «Via Augusta», un sector que comprèn la parcel·la de la Nestlé fins a l’entorn del centre comercial Finestrelles, incloent-hi les instal·lacions esportives Joaquim Blume. Es tracta d’una de les principals portes d’entrada al municipi des de Barcelona i d’un espai fortament condicionat pel pas de la ronda. La modificació del planejament estableix el marc urbanístic per transformar aquest sector, amb la cobertura parcial de la ronda de Dalt entre el carrer Sant Mateu i la N-340, i la reordenació de grans parcel·les com la de la Nestlè i la de la Generalitat, amb la incorporació de nous usos residencials i la continuïtat dels equipaments existents.
La proposta redefineix l’àmbit de Nestlé com un com a nou pol d’activitat metropolità, al voltant de l’encreuament de la Ronda i la Diagonal. En aquest entorn, entre la Nestlè i la B-23, es proposen 12.500 m2 de sostre residencial, amb tres edificacions de vuit plantes més planta baixa, que el projecte defineix com “alçades similars a l’ambient residencial del seu entorn”.
elaborada per Esplugues.digital
La façana de l’avinguda dels Països Catalans mantindrà el caràcter terciari, oficines i activitat econòmica. A l’edifici històric de Nestlé, s’afegirà una torre de planta baixa i vint-i-cinc plantes, a la cantonada de la rotonda d’Elisabeth Eidenbenz. La justificació d’aquesta torre és que “faci de nova porta d’Esplugues” i esdevingui “una fita urbana en l’eix visual de la Diagonal”, en el marc de la transformació de l’entorn i de la creació d’un nou àmbit de centralitat metropolitana.
Una altra fita important és el cobriment de la Ronda de Dalt, entre el centre comercial Finestrelles i els terrenys de la Generalitat. Aquest espai veurà flexibilitzada la capacitat d’adaptació de les instal·lacions existents, a canvi de l’edificació de tres blocs d’habitatges, amb alçades màximes de planta baixa més catorze, quinze i setze plantes. Això es tradueix en 13.500 m2 de sostre d’habitatge lliure i 18.000 d’habitatge protegit, equivalents a més de 200 habitatges de protecció oficial.
Com afecta tot plegat Sant Just?
Aparentment, tant el projecte del nou Clínic com el de l’àmbit «Via Augusta», i tot el que els acompanya, no afecten d’una manera directa els santjustencs. O potser sí. No és difícil de preveure que el conjunt d’obres de transformació de la cruïlla Diagonal-Ronda produiran uns maldecaps considerables als qui han d’entrar a Barcelona, sigui per feina o per estudis. El transport públic i el privat en patiran les conseqüències, evidentment.
Els efectes més tangibles a Sant Just seran quan s’escometi la transformació de la B-23. Primer, amb el soterrament per sota de Laureà Miró, a Esplugues, i més endavant amb la cobertura de dos trams pròxims a la nostra població. El polígon industrial del Pont Reixat es veurà substancialment modificat -qui sap si no acabarà desapareixent- amb l’edificació d’habitatges a la façana que dona a la via ràpida metropolitana.
A l’altre costat de la B-23, en el terme de Sant Joan, el pàrquing de TV3 se soterrarà per donar continuïtat al parc i a la llosa que cobrirà la via. Els efectes indirectes es poden endurir si, com algunes veus especulen, els estudis de TV3 es traslladen al nou hub audiovisual que s’ha de construir a les 3 xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
L’altre tram que es cobrirà, íntegrament en el terme de Sant Joan, tindrà una major incidència poblacional. Ara ja estan en marxa la construcció del sector de Bellavista, també a Sant Joan, i el de Bomer a Sant Just. Tot plegat farà que la mobilitat de tot l’entorn pateixi. I Sant Just, per extensió, també.
Una lectura plausible de tot plegat és que, amb l’excusa del relligament urbanístic i de millora de la mobilitat, es desenvolupen projectes edificatius que causen l’increment poblacional i l’augment de preus que foragita els habitants actuals. És una cursa per fer de Barcelona -la seva metròpoli- una ciutat coberta de ciment, on importa més el nombre d’habitants i obrir les portes al turisme que la qualitat de vida dels que ja hi són: la metròpoli dels 5 milions que alguns somnien.
Més enllà de tot l’anteriorment exposat, la conclusió final podria ser que la dèria de no deixar ni un pam de terreny sense edificar en tota l’Àrea Metropolitana, contribueix a augmentar la pressió urbanística sobre Sant Just, inevitablement. Es fa difícil pensar que l’oasi santjustenc, i la seva personalitat de poble, puguin perdurar en el temps. Les dinàmiques urbanístiques de la metròpoli anul·len la identitat dels pobles i la seva idiosincràsia, sense oblidar l’increment enorme de la mobilitat.
Article original de La Vall de Verç
