El gener del 2026 es donarà el tret de sortida a les obres de remodelació de la plaça de la Vila. Els treballs tindran una durada de 13 mesos i un pressupost de 3,3 milions d’euros, amb un finançament d’1,2 milions a través dels fons europeus del Pla d’Acció Integrat (PAI).
La intervenció afectarà també diferents carrers adjacents: passatge Penedès, carrer Rectoria, carrer de l’Església, carrer Pou de Sant Pere i Pi i Margall. En el marc d’aquesta transformació urbana, el govern municipal va anunciar al mes d’octubre la creació d’un procés participatiu perquè la ciutadania pogués decidir una part d’aquesta remodelació: el possible retorn d’una font a la plaça de la Vila. La consulta ciutadana va habilitar-se a la plataforma Decidim entre el 10 i el 23 de novembre i s’adreçava a totes les persones majors de 16 anys empadronades a Sant Feliu. Paral·lelament, van habilitar-se punts de suport als equipaments municipals per facilitar la participació de la ciutadania que no disposava de correu electrònic.
Així doncs, aquesta setmana s’ha fet públic el resultat del procés, que ha determinat la recuperació de la font amb la proposta La Font de la Rosa. El projecte planteja una peça inspirada en la forma d’aquesta flor i se situarà a l’alçada entre el campanar i l’entrada de la Catedral.
La decisió arriba després d’un procés participatiu en què, de les 40.772 persones cridades a votar, només 388 hi van participar, al voltant de l’1% del cens. Entre aquests vots, 75 ciutadans, l’equivalent al 0,18% del cens total, són els que finalment han decantat la proposta que es materialitzarà al nou espai.
Des de Fet a Sant Feliu, hem volgut recollir la valoració dels principals partits polítics sobre resultats del procés participatiu de la instal·lació de la font a la plaça de la Vila.
L’equip de govern posa en valor que la ciutadania ha pogut opinar sobre la possible instal·lació de la font i que el volum de participants és similar al d’altres consultes prèvies
Des del PSC, Javier Molina, explica que la consulta sobre la instal·lació d’una nova font respon a demandes veïnals i explica que, davant aquest plantejament, el govern va optar per preguntar directament a la ciutadania. El regidor exposa que la participació de la consulta per decidir la instal·lació de la font és “semblant” a la d’altres processos participatius, a excepció de la consulta del soterrament.
Molina reconeix la dificultat d’aconseguir una participació elevada en aquest tipus de processos i assegura que, en futures consultes, el govern posarà en marxa plataformes més àgils per intentar incrementar la implicació ciutadana. No obstant això, el regidor remarca que “la qüestió principal” és que la ciutadania “ha pogut dir la seva” sobre la possible instal·lació d’una font a la futura plaça. Respecte a les obres, Molina subratlla que els treballs no només es faran a la plaça de la Vila sinó als carrers adjacents i serviran per millorar la connectivitat de la ciutat després del soterrament.
Des de Tots Som Sant Feliu, Jaume Manyoses, valora positivament que s’impulsin processos participatius per donar veu a la ciutadania. En aquest sentit, considera que el volum de respostes “no és un mal resultat”, si es compara amb la participació registrada en altres consultes municipals. Tot i això, puntualitza que el nivell de participació de la consulta de la font no és equiparable a altres processos de més abast, com la consulta sobre el soterrament o unes eleccions municipals, on l’impacte de la decisió, declara, és més gran. Manyoses explica que, quan es fan més processos d’aquest tipus, la participació es consolida i que el fet destacable és que la ciutadania ha pogut decidir sobre la possible instal·lació d’una font en l’espai.
Per la seva part, el líder de Veïns per Sant Feliu, Quim Carcereny, considera que fer processos participatius és la forma de donar veu als santfeliuencs perquè puguin dir la seva sobre “qüestions de la remodelació de la ciutat”. Carcereny explica que en aquests processos la participació acostuma a ser baixa, però que cal respectar els resultats. Tot i això, reconeix que la consulta de la ciutadana per decidir la possible instal·lació d’una font ha estat baixa. Per intentar revertir-ho, el regidor de Veïns creu que s’hauria de fer més difusió per les xarxes socials i els canals informatius dels quals disposa l’ajuntament perquè la ciutadania “connecti més” amb aquestes consultes.
L’oposició coincideix en què la consulta s’hauria d’haver ampliat per decidir el model de la plaça i demanden més treball conjunt amb la ciutadania
Des d’ERC, Oriol Bossa es mostra crític amb el procés participatiu i lamenta que l’únic que hagi pogut decidir la ciutadania sigui la col·locació d’un element decoratiu com és la font. El líder dels republicans opina que el procés es podria haver ampliat per decidir el model de la plaça i considera que el volum de respostes ha estat baix.
Per al regidor republicà, aquest procés “és la mostra” que l’equip de govern “no es creu la participació”. Esquerra argumenta que la participació ciutadana ha d’anar més enllà de respondre una enquesta. Consideren que s’hauria de treballar conjuntament amb la ciutadania i organitzar sessions continuades per debatre els problemes, les necessitats i les oportunitats dels espais públics, posant com a exemple la transformació del carrer Joan de Batlle. En aquesta línia, Bossa també menciona el Concurs Internacional d’Idees sobre la urbanització de l’espai alliberat del soterrament com un exemple de treball conjunt amb la ciutadania.
Per a la líder de SFECP, Lídia Muñoz, el procés participatiu “neix mort” i evidencia “la manca de visió estratègica i política del govern”. A més, assegura que la plaça es transformarà “per les demandes de Tots Som Sant Feliu”. Els comuns consideren que s’hauria d’haver treballat amb la ciutadania per definir el model de plaça, i no només la ubicació d’una possible font. Respecte a la instal·lació d’aquesta, afirmen que condicionarà l’espai públic, limitant la seva utilitat i accessibilitat per a esdeveniments, i critiquen que la transformació es farà “sense parlar amb entitats, teixit comercial ni veïns”.
Segons Lídia Muñoz, el procés demostra el concepte erroni que el govern té de la participació ciutadana per la “manca de treball conjunt amb la ciutadania, respostes concretes i retorn dels processos”. La regidora dels comuns ho fa extensible a altres qüestions de la ciutat com la nova centralitat, el Pla Local d’Habitatge, el procés participatiu de Mas Lluí o el pont de Les Grases.
La portaveu del Partit Popular, Elisabet Ortega, considera que no hi ha hagut “una participació real” i que la consulta s’ha impulsat amb “l’única voluntat de marcar la casella de participació”. Ortega creu que el procés participatiu es podria haver ampliat a decidir més qüestions sobre la plaça i el seu model així com participar sobre la idoneïtat de les obres.
Tanmateix, assenyala “la inexistent” comunicació entre govern i oposició. La regidora ho exemplifica amb una reunió de la primavera passada entre representants de l’oposició i del govern. Després de presentar el projecte inicial de remodelació de la plaça i arran d’una pregunta informal d’un regidor un cop acabada la reunió, el govern va explicar que es deixaria una preinstal·lació per a una possible font que no apareixia en la primera versió del projecte.
Respecte als models de participació, la regidora del PP, apunta a iniciatives com Clic i Pala, engegada en la legislatura 2015-2019 (ICV-PSC), com un bon exemple de participació i treball conjunt amb la ciutadania.
