INVESTIGACIÓ. Marc Monells, coordinador de l’agrupació local de Junts per Valldoreix, excap de gabinet d’alcaldia i excap de relacions institucionals de la conselleria de Territori i Sostenibilitat amb Lluís Recoder (CiU), i Lluïsa Muñoz, vocal de la formació a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), lloguen dues casetes de fusta que han instal·lat sense autorització al pati d’una propietat que comparteixen a Valldoreix. Les imatges aèries de l’Institut Cartogràfic de Catalunya mostren que es van col·locar entre el 2020 i el 2021, quan la finca ja era de la seva propietat, segons el Registre de la Propietat. elCugatenc ha esbrinat que, com a mínim en el passat, la parella també havia llogat l’antic garatge, convertit en habitatge, de l’edifici principal. Els propietaris han rebutjat fer declaracions a aquest mitjà tot al·legant que és un assumpte privat que no té relació amb la dedicació política.
El Cadastre recull que la parcel·la, de 1.290m2, té 281m2 construïts, dels quals 124 serien d’habitatge amb la meitat a la planta baixa i l’altra meitat a la primera planta. Tot i que consten altres usos secundaris –industrial, esportiu, aparcament i magatzem– no hi ha registrada cap edificació al pati ni cap altre ús d’habitatge. Fonts de l’EMD han confirmat a aquest mitjà que no els consta cap petició de llicència. elCugatenc no ha pogut accedir a la parcel·la per comprovar si les casetes tenen fonaments o són mobile homes, que, segons la jurisprudència marcada pel Tribunal Suprem en una sentència del 2024, tindrien el mateix tractament que les cases prefabricades.
La resolució judicial naixia d’un plet entre un càmping i l’Ajuntament de Tarragona, després que la institució municipal denegués una llicència per a l’ús del sòl per instal·lar mobile homes. El càmping al·legava que aquest tipus de cases, com que tenen rodes i estan pensades per moure’s, són equiparables a remolcs mentre que l’Ajuntament deia que són construccions pensades per a quedar-se fixades al sòl i tenir ús d’habitatge ni que sigui temporal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) va donar la raó al municipi en una sentència del 2022: “Podem afirmar que la naturalesa de les denominades mobile homes o cases mòbils és assimilable a les cases prefabricades des de la perspectiva de l’exigibilitat de la llicència urbanística per ús de sòl”. Dos anys més tard el Suprem ratificava aquest pronunciament, que suposa que aquestes construccions han de tenir llicència urbanística arreu de l’Estat.
Les dues casetes de fusta a la parcel·la de Monells i Muñoz es troben al límit sud de la finca, a 15-20 metres d’un torrent. A les imatges aèries s’aprecia un camí que voreja la casa principal a mode d’accés independent per a les dues edificacions, que tenen una tanca perimetral per crear un petit pati. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no disposa de cap cartografia de les zones inundables al voltant d’aquesta riera tot i que més endavant, quan el torrent ja ha confluït amb un altre, la mateixa ACA va determinar la inundabilitat de l’entorn per la tramitació d’un projecte.
Les casetes es troben en una zona que podria ser inundable
“En aquells casos en què no existeixi cartografia de zones inundables elaborada i publicada per les administracions públiques, els promotors de les diferents actuacions hauran d’incloure aquesta cartografia en la documentació del seu expedient”, especifiquen fonts de l’ACA citant el Reglament del Domini Públic Hidràulic, tot afegint que generalment la servitud hidrogràfica és de 100 metres des de la llera del torrent, el que, de fet, afectaria a parcel·les senceres de l’entorn, “està previst analitzar la inundabilitat d’aquest àmbit de manera integral en el marc del contracte de delimitació de les zones amb inundació probable, que actualment es troba en execució”.
Si bé, l’EMD no ha tramitat cap expedient sobre la construcció de les casetes i, per tant, no existiria cap informe d’inundabilitat. Fonts urbanístiques consultades per aquest mitjà especifiquen que no només es tractaria d’uns volums disconformes amb el planejament vigent sinó també unes edificacions fora d’ordenació. La parcel·la està afectada –se n’haurà d’expropiar una part– per un vial pendent d’esborrar del planejament i per una urbanització que obligarà a alinear els murs dels patis.
L’EMD no hauria pogut atorgar cap llicència per l’afectació de la parcel·la
En casos com aquest, el text refós de la llei d’Urbanisme de Catalunya especifica al seu article 108 que l’administració competent –l’EMD– no pot autoritzar “obres de consolidació ni d’augment de volum, llevat de les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions, com també les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques de conformitat amb la legislació sectorial en aquesta matèria”. És a dir, en cas d’haver demanat una llicència, l’EMD l’hauria d’haver denegat tant perquè no es poden construir nous volums fins resoldre l’afectació com perquè és una parcel·la unifamiliar on no es poden instal·lar nous habitatges.
El testimoni d’un exllogater
Davant d’aquesta informació, elCugatenc ha aconseguit parlar amb un exllogater que havia viscut al garatge adaptat com a habitatge, que al contracte constava com a loft. Tot demanant mantenir l’anonimat, explica que, mentre hi residia, les dues casetes estaven llogades a altres famílies. “Van fer un mur de pladur per separar els espais”, recorda, tot afegint en referència a la inundabilitat: “Amb les pluges vaig tenir problemes perquè l’aigua entrava per les aigüeres, de manera que vaig haver de netejar el clavegueram”. L’exllogater afegeix que, en no haver un comptador separat, li van demanar que consumís menys energia “fins que un dia va venir ‘un tècnic’ i crec que va punxar la llum, el que vaig denunciar a Endesa però no sé com ha quedat”.
L’afectat pagava 800 euros al mes de lloguer –1.300 per les casetes, segons assegura que li ha explicat un llogater posterior– i reconeix que en algun moment s’havia retardat uns dies per problemes econòmics després d’haver-se separat. Tot i això, assegura, mai va deixar cap renda pendent de pagament. “Al cap de prop de dos anys vivint-hi, em van dir que m’havia de buscar un altre lloc on viure perquè el pis el faria servir el seu fill”, explica, “primer em van dir que no era urgent però van començar a pressionar i vaig estar un mes pagant dos lloguers per poder fer el trasllat”.
Un exllogater denuncia que no li van retornar la fiança
Un cop va deixar la casa, no li van tornar els 1.100 euros de fiança: “És cert que no havia tingut temps a netejar-ho tot i els vaig dir que m’hi podia passar a fer-ho però em van respondre que no em preocupés, que ja estava resolt. Quan vaig reclamar la fiança em van dir que era un porc perquè havia deixat la casa i el pati en mal estat. No entenc com em van fer això sabent quina era la meva situació personal”.
Un projecte d’urbanització qüestionat per Junts
Més enllà del lloguer de les casetes i la planta baixa, la parcel·la està afectada per una urbanització pendent i, segons s’observa al mapa del Registre Urbanístic de Catalunya, l’EMD hauria d’expropiar una part de la finca per garantir l’amplada del carrer prevista al Pla General Metropolità (PGM). 15 anys després que s’urbanitzés una part del barri, el govern de l’EMD (Valldoreix Plural, ERC, CUP i PSC) ha intentat reprendre el projecte sense èxit perquè ha topat amb l’oposició d’una part del veïnat i de Junts, PP i Vox.
Després de diversos debats, els populars van presentar una moció perquè, abans de tramitar cap pla, es fes una modificació de planejament per reduir l’amplada dels carrers i, així, minimitzar les possibles expropiacions. Tot i l’oposició del govern, Junts, PP i Vox van votar a favor de la proposta dels populars, de manera que va prosperar. És a dir, Muñoz va fer suport a una moció que, de tirar-se endavant, podria suposar que l’EMD ja no li hagi d’expropiar cap metre de la parcel·la o, si més no, reduir-ne l’afectació.
Article original de El Cugatenc
