El projecte del futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona (UB) ha fet un pas endavant aquesta setmana amb l’activació de la seva nova estructura de govern i amb l’impuls definitiu a la compra dels terrenys on s’ha d’aixecar el complex. El Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic va quedar constituït dilluns 12 de gener després de dissoldre’n la comissió mixta, i el Consell Executiu del Govern de la Generalitat va aprovar ahir, 13 de gener, l’acord perquè la Generalitat adquireixi a la Universitat de Barcelona les finques de la Diagonal per 135,25 milions d’euros.
Amb una posada en funcionament prevista per al 2035 i una inversió global estimada de 1.700 milions d’euros, el nou campus concentrarà en un únic espai una superfície de 300.000 metres quadrats, amb 230.000 m² d’assistència, 35.000 m² de docència i 35.000 m² de recerca, a cavall de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat.
El Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic neix amb la participació de nou institucions: la Generalitat, CatSalut, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els ajuntaments de l’Hospitalet i d’Esplugues de Llobregat, i la Diputació de Barcelona.
En aquest esquema, Esplugues hi tindrà un representant als òrgans de govern i assumirà una part del funcionament del consorci amb una aportació aproximada del 5,5% de les despeses d’estructura.
L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha remarcat que la constitució del consorci ha de permetre que les decisions clau del projecte es defineixin de manera “consensuada” entre les administracions implicades. En aquest sentit, ha subratllat la importància que la concreció del futur campus i del seu entorn urbanístic es faci conjuntament “entre els tres municipis” que en formen part, així com “amb la Generalitat i la resta d’administracions”. Sanz ha insistit que, més enllà del pes de la ciutat dins l’òrgan, el punt clau és “la filosofia i la voluntat política” amb què s’ha creat el consorci.
Un dels elements més immediats és la compra dels terrenys de la Diagonal on s’ha d’aixecar el nou campus. Avui, el Govern ha aprovat l’acord pel qual la Generalitat es compromet a adquirir aquest any les finques de la UB per un import de 135,25 milions d’euros.
Els terrenys afectats corresponen a una superfície d’unes 10 hectàrees, actualment vinculades a l’activitat esportiva universitària. Segons el protocol previst, la Universitat de Barcelona mantindrà la possessió i l’activitat als terrenys fins al 2030, o fins un any abans si la Generalitat ho requereix per necessitats del projecte.
En paral·lel als tràmits institucionals, el projecte té ja una altra peça clau en marxa: el pla funcional i d’espais del futur campus, que ha d’ordenar les necessitats assistencials, docents i de recerca i fixar la coherència global del complex. La previsió és que el document definitiu estigui enllestit aquest mateix juliol, una fita que també està directament vinculada a la definició del futur projecte arquitectònic.
Una reordenació urbanística de gran escala
L’arribada del futur campus no es limita a un nou edifici hospitalari. Els documents tècnics vinculats al projecte plantegen una transformació urbana de gran abast a l’entorn de Porta Diagonal, en un àmbit que afecta Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet. Tot i això, la presentació institucional es va centrar sobretot en els fronts sanitaris i en les actuacions vinculades a la mobilitat i les grans infraestructures, sense entrar a concretar encara aspectes com el futur desenvolupament d’habitatge o altres usos urbans associats a la transformació de l’àmbit.
El desenvolupament es vehicularà a través d’un Pla Director Urbanístic (PDU), que ha d’ordenar la implantació del campus i la transformació de l’entorn metropolità, amb l’horitzó de tramitar-se i definir-se entre 2025 i 2027. La previsió és que aquest PDU quedi definitivament aprovat el 2027.
Entre els criteris destacats hi ha la creació de corredors verds, eixos cívics i ambientals, i una reconfiguració de les grans infraestructures viàries. La idea és transformar l’actual entorn, marcat per la presència de grans vies, en una nova centralitat metropolitana amb usos mixtos i més qualitat urbana.
Aquesta reordenació planteja, entre altres aspectes, convertir vies com la Diagonal, la B-23 o la N-340 en avingudes metropolitanes més amables, passant de barreres a eixos urbans, a més de racionalitzar nusos viaris i generar nous espais públics per connectar millor els municipis i els grans equipaments de la zona.
L’oportunitat per Esplugues: salut, mobilitat i corredors verds
L’alcalde d’Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz, ha remarcat que el nou Campus Clínic-UB és “una operació de país”, però que alhora impacta directament en el municipi i obre una finestra d’oportunitats. “Per nosaltres sobretot resulta una gran oportunitat”, ha afirmat, destacant que Esplugues ja s’ha consolidat com a pol sanitari amb Sant Joan de Déu i que el projecte pot reforçar “la capacitat d’atracció d’activitat econòmica i recerca” en l’àmbit mèdic.
Sanz també ha posat el focus en la transformació urbana que implicarà el Pla Director Urbanístic. Segons ha explicat, Porta Diagonal es convertirà en “una nova centralitat metropolitana” i vies que avui funcionen com “una autopista” haurien de passar a ser “una via cívica” amb usos diversos, també residencials.
En paral·lel, l’alcalde ha subratllat l’impacte de la mobilitat: “L’arribada de la línia 3 del metro a Esplugues significa un revulsiu”, ha dit, apuntant que aquesta connexió pot reforçar el paper de la ciutat com a municipi de primera línia a tocar de Barcelona.
Finalment, ha vinculat el projecte amb el model de ciutat i l’entorn natural: “El pla director haurà de preveure corredors verds que connectaran la serra de Collserola amb l’entorn del campus”, una actuació que, segons Sanz, pot contribuir a millorar les condicions de vida i la sostenibilitat urbana.
Arribada de l’L3 de metro a Esplugues: inici d’obres l’any 2028
Una de les actuacions amb un calendari més concret és la mobilitat. El Govern preveu que el segon semestre del 2028 s’activin dues intervencions clau: el perllongament de la L3 del metro i les obres d’urbanització i infraestructures de l’entorn.
El projecte de perllongament de la L3, des de Zona Universitària, preveu una primera fase d’uns 2,5 quilòmetres i la construcció de dues noves estacions a Esplugues de Llobregat: Campus de Salut Clínic-UB Sant Joan de Déu i Esplugues Centre, aquesta última situada a la plaça de Santa Magdalena.
El pressupost global estimat del projecte és d’uns 500 milions d’euros, i ara mateix s’està redactant l’actualització del projecte perquè quedi enllestida a finals d’aquest any i pugui complir el calendari d’inici d’obres el 2028.
Un concurs internacional per captar les millors idees arquitectòniques
En paral·lel a la planificació urbanística, el consorci té previst impulsar un concurs internacional d’arquitectura per definir el projecte d’implantació del campus. El Govern vol accelerar el procés i convocar-lo el juliol de 2026, mig any abans del previst inicialment, amb l’objectiu d’atreure equips d’arreu del món.
El concurs preveu diverses fases de selecció, amb eliminatòries successives, fins a l’elecció del guanyador durant el primer trimestre de 2028. El projecte guanyador comportarà l’adjudicació d’un contracte que se situa al voltant dels 109 milions d’euros.
El Clínic i la UB mantenen activitat i redefineixen usos
El projecte del nou campus no preveu un abandonament de l’actual Hospital Clínic al centre de Barcelona: el centre mantindrà les seus de Villarroel, Plató i la Maternitat.
En el cas de la Universitat de Barcelona, el calendari fixa que conservarà l’activitat esportiva als terrenys fins al 2030, amb la voluntat de reordenar-la i mantenir part del complex amb reubicacions cap a l’Hospitalet i una redistribució de la pràctica esportiva entre diferents campus. A més, la UB quedarà reforçada amb la futura nova Facultat de Farmàcia, amb una subvenció prevista de fins a 17,5 milions d’euros per finançar parcialment una actuació valorada en més de 152 milions.
