Un grup de santfeliuencs i santfeliuenques es concentren davant la porta principal de la Depuradora de Sant Feliu amb motiu de la visita guiada que ha organitzat el col·lectiu de La Revolta, l’associació que té com a missió vetllar per la sostenibilitat. L’objectiu de la trobada és conèixer quina és l’activitat del centre de tractament de residus i com és d’important la conscienciació ambiental ciutadania en contra del maltractament de l’aigua. La visita es fa de la mà de l’AMB a través programa d’educació ambiental: Compartim un futur.
Les depuradores d’aigua són les instal·lacions que transformen les aigües brutes que li arriben en aigües que es puguin retornar al medi natural. Aquestes aigües brutes o residuals arriben a les depuradores mitjançant les xarxes de clavegueram i els col·lectors, i provenen de les nostres activitats diàries (vàters, rentavaixelles, entre d’altres) i també de les indústries. Les depuradores metropolitanes (un total de 7) netegen més de quatre piscines olímpiques d’aigua usada per segon. En el cas de la Depuradora de Sant Feliu, que comprèn les aigües de 15 municipis metropolitans, aquesta tracta 64 milions de litres al dia, el que equival a l’ús de l’aigua que farien 373 mil habitants.
“Des que es tira la cadena, l’aigua tarda una mitjana de 2 hores en arribar a la depuradora”. És a partir d’aquí on comença el procés de depuració per retornar-la al riu Llobregat, un processament que no arriba a les 20 hores.
Tal com es va explicar durant la visita, l’aigua que arriba a la depuradora compta amb una contaminació de cinc tipus de residus: la matèria orgànica, els sòlids impropis (el que no s’hauria de llençar), l’oli de cuina (també perjudicial), els detergents i sabons i els residus que no són domèstics, com la sorra i la grava o els residus industrials. “
Tirar tovalloletes pel lavabo: el principal problema del procés de depuració
“El 90% dels residus són tovalloletes”, es va lamentar durant la visita. Un dels primers passos durant el procediment de depuració és el “pretractament”. És en aquest punt de la línia d’aigua on, mitjançant reixes i tamisos, s’eliminen els grans sòlids que transporta (com llaunes, bosses, bastonets, tovalloletes, entre altres elements). Aquests residus, on la majoria són tovalloletes, són un tipus de residus que no es poden reciclar o reaprofitar i acaben sent abocats a uns “dipòsits controlats”, que no deixen els coneguts “abocadors”. Aquests dipòsits estan repartits per diferents parts de territori i serveixen per emmagatzemar sota terra tots aquells residus que no es poden reconvertir. Una vegada un “dipòsit controlat” està ple se’n fa el “segellament” i una posterior “rehabilitació”. En altres paraules, es deixen enterrats tots els residus i se n’aprofita el sòl per donar-li un ús. És a dir, es construeix una zona verda allà on subterràniament es podreixen tones i tones de residus. A més, amb el ritme creixent que va l’acumulació de residus, cada vegada els “dipòsits controlats” tarden menys en emplenar-se i cal construir-ne de nous.
És per aquest motiu que des de la conscienciació ambiental es demana tenir cura d’allò que es llença per l’aigüera o pel lavabo. “Tot i que les tovalloletes es marquin com a biodegradables, aquestes poden tardar molts anys a desfer-se”, van assegurar els educadors.
Un altre dels problemes que pateix el procés de depuració de l’aigua és el llançament de l’oli, sobretot per l’aigüera: “Un 5% de l’oli que conté l’aigua mai es podrà acabar de treure”. L’oli és un element molt contaminant i es calcula que només un litre d’oli pot arribar a perjudicar mil litres d’aigua. La raó és que aquest 5% de l’oli que no es pot treure de l’aigua acabar retornant-se al medi natural creant efectes nocius, com la creació d’una capa a les aigües que impedeix l’oxigenació correcta de l’aigua, dificultant la respiració de peixos i plantes aquàtiques.
És important, doncs, que els diferents olis i greixos no es llencin per l’aigüera, perquè la càrrega contaminant d’aquests residus suposa un greu problema en el procés de depuració i la seva posterior afectació al medi natural. És recomanable emmagatzemar l’oli en recipients que després es puguin dur al punt de recollida i poder reciclar-ho. “L’oli de cuina, per exemple, pot ser revalorat com a biodièsel”.
La visita a la Depuradora de Sant Feliu va servir, no només per conèixer de prop el complex procés de neteja de les aigües residuals, sinó sobretot per posar sobre la taula la necessitat urgent de canviar hàbits quotidians que tenen un gran impacte ambiental. Tal com van recordar els educadors, “cap procés de depuració es pot fer al 100%, com menys residus, millor”. Aquest missatge apel·la directament a la responsabilitat individual: no llençar tovalloletes pel vàter ni oli per l’aigüera no és només una recomanació, sinó un acte de consciència col·lectiva que pot marcar la diferència en la salut del nostre medi natural.
