A Santa Coloma de Gramenet les dades són esfereïdores. Els dos col·lectius que treballen des de diferents vessants per garantir l’accés a recursos i a un habitatge digne al conjunt de la població ens n’aporten de molt rellevants
El col·lectiu Ningú Sense Llar va fer un recompte de persones que dormen al carrer en 30 de maig de 2023. En aquell moment van ser 28 les persones que es van detectar, dues de les quals han mort en els darrers mesos.
Des d’un altre vessant, la PAHV Gramenet afronta setmanalment l’acompanyament a persones que afronten processos de desnonament: sigui per impossibilitat de continuar pagant la hipoteca, els lloguers o directament per desallotjament de persones que s’han vist abocades a entrar a viure en habitatges buits que, molt sovint, no reuneixen ni les condicions per viure-hi.
I malgrat això, els jutjats i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet només mostren preocupació per evitar ocupacions d’habitatges que estan buits i que, majoritàriament, han acabat en mans de fons d’inversió i bancs. En contraposició, no es dona resposta a l’emergència de desenes de veïnes de la ciutat que resten a l’espera de resposta de les diferents administracions –local, nacional i estatal– per accedir a habitatges i lloguers socials a través de la mesa d’emergència social amb una llista d’espera inacabable.
Les gairebé 30 persones que dormen als carrers i la mitjana de 20 desnonaments que es donen a la ciutat setmanalment, posen sobre la taula quina hauria de ser la prioritat de la ciutat i el conjunt de la societat: garantir l’accés a un habitatge.
Dormir (i morir) al carrer
Les situacions que porten a viure al carrer a desenes de persones són múltiples i diverses, però en qualsevol cas la resposta des de les administracions hauria de ser clara. I en aquests moments la situació és desesperant.
Com comentàvem més amunt, dues persones han mort els darrers mesos vivint al carrer. Primer va ser en Margus, el passat 8 de març als voltants de l’Ajuntament i Can Sisteré, a qui se’l va retre un homenatge el dia 18 de març i que fins al passat 30 de maig no se’l va poder fer un comiat al tanatori de Santa Coloma de Gramenet. I el segon cas ha estat les darreres setmanes, en Volodymyr a Singuerlín, a qui se’l va fer un petit acte d’homenatge el passat 14 de juny.
Des del col·lectiu Ningú Sense Llar reclamen un alberg a la ciutat, i a la vegada continuen denunciant que el sensellarisme és fruit d’un problema estructural. Apunten que en un entorn on viuen més de 365.000 persones – Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs- no existeix en l’actualitat cap alberg ni equipament per a persones sense llar, arrel a més del tancament de Can Bofí Vell a Badalona.
En aquest cas, volen també visibilitzar com el sensellarisme afecta més dones de les que imaginem, i faran un acte al respecte aquest dijous 20 de juny, a les 19 h a la CIBA.
Arquitectura hostil: amagar la pobresa
Uns pocs exemples del que s’anomena arquitectura hostil són l’aparició de barreres arquitectòniques en espais on es poden refugiar persones sense llar, la retirada d’uns bancs de plaça de la Vila -on les fonts- el passat mes de maig, o la instal·lació d’una tanca a les escales que porten a la Biblioteca Central les darreres setmanes, espais on habitualment s’hi han trobat dormint persones sense llar.
En aquest sentit, Ningú Sense Llar ha reclamat per xarxes socials que les polítiques urbanístiques no amaguin els sense llar. Hi ha elements arquitectònics que tenen grans conseqüències com no trobar lloc on protegir-se de la pluja, del fred i criminalitza la pobresa, afegeixen.
El moviment per l’habitatge fa front comú
L’any 2019 es va celebrar el Primer Congrés d’Habitatge de Catalunya, amb un intens procés de debats, que va suposar un important pas endavant en la unitat i en la capacitat de lluita dels col·lectius d’habitatge. Aquest 2024 s’està enllestint el segon congrés.
L’octubre de 2023 Santa Coloma de Gramenet va acollir una de les trobades territorials a Ca La Sisqueta, del que serà el segon Congrés d’Habitatge de Catalunya durant el 2024. I el passat 9 de juny va ser l’Espai Gramenet qui va acollir una trobada del Grup Motor del II Congrés d’Habitatge de Catalunya.
Com que les institucions públiques no donen resposta, el moviment per l’habitatge lluita per garantir un habitatge per a tothom i desmercantilitzar-lo, és a dir, treure’l de mans de qui només en vol treure beneficis econòmics.
L’aposta és clara: aturar tots els desnonaments, baixada immediata dels preus, garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social –i l’expropiació de tots els pisos de fons voltor, bancs i grans propietaris– i col·lectivitzar la problemàtica de l’accés a l’habitatge.
Per assolir aquests objectius el passat 4 de juny es va fer públic un comunicat en què des del Congrés d’Habitatge de Catalunya anunciaven que caminen cap a la construcció d’una organització unitària, que inclogui la major part del moviment per l’habitatge. Volen superar la fragmentació per construir una organització amb capacitat estratègica, que pugui ser un projecte de masses que interpel·li al conjunt de les classes populars.
Notícies relacionades:
El CUESB, l’únic servei de referència en cas d’emergència social (16/05/2024)
Una mort invisible: es reivindica un alberg i recursos per al sensellarisme (20/03/2024)
La PAHV Gramenet exigeix als jutjats l’aturada dels desnonaments (07/02/2024)
28 sense llar (01/06/2023)
Sense dret a una casa (15/02/2023)
