En un món injust i desigual i on l’extrema dreta omple els imaginaris socials de discursos d’odi, l’educació és clau per combatre aquestes idees racistes, sobretot des dels més petits i petites. Aquesta va ser una de les idees que la comunicadora i activista Desirée Bela-Lobedde Bolecheva voler deixar clar aquest passat divendres durant la inauguració del curs 2025-2026 amb la conferència Eines per a la comunitat educativa: Compromisos per fer front al racisme en l’àmbit educatiu.
L’acte d’obertura a l’Auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, que va comptar amb la presència de representants institucionals, equips docents i directius de diferents centres de la ciutat; va posar al centre el repte de construir una educació antiracista com a eina per a la inclusió i la igualtat.
Espais valents
Abans de començar la conferència, Bela va remarcar aquella conferència no era un espai segur per a ella, ja que “parlar de racisme davant un auditori majoritàriament blanc genera incomoditat”. En canvi, va proposar la idea d’ “espais valents”, basats en el respecte mutu i la capacitat de sostenir converses difícils. “No es tracta de culpabilitzar, sinó de responsabilitzar-se”, va advertir.
La ponent va aportar dades recents de l’Informe sobre l’impacte del racisme (CEDRE 2024, Ministeri d’Igualtat), que evidencien la magnitud del problema: el 43,4% de l’alumnat racialitzat ha patit algun tipus de discriminació a l’escola, i un 7,6% ha rebut pitjor tracte del professorat.
Bela va insistir que el racisme no només es manifesta en insults o burles entre alumnes, sinó també en els materials escolars i en actituds quotidianes: preguntar constantment d’on ve algú, tocar cabells afro sense permís, o donar per fets estereotips sobre capacitats acadèmiques segons l’origen. “Aquestes situacions, aparentment petites, generen un impacte profund i fan que molts infants es percebin sempre com a diferents”, va assenyalar. També va denunciar que els llibres de text sovint associen la història d’Àfrica només amb l’esclavatge o que la ciència i la innovació es narren com un relat exclusivament blanc i europeu.
La prevenció com a clau
“Les aules no poden ser llocs hostils per a les persones racialitzades”, va afirmar Bela. Per això va defensar que l’educació antiracista no és un afegit, si no uneix transversal per formar ciutadania crítica i empàtica.
Va proposar mesures concretes i assumibles pel professorat, com utilitzar noms diversos en els exercicis, visibilitzar científics i inventors negres, incloure Guinea Equatorial en l’ensenyament de la història d’Espanya o explicar l’origen indi del sistema numèric. “Són petits gestos que, setmana rere setmana, construeixen una narrativa més inclusiva”, va afirmar.
Compromisos i responsabilitat col·lectiva
La conferenciant va apel·lar a la responsabilitat institucional i col·lectiva: protocols clars, revisió de materials o formació obligatòria i acompanyament dels equips directius. També va destacar la necessitat de treballar en xarxa i no deixar la lluita antiracista només en mans d’iniciatives individuals.
“Estem al 2025: no formar-se en antiracisme és una elecció”, va concloure Bela. “El vostre paper com a docents i educadors pot ser la diferència entre una aula justa i una aula que perpetua la injustícia”.
Article original del Fet a Sant Feliu
Contingut relacionat
El Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE), òrgan col·legiat adscrit al Ministerio de Igualdad, va presentar l’informe ‘El Impacto del racismo en España. Percepción de la discriminación por origen racial o étnico por parte de sus potenciales víctimas en 2024 al març
El blog de la conferenciant, Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/
