Catalunya Metropolitana

El World Metropolitan Summit celebrat a Barcelona va reivindicar l’escala territorial metropolitana per donar resposta als reptes que enfrontem com a societat sabent que les ciutats son el futur, però el futur de les ciutats està fora dels nuclis del poder. No hi ha solucions úniques ni homogènies, però arreu creix la tendència a dotar a les metròpolis d’eines per governar grans urbs. La solució per a les aglomeracions de Tarragona, Girona o altres no ha de ser necessàriament la mateixa que la de Barcelona.

Dades Obretes

L’índex socioeconòmic territorial, que combina dades laborals, de nivell educatiu, de renda i d’immigració, revela diferències majúscules entre grups de població comparats amb els valors mitjans de Catalunya i també dins d’una mateixa ciutat. En conjunt, totes les comarques metropolitanes i el 75% dels municipis se situen per sobre del valor 100 de referència.

El debat no està a encertar la xifra d’habitatges que hem de construir, sinó com fem possible que la gent visqui dignament i a preus justos a la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) fixa el “què” (arribar al 15% de l’Objectiu de Solidaritat Urbana – OSU) i quantifica el dèficit per municipis, però sense concertar i mancomunar el “com” és inviable. Aquest article proposa criteris de repartiment i eines de governança per convertir projeccions en habitatges reals, amb especial atenció a la segona corona metropolitana.

La projecció de l’Idescat apunta que des d’ara fins al 2034 el cens augmentarà en 120 dels 127 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, tot i que en conjunt en menys volum que la dècada passada. El que s’accentuarà és el procés d’envelliment: en l’escenari més probable, la proporció de residents de 65 anys o més creixerà tres punts, fins al 22,5%, mentre que la població en edat escolar en baixarà 2,3, fins al 12,1%.

Les primeres dades i índexs conjunts dels col·legis de la metròpoli de Barcelona retraten que cap d’ell compleix els estàndards de qualitat de l’aire, que un terç té patis insuficients i que molts no arriben al indicador de verd suficient, entre d’altres coses. Es qüestió de crisi climàtica i salut pública. Aquest primer estudi pot ser una eina per adaptar l’entorn dels centres, cosa que té un baix cost i un alt impacte pels alumnes. De propina, pot ser motor dels necessaris canvis urbans

El Govern Illa no veu factible asumir la recomanació dels experts de Catalunya per reduir les emissions cara el 2030 i, contravenint la llei, es renta les mans a l’hora de tenir un full de ruta pels 20 anys següents. En canvi, aprova un pla de grans infraestructures per el 2050 sense cap valoración ecològica. Necessitem un canvi de paradigma, i també un pacte de pais

L’Eix Transversal Ferroviari és un projecte delirant i dels orbitals ferroviaris gairebé que podem dir el mateix. Ningú a Europa està proposant coses semblants. Aparquem aquestes fantasies i dediquem-nos a procurar servei ferroviari a qui de debò no en té i el necessita.

La iniciativa de Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz convoca pel dia 1 de setembre un gest de protesta mundial en els mitjans de comunicació. Denuncien que la massacre contra els periodistes palestins amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’Exèrcit israelià

Nacions Unides no ha aconseguit tindre cap definició universalment acceptada de ciutat. Ni de metròpolis. Tampoc d’àrea i regió. Però hem d’admetre que tenim un trencaclosques quan parlem de diferents espais físics urbans, de divisions administratives, de governs i també d’identitat i pertinència, i tots porten el nom de Barcelona

Una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió detecta un ampli aval a la construcció d’habitatge públic assequible, la regulació dels lloguers i la limitació del nombre de pisos turístics. Una quarta part de la població ni són propietaris ni esperen heretar cap immoble. L’ocupació genera rebuig i por.