Catalunya Metropolitana

A Barcelona, com a les urbs dels Estats Units i de la resta d’Europa, creix de manera extraordinària el nombre de persones que dormen al ras, una de les diverses cares de l’exclusió residencial. L’acció social, l’acompanyament, els recursos per oferir refugi i allotjament temporal són necessaris, però calen polítiques d’habitatge radicals que incorporin la reducció del sensellarisme entre els seus objectius

El Parlament ha aprovat les línies mestres del que hem de fer com a país per abordar la crisi climàtica i d’arribar al nivell de carboni zero del 2050. Reforça el paper del Comité d’Experts com a garant, estipula plaços per presentar plans quinquennals, mana al Govern rendir comptes anuals i l’obliga a no autoritzar cap gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària, sense atendre un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat d’aquestes obres amb els objectius de la llei. Ara falta que aquests compromisos s’integrin a la llei catalana del canvi climàtic

La proposta del ministre Puente d’incrementar la velocitat de l’AVE per anar de Madrid a Barcelona en dues hores és una idea equivocada. És un dispendi que obligaria a canviar les travesses, augmentaria el costos de manteniment i dispararia el consum d’energia sense garanties d’un augment de capacitat. A Europa no s’ho planteja ningú perquè hi ha les alternatives que es plantegen en aquest article. Els diners s’han de destinar a millorar els trens convencionals, no a finançar volades de coloms

Si el Govern d’Illa pretenia no comprometre’s més enllà del que Europa exigia als seus estats membres, ara, amb el nou compromís de la UE, el Govern català no tindrà més remei que augmentar no sols els percentatges de reducció d’emissions en el full de càlcul, sinó que haurà de traduir aquesta reducció en actuacions que comportaran un canvi profund de criteris en els models actuals de mobilitat i de negoci que ja no encaixen en els objectius de descarbonització que Europa requereix i que la humanitat necessita desesperadament

El tercer pressupost públic de Catalunya, per darrere dels de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, destina 1.427,6 milions a la propia institución que aplega 36 municipis de la conurbació i els 1.469 milions restants van a tots els seus organismes associats