Catalunya Metropolitana

La proposta del ministre Puente d’incrementar la velocitat de l’AVE per anar de Madrid a Barcelona en dues hores és una idea equivocada. És un dispendi que obligaria a canviar les travesses, augmentaria el costos de manteniment i dispararia el consum d’energia sense garanties d’un augment de capacitat. A Europa no s’ho planteja ningú perquè hi ha les alternatives que es plantegen en aquest article. Els diners s’han de destinar a millorar els trens convencionals, no a finançar volades de coloms

Si el Govern d’Illa pretenia no comprometre’s més enllà del que Europa exigia als seus estats membres, ara, amb el nou compromís de la UE, el Govern català no tindrà més remei que augmentar no sols els percentatges de reducció d’emissions en el full de càlcul, sinó que haurà de traduir aquesta reducció en actuacions que comportaran un canvi profund de criteris en els models actuals de mobilitat i de negoci que ja no encaixen en els objectius de descarbonització que Europa requereix i que la humanitat necessita desesperadament

Una part important de la població es creu postveritats, és a dir, mentides com ara que el virus de la covid es va generar com a arma biològica o que els governs espien secretament la ciutadania. I això que el 45% assegura que presta atenció i sap detectar les falòrnies.

El tercer pressupost públic de Catalunya, per darrere dels de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, destina 1.427,6 milions a la propia institución que aplega 36 municipis de la conurbació i els 1.469 milions restants van a tots els seus organismes associats

Finalment aquest 21 d’octubre s’ha autoritzat la darrera signatura del conveni per a la construcció de dos intercanviadors a Sant Cugat entre Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat. Les instal·lacions de Volpelleres i Hospital General son claus en el corredor ferroviari del l’eix prelitoral, estratègic per donar un mínim millor servei a la península i a Catalunya

El World Metropolitan Summit celebrat a Barcelona va reivindicar l’escala territorial metropolitana per donar resposta als reptes que enfrontem com a societat sabent que les ciutats son el futur, però el futur de les ciutats està fora dels nuclis del poder. No hi ha solucions úniques ni homogènies, però arreu creix la tendència a dotar a les metròpolis d’eines per governar grans urbs. La solució per a les aglomeracions de Tarragona, Girona o altres no ha de ser necessàriament la mateixa que la de Barcelona.

Dades Obretes

L’índex socioeconòmic territorial, que combina dades laborals, de nivell educatiu, de renda i d’immigració, revela diferències majúscules entre grups de població comparats amb els valors mitjans de Catalunya i també dins d’una mateixa ciutat. En conjunt, totes les comarques metropolitanes i el 75% dels municipis se situen per sobre del valor 100 de referència.

El debat no està a encertar la xifra d’habitatges que hem de construir, sinó com fem possible que la gent visqui dignament i a preus justos a la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) fixa el “què” (arribar al 15% de l’Objectiu de Solidaritat Urbana – OSU) i quantifica el dèficit per municipis, però sense concertar i mancomunar el “com” és inviable. Aquest article proposa criteris de repartiment i eines de governança per convertir projeccions en habitatges reals, amb especial atenció a la segona corona metropolitana.

La projecció de l’Idescat apunta que des d’ara fins al 2034 el cens augmentarà en 120 dels 127 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, tot i que en conjunt en menys volum que la dècada passada. El que s’accentuarà és el procés d’envelliment: en l’escenari més probable, la proporció de residents de 65 anys o més creixerà tres punts, fins al 22,5%, mentre que la població en edat escolar en baixarà 2,3, fins al 12,1%.

Les primeres dades i índexs conjunts dels col·legis de la metròpoli de Barcelona retraten que cap d’ell compleix els estàndards de qualitat de l’aire, que un terç té patis insuficients i que molts no arriben al indicador de verd suficient, entre d’altres coses. Es qüestió de crisi climàtica i salut pública. Aquest primer estudi pot ser una eina per adaptar l’entorn dels centres, cosa que té un baix cost i un alt impacte pels alumnes. De propina, pot ser motor dels necessaris canvis urbans