Catalunya Metropolitana

Nacions Unides no ha aconseguit tindre cap definició universalment acceptada de ciutat. Ni de metròpolis. Tampoc d’àrea i regió. Però hem d’admetre que tenim un trencaclosques quan parlem de diferents espais físics urbans, de divisions administratives, de governs i també d’identitat i pertinència, i tots porten el nom de Barcelona

Una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió detecta un ampli aval a la construcció d’habitatge públic assequible, la regulació dels lloguers i la limitació del nombre de pisos turístics. Una quarta part de la població ni són propietaris ni esperen heretar cap immoble. L’ocupació genera rebuig i por.

L’ enquesta de mobilitat del 2024 en dies feiners del sistema integrat metropolità, promoguda per l’ATM i realitzada per l’Institut Metròpoli, consigna nous rècords de desplaçaments i consolida les tendències de creixement del servei

La manca d’un criteri unitari i la dificultat per monitorar el nivell de reciclatge de cada nucli familiar es concreten amb ordenances diferents a cada ajuntament

El 2023, 186.966 ciutadans arribats d’altres països es van establir a les comarques metropolitanes, mentre que 98.878 van fer el camí invers. El flux internacional és el que manté viu el creixement demogràfic de la regió.

L’accés a un habitatge digne i assequible és un dret humà reconegut a la Carta Social Europea, la Declaració Universal…

Acaba de morir Ignasi Riera i Gassiot, El Nani. Ha marxat un gran amic del que les lloances oficials oblidaran…

Els plans de la Generalitat inclouen un impuls de la política territorial, que no hauria de veure’s frenat per les emergències
En aquest mandat s’haurien d’establir les bases per la configuració del territori català del segle XXI i la seva governança

La xarxa creix un 31% respecte al 2024 i recupera els parcs amb aigua pel fi de la sequera, el que ajudarà a pal·liar l’efecte d’illa de calor. Descomptada la ciutat de Barcelona, es xifren en 526.000 les persones de l’AMB (el 16% de la població) que són especialment vulnerables, el 30% de les quals no pot pagar la factura energètica

La normalitat torna a poc a poc després de l’emergència. Queda la incògnita sobre què va provocar que, de sobte, es perdessin 15.000 MW de l’energia que s’estava produint, el 60% del total. En la memòria personal i col·lectiva quedaran aquelles hores que van descobrir fins a quin punt l’electricitat està present a les nostres vides