Catalunya Metropolitana

A poc més d’un any vista de les eleccions municipals, i quan hauríem d’enfortir els mecanismes de cooperació i millorar la governança de tota la metròpoli, el dilema de fons és com preservar el valor polític i simbòlic del municipalisme sense convertir-lo en una estructura feble o merament administrativa però sense caure tampoc en una nova generació de polítiques de campanar miops davant dels problemes compartits. S’ha de redefinir la relació entre metròpoli i municipi

Josep Maria Montaner, arquitecte i ex-regidor de Vivenda de Barcelona en el primer mandat d’Ada Colau

Paradoxalment, el coneixement de la llengua progressa mentre en retrocedeix l’ús social: ha baixat tres punts, del 27,8% al 24,7%, la població que considera el català la seva llengua habitual. El 31% el parla cada dia almenys en la meitat d’ocasions, però hi ha un grup gairebé igual de nombrós (28%) que no en pronuncia ni una paraula.

A Barcelona, com a les urbs dels Estats Units i de la resta d’Europa, creix de manera extraordinària el nombre de persones que dormen al ras, una de les diverses cares de l’exclusió residencial. L’acció social, l’acompanyament, els recursos per oferir refugi i allotjament temporal són necessaris, però calen polítiques d’habitatge radicals que incorporin la reducció del sensellarisme entre els seus objectius

El Parlament ha aprovat les línies mestres del que hem de fer com a país per abordar la crisi climàtica i d’arribar al nivell de carboni zero del 2050. Reforça el paper del Comité d’Experts com a garant, estipula plaços per presentar plans quinquennals, mana al Govern rendir comptes anuals i l’obliga a no autoritzar cap gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària, sense atendre un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat d’aquestes obres amb els objectius de la llei. Ara falta que aquests compromisos s’integrin a la llei catalana del canvi climàtic

En els darrers anys hem vist un activisme normatiu inèdit, però la preocupació social per l’habitatge no fa sinó créixer. El motiu és simple (i incòmode): hem començat a moure peces del tauler, però encara no hem canviat les regles del joc.

El sector del porc és el més important de la indústria agroalimentària catalana

La proposta del ministre Puente d’incrementar la velocitat de l’AVE per anar de Madrid a Barcelona en dues hores és una idea equivocada. És un dispendi que obligaria a canviar les travesses, augmentaria el costos de manteniment i dispararia el consum d’energia sense garanties d’un augment de capacitat. A Europa no s’ho planteja ningú perquè hi ha les alternatives que es plantegen en aquest article. Els diners s’han de destinar a millorar els trens convencionals, no a finançar volades de coloms

Si el Govern d’Illa pretenia no comprometre’s més enllà del que Europa exigia als seus estats membres, ara, amb el nou compromís de la UE, el Govern català no tindrà més remei que augmentar no sols els percentatges de reducció d’emissions en el full de càlcul, sinó que haurà de traduir aquesta reducció en actuacions que comportaran un canvi profund de criteris en els models actuals de mobilitat i de negoci que ja no encaixen en els objectius de descarbonització que Europa requereix i que la humanitat necessita desesperadament

Una part important de la població es creu postveritats, és a dir, mentides com ara que el virus de la covid es va generar com a arma biològica o que els governs espien secretament la ciutadania. I això que el 45% assegura que presta atenció i sap detectar les falòrnies.