Catalunya Metropolitana

DEPANA celebra mig segle de vida amb un procès de debats sobre els grans reptes del país, assumint que no es poden afrontar de manera fragmentada i entenent que el problema central rau en un model de desenvolupament que continua situant el territori i el patrimoni natural com a espais sacrificables

Presideix des del 2019 el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic creat pel Parlament de Catalunya, que treballa gratuïtament i que elabora els pressupostos de carboni cara el 2050. Sap que toca ser una gota malaia, que hi ha altres prioritats i que aquesta lluita és cara. Però raona: “I el cost de no fer res? Segons el BCE, les onades de calor extrema podrien suposar pèrdues macroeconòmiques de 1.013 milions d’euros aquest any i fins a 6.000 milions el 2029. I les morts que hi ha pel canvi climàtic? Que no hi pensem, de vegades. No és que et moris pel canvi climàtic, sinó que potser vius menys anys. Altres informes acadèmics assenyalen que el 68% de les morts per calor l’estiu del 2025 a Europa són atribuïbles a l’escalfament; a Espanya, un 72%”

Són dades bàsiques de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2025, realitzada per l’Institut Metròpoli amb el finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). També consigna que l’any passat el 49,2% de la población treballava ja en un municipi diferent d’on vivia i que un 40,9% tampoc estudiava on residia

És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si la regió metropolitana, i no sols l’AMB, s’atreveix a governar-se com el sol espai de vida que ja és: amb planificació compartida i acords supramunicipals; alineant competències, finançament i instruments d’execució

Més de la meitat dels residents metropolitans es queixen que paguen massa impostos per les prestacions que reben, però alhora aposten per mantenir intacta la fiscalitat. La idea de sacrificar benestar per reduir càrrega tributària només qualla entre els simpatitzants d’Aliança Catalana, Vox i, en menor mesura, el PP.

El PDUM és el full de ruta per a la metròpolis del futur, i iniciarà la revisió del Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i obsolet després de dècades de modificación. Tracta els reptes actuals i futurs del territori de l’AMB: habitatge, ocupació, descarbonització, mobilitat i aprofitament dels recursos naturals, entre altres. Les 5.184 aportacions i al·legacions rebudes en el període d’informació pública al anterior PDUM han portat a una segona aprovació inicial per garantir el consens i la transparencia

El calamitós servei de Rodalies requereix establir prioritats per propers anys. Aquí en van tres. Una: blindar la infraestructura front el canvi climàtic i una inversió massiva en seguretat de superestructura, senyalització i l’alimentació elèctrica per tindre fiabilitat. Dos: concentrar les competències i centres de control de Renfe i Adif en la nova Rodalies de Catalunya i doblar la plantilla actual per assolir el mateix ràtio de personal per quilòmetre-tren que té FGC. I tres: aturar els soterraments, executar el quart túnel de Barcelona, construir el del turó de Montcada i implantar el tren-tram a indrets clau de Catalunya

Amb el lema «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República van reunir prop de 10.000 persones —segons diverses fonts— al matí del dissabte 7 de febrer. A la tarda, sota el crit de «Sense trens no hi ha futur», una altra mobilització convocada per 22 entitats d’usuàries, sindicats i col·lectius socials va aplegar una xifra similar de manifestants.

Tot i haver-se organitzat per separat, ambdues protestes comparteixen un mateix diagnòstic: dècades d’infrafinançament i de menysteniment dels serveis públics adreçats a la ciutadania. Una situació que no només afecta la mobilitat, sinó també àmbits clau com la sanitat, l’educació o l’habitatge.

Espanya ha apostat durant dècades per una xarxa d’alta velocitat pensada per connectar totes les capitals amb Madrid, però no per connectar els territoris entre si. El resultat és un model ferroviari radial que ha prioritzat l’exhibició política i la centralització per sobre de l’eficiència, la cohesió territorial i el tren que fa servir la majoria de la ciutadania cada dia. L’AVE ha crescut, però el sistema s’ha desequilibrat.

Quan un servei essencial no garanteix ni fiabilitat ni informació la societat civil té dret i deure d’alçar la veu i exigir canvis concrets. Les plataformes d’usuaris han convocat una manifestació el dissabte 7 de febrer. Des de la PTP ens hi sumem perquè el que està en joc no és un dia dolent: és la idea mateixa que el transport públic ha de ser una garantia