Dades obertes
L’Agència Tributària estatal va llançar el 2023 una campanya de sensibilització contra el frau fiscal amb el lema No és màgia, són els teus impostos, que subratllava el lligam directe entre la contribució de la ciutadania i la qualitat dels serveis públics. Un vincle que no sembla prou evident a ulls de bona part de la població, que majoritàriament (56%) considera massa alts els impostos per al nivell de les prestacions rebudes, i un tema en què les opinions es polaritzen amb facilitat.
L’última edició de l’Enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques, elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, explica amb xifres una certa bipolaritat de la ciutadania, que d’una banda considera molt importants els serveis públics en la seva vida quotidiana i quan els ha d’utilitzar els valora prou bé (amb l’esperable excepció dels trens de Rodalies); però, al mateix temps, majoritàriament percep que aquests serveis no estan a l’altura dels impostos pagats. Alhora, també és majoritària l’opció de no apujar ni abaixar els impostos, i per tant mantenir els serveis igual que ara.
En aquest laberint de contradiccions i biaixos penetra l’estudi del CEO, el treball de camp del qual es va realitzar entre el 10 d’octubre i el 8 de desembre del 2025. L’explotació que n’ha fet Catalunya Metropolitana per a aquest article se cenyeix a una mostra de 2.093 persones de 16 anys o més residents a les cinc comarques de l’àmbit: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Considerats globalment, els serveis públics que presten les administracions estatal i autonòmica són considerats de qualitat mitjana pel 47% i el 53% dels enquestats, respectivament. Els serveis de la Generalitat són més ben valorats per la població metropolitana que els dependents del Govern central: en el primer cas les qualificacions bones (mitjana, alta i molt alta) sumen el 74%, i les dolentes el 25%, mentre que en les prestacions estatals les proporcions són més ajustades, 61%-36%.
Els serveis públics utilitzats per més de la meitat de la població en els 12 mesos anteriors a l’enquesta són els centres d’assistència primària, els transports públics i els hospitals públics. Considerant les valoracions que en fan els usuaris, tots els serveis aproven, amb notes superiors al 7 en el cas dels trens d’FGC i els de llarga distància de Renfe, l’educació concertada i el metro de Barcelona. Tots? No, hi ha l’excepció de la xarxa de Rodalies operada per Renfe, que suspèn amb una puntuació de 4,4. Un suspens que s’ha de relacionar amb l’experiència històrica de funcionament de la xarxa i no amb el desgavell viscut a partir de l’accident a Gelida del 21 de gener, ja que el treball de camp es va fer amb anterioritat.
En la dicotomia entre gestió pública i gestió privada de l’ensenyament i la sanitat, els residents metropolitans es decanten per l’opció pública en un 41% i un 50% respectivament. Però hi ha un grup gens menyspreable de partidaris de la gestió privada, més prominent en el cas dels serveis sanitaris (29%). Les opinions en aquest punt estan estretament lligades als posicionaments ideològics, com també ho estan en les qüestions de polítiques fiscals: els simpatitzants dels partits d’esquerres es pronuncien clarament a favor de la gestió pública, mentre que els de dreta i extrema dreta creuen que la gestió privada és millor. Més dividits estan els que declaren simpaties per Junts i els que no mostren proximitat a cap partit.
La percepció majoritària dels residents metropolitans respecte del conjunt dels serveis rebuts és que són inferiors als tributs pagats. És a dir, que l’atenció sanitària, l’educació, les carreteres, les prestacions, etcètera, valen menys que l’IRPF, l’IVA i la resta de tributs que recapten les administracions. Així ho declaren el 56% dels enquestats, molts més que el 14% que opinen a la inversa, que els serveis rebuts valen més que els impostos pagats. Hi ha un 27% que els perceben com a equivalents.
El gràfic anterior mostra la segmentació de les visions de la relació impostos-serveis per simpatia de partit, en què els nivells de descontentament superiors a la mitjana es detecten entre els seguidors d’Aliança Catalana, Vox, CUP i ERC i entre els que no declaren cap simpatia partidista.
Ara, si la qüestió és què fer amb els impostos, la majoria dels residents metropolitans (54%) s’inclinen per mantenir-los igual i així mantenir també la qualitat dels serveis. En segon lloc, un 27% estarien disposats a apujar-los per millorar així les prestacions. I només l’11% es mostren partidaris de rebaixar les càrregues impositives encara que signifiqui empitjorar els serveis públics rebuts.
La segmentació per grups d’edat fa aflorar un tret diferencial dels joves metropolitans entre els 16 i els 24 anys: els favorables a sacrificar serveis per rebaixar impostos són més nombrosos (26%) que els disposats a pagar més per rebre més (21%). També s’aprecia que amb l’edat progressa la proporció d’enquestats proclius a mantenir o apujar la fiscalitat per mantenir o millorar les prestacions, fins a un màxim del 87% en els més grans de 64 anys.
En aquesta visualització de les mateixes dades, segmentades per simpatia de partit, s’ha prescindit de la resposta intermèdia, mantenir intactes els impostos i els serveis. S’aprecia millor així la correspondència entre l’eix esquerra-dreta i la política fiscal: entre els simpatitzants dels partits d’esquerra i centre a l’àmbit metropolità, així com entre els que no declaren cap afinitat, són més nombrosos els que estan disposats a pagar més impostos per rebre millors serveis. En canvi, entre els simpatitzants de l’extrema dreta el grup principal (el 36%, més d’una tercera part) farien el contrari, retallar impostos i serveis. Entre els afins al PP hi ha un empat al 22%.
