El Fondo és l’únic barri de la ciutat que és a la vegada districte, el districte 6. En 28 hectàrees viuen 17.184 persones, distribuïdes en 5.648 llars (el 12,60% del total de llars de la ciutat) –segons el web municipal–. És el districte on, de mitjana, viu més gent a cada llar, 3,29 hab./llar (segons el padró municipal de l’1 de gener de 2024), però en 1.221 llars (el 22%) viuen 5 o més persones, només superat pel districte 5 (Raval, Santa Rosa i Safareigs).
En l’estudi Indicador de densitat urbana en els teixits residencials, publicat per la Generalitat el 2021, aquest districte tenia «l’honor» de ser la secció censal amb més densitat de Catalunya, 608 hab./ha (en 6è lloc, apareixia el districte 4 amb 440 hab./ha). A l’altre extrem hi ha els barris de Can Calvet, Can Franquesa, Cementiri Vell, Safaretjos, La Guinardera, Riera Alta i Serra de Marina, que no assoleixen els 2.000 habitants cadascú i que no superen els 180 hab./ha.
El Fondo és un barri viu. L’activitat al carrer és frenètica i els nens i nenes són una presència important a l’espai públic. Quan la població de Catalunya –com la majoria de països europeus– pateix un procés clar d’envelliment, aquest barri, juntament amb el Raval, són els únics de la ciutat amb més canalla que gent de més de 65 anys, i és el Fondo el que té una diferència més elevada a favor dels menuts, 3.065 nens i nenes entre 0 i 15 anys enfront de les 2.461 persones grans.
Quan es passeja pels seus carrers i (escasses) places, s’aprecia amb claredat que és un barri divers. 5.959 persones són nascudes a Catalunya, 2.356 a la resta de l’estat i 9.497 a l’estranger, el 53,3% del total (la mitjana de la ciutat és el 31,7% i el districte amb menys població estrangera és el districte 3, amb el 17,6%).
Al Fondo hi ha 79 nacionalitats diferents, i és la comunitat xinesa la més nombrosa (28,2%), seguida a distància per la pakistanesa i la marroquina, al voltant del 10% cadascuna. Una de les característiques de promoció turística de les ciutats més cool d’Europa –París, Londres, Berlin…– és el seu cosmopolitisme. El lobby turístic explota el fet que en una ciutat convisquin nombroses nacionalitats. En canvi, a les ciutats pobres com la nostra, aquest cosmopolitisme, que en vocabulari menys esnob seria riquesa cultural, no només no s’explota sinó que s’alimenta la confrontació.
Estigma
Les ciutats amb afluència de població estrangera han de tenir polítiques actives d’acollida i inserció, que fomentin la convivència i evitin la creació de guetos, començant per afavorir el padró, que és la primera via de reconeixement de drets de la ciutadania. El govern municipal està lluny de fer aquestes polítiques de convivència, més aviat el contrari, hi ha una contínua presència policial, que “es ven” com a mesura per inspirar seguretat, quan en realitat produeix tot el contrari, que el veïnat sempre pensi que ha passat alguna cosa (delictiva, s’entén). Passa el mateix amb les identificacions i batudes per perfil racial que fomenten l’”alguna cosa deu haver fet”, quan queden en no res la major part de les vegades. Segons dades de la Policia local, el 2023 hi va haver 13.741 identificacions per només 447 detencions, el 3,25%, el que anomenaríem vulgarment “anar a pescar”, però que en realitat és vulneració de drets fonamentals. Aquestes polítiques errònies, inexistents o, fins i tot, contràries a l’acollida són caldo de cultiu per a la instrumentalització de la immigració per part de l’extrema dreta (i no tan extrema).
La mala fama (sovint infundada) de Santa Coloma des del punt de vista de la delinqüència no és d’ara, arrenca dels anys 70 i 80 del segle passat, quan la població estrangera era ben escassa. Els governs de la ciutat dels darrers 45 anys (fonamentalment monocolor, vermell) no han estat capaços d’acabar amb aquest estigma que ens persegueix a colomencs i colomenques anem per on anem, quan és fàcilment demostrable amb dades (índex de victimització en la mitjana de l’AMB). Més greu encara és quan aquest prejudici el té la població d’uns barris de la nostra pròpia ciutat respecte a la d’altres. Ja era un discurs que es va fomentar fa 20 anys durant el conflicte de la mesquita a Singuerlín, on en un dels fullets que repartien els veïns es llegia “no queremos un Fondo en Singuerlín”. Ara aquest discurs està calant entre el jovent i el Fondo corre el risc de convertir-se en un barri «pària», si no ho és ja.
En positiu cal remarcar que en algunes xarxes socials, com Facebook, molts veïns i veïnes del Fondo confronten aquests discursos racistes i interessats de l’extrema dreta.
Vida al carrer
La presència de gent al carrer és un fet diferencial d’aquest barri. Pràcticament, a tota hora hi trobes gent passejant, comprant o petant la xerrada. Segurament hi té molt a veure el fet que, com hem dit més amunt, en més del 20% de les llars hi viuen 5 o més persones. Molta gent només disposa d’una habitació d’uns pocs metres i fa vida fora de casa. Aquest ús intensiu de l’espai públic també explica que, a vegades, el barri es pugui veure més brut que altres i això no necessàriament ha de ser conseqüència de més incivisme, sinó per la necessitat d’ampliar la freqüència de neteja.
Parlant de brossa, ara que la taxa de residus està en boca de tothom a la ciutat, les mesures (molt necessàries i urgents) que s’han de prendre perquè Sant Coloma comenci a tenir uns nivells de separació de residus decents –i no sigui el darrer municipi de l’AMB, amb el 27%– haurien de tenir en compte la realitat tan diversa dels diferents districtes. Vivint en pisos petits o en habitacions, no és obvi disposar de l’espai necessari per a les galledes d’escombraries per poder separar residus adequadament. Abordar aquest tema per part del govern municipal, des de la seva complexitat, és imperatiu i urgent, perquè torna a ser una qüestió fàcil de manipular per l’extrema dreta.
Aplicar diferents polítiques a diferents barris/districtes no és tractar la ciutadania de manera diferent, és aplicar equitat, amb l’objectiu que a la llarga s’igualin les seves realitats. S’entén que parlem d’una mena de “discriminació positiva” ens els barris amb més necessitats, no el que s’està fent per exemple en l’àmbit de la seguretat, com hem dit abans, que seria una discriminació en tota regla i una estigmatització dels barris més pobres.
Per acabar en positiu, algunes activitats cohesionadores sí que se’n fan, com podria ser el Castell de Tothom, que pretén apropar aquesta tradició cultural catalana a les altres nacionalitats del barri; la celebració de l’Any Nou xinès, que ens apropa a aquesta comunitat tan nombrosa; Sabors del Món, la mostra gastronòmica amb propostes d’arreu; la Festa de la primavera, que precisament tindrà lloc aquest diumenge 25… És aquesta via que s’ha de fomentar. Hi ha molt de camí per recórrer, però si no el recorrem nosaltres (i aviat) ho aprofitarà l’extrema dreta per anar en sentit contrari.
Per a ampliar informació: https://www.gramenet.cat/ciutat/dades-estadistiques/anuaris-estadistics-de-santa-coloma/
