Avui, dia 18 d’octubre, es commemora l’aniversari de la mort de Celestí Boada, l’alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme l’any 1939, mesos després del final de la Guerra Civil
A l’anomenat Camp de la Bota, a Barcelona, va ser afusellat l’alcalde Celestí Boada Salvador (1902-1939), que va ser a l’alcaldia des de l’octubre de 1936 al maig de 1938.
Era el dimecres 18 d’octubre de 1939, a les 5 hores i 30 minuts de la matinada. Aquest jornaler, líder rabassaire i polític d’ERC a la ciutat, tenia 37 anys, és a dir: tota la vida al davant.
Llavors, el metge Ricardo Sesma va donar fe de la defunció (assassinat) i el van portar a enterrar a una fossa comuna del Cementiri del Sud-oest de Barcelona, a l’anomenat Fossar de la Pedrera de Montjuïc. En aquest indret reposen les restes d’unes 4.000 persones executades pel règim del general Franco, incloent-hi el president de la Generalitat Lluís Companys.
Va deixar vídua (Joaquima Borràs) i cinc fills menors d’edat, un d’ells de només 5 mesos. A més es va dictar la confiscació dels seus béns i patrimoni i els de la família. Però posteriorment es va desestimar, ja que es demostrà que no en posseïa cap.
Procés sumaríssim a un home just
L’enterado del cap d’estat (el generalísimo Franco) havia arribat el dia 5 d’octubre i el dia 17 es va donar l’ordre d’execució, un dia abans de l’afusellament.
La sentència s’havia dictat el dia 26 de juny pel Consell de Guerra permanent núm. 1, reunit al Palau de Justícia de Barcelona. Estava presidit per un militar: el comandant de cavalleria Luis de Vicente, i format pels capitans d’infanteria Manuel Toimil, Alesban Pérez i Eugenio Pardo, com a vocals. A més, Alejandro Harguindey era el ponent i Mamerto Cerezo, el fiscal.
El veredicte va ser la sentència de mort, “como responsable de un delito de adhesión a la rebelión militar”, segons el Consell de Guerra sumaríssim 7822/1939.
De res van servir els testimonis escrits que es van presentar on es qualificava Boada de persona moderada i d’haver evitat la mort de persones religioses i conservadores, entre les quals hi havia el rector de l’Església Major de Santa Coloma.
L’havien detingut el dia 8 de maig a casa seva, al carrer Major (actualment el núm. 9). Va ser just arribar a la nostra ciutat, tres dies després de sortir del camp de concentració del monestir de San Pedro de Cardeña (Burgos), on havia estat des del 7 de febrer. La nota de detenció està signada per Fernando Rovira, cap local de Falange Española y de las JONS. Va ser empresonat al calabós de l’ajuntament colomenc i després va passar, fins al final, a la presó provisional de Sant Elies a Barcelona (convent de Sant Elies).
Un crim de guerra, després de la guerra
José Berruezo (CNT), que també va ser alcalde de la ciutat després de Boada, va escriure, des de l’exili, al seu llibre Por el sendero de mis recuerdos (pàgina 81) que va ser tractat amb molt sadisme per les autoritats franquistes: “Lo sacaron 3 veces para ser fusilado y lo devolvieron 2 veces a la cárcel, después de haber sido testigo de cómo eran fusilados ´los rojos´ por los representantes de la kultur y la entonces aliada Iglesia católica”.
La crueltat arriba, fins i tot, a fer veure al condemnat la mort dels mateixos companys de presidi. Boada n’és testimoni forçat dues vegades.
Sorprenentment, més de tres anys després de la fi de la guerra, el 10 de juliol de 1942 i de l’execució de Boada, la justícia militar franquista va obrir una causa contra “José Berruezo y 18 miembros más del Comité de Santa Coloma de Gramenet”, acusats de “rebelión militar”. Entre aquests acusats s’incloïen alguns que ja havien mort, com era el cas de Celestí Boada. D’altres s’havien exiliat. Però finalment, l’any 1943 es va dictar el sobreseïment definitiu i l’arxiu de les actuacions.
Tot això ho explica detalladament l’historiador Pau Vinyes i Roig (Barcelona 1964) al llibre Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme. Està editat per la Fundació Josep Irla i s’ha publicat molt recentment, el gener de 2023.
Es tracta d’un treball d’investigació, força documentat, que abasta el període de la infantesa i la joventut de Boada fins als primers anys republicans. També la seva activitat com a regidor de l’Ajuntament de la Santa Coloma de Gramenet d’aleshores i el moment de la seva alcaldia de Gramenet de Besòs, fins a arribar a la derrota republicana i la seva mort.
Aquesta és una aportació cabdal i nova, de molt interès, per recuperar la figura i la història de l’alcalde Boada, després de més de mig segle d’autèntic oblit.
