Àngel Merino (Armañanzas, Navarra, 1946) és llicenciat en Filosofia i Lletres en l’especialitat de Filologia Romànica. El seu compromís amb els moviments socials i polítics s’intensifiquen amb l’arribada a la ciutat, concretament, al barri de La Salut. El 1983 esdevé regidor de Cultura, tasca que desenvolupa fins al 1991, i de l’any 2000 fins al 2003 és l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Merino és expert en temes de participació, associacionisme i democràcia local i ha estat l’impulsor de diverses metodologies de participació cívica així com de nombroses experiències democràtiques avançades del món local. “La implicació i els valors dels moviments socials, associatius i culturals van impulsar-me per contribuir al Sant Feliu democràtic”.
És l’autor de publicacions com Construyendo dignidad: del barrio a la ciudad o Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Recentment, ha estat guardonat amb el premi individual del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per la seva contribució en el procés de reconstrucció en democràcia de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Ens trobem amb ell a l’Ateneu Santfeliuenc per parlar del premi, de la cultura popular santfeliuenca, de l’associacionisme veïnal, de democràcia i de participació ciutadana.
A Sant Feliu la cultura popular festiva va reconstruir-se després del malson franquista. Com recordes els inicis d’aquest canvi de model?
“La festa popular a Sant Feliu neix des d’una visió de país i va contribuir de forma determinant en la construcció de la ciutat.”
Vaig néixer i créixer a Navarra, on les festes populars tenen una força important i, amb el temps, vaig venir a viure al barri de La Salut de Sant Feliu. La meva arribada a Sant Feliu té un origen militant perquè un grup de joves de la ciutat, als quals vaig conèixer en assemblees clandestines, m’ho va recomanar. La ciutat es trobava en un moment de canvi triplicant gairebé la seva població entre la meitat dels anys cinquanta i els anys setanta. Quan vaig arribar a Sant Feliu, a l’última etapa del franquisme, la festa major era similar a la d’altres poblacions i amb l’inici de la transició democràtica neix un esperit per transformar la festa. A Sant Feliu no hi havia una estructura festiva col·lectiva a excepció de l’ACF, molt vinculada a l’església. El 1983, quan se m’assigna la regidoria de Cultura, vaig analitzar la ciutat i ràpidament vaig veure que la festa havia de ser dels i pels ciutadans dins d’un municipi inclusiu, col·laboratiu i participatiu. La festa popular és un element de cohesió social espectacular en què participen tant els ciutadans com les colles, que havien de ser creades per convertir-les en dinamitzadors culturals. En aquest sentit, vam anar a veure diferents festes populars arreu de Catalunya, com la Patum de Berga, per construir l’estructura festiva. La festa popular a Sant Feliu neix des d’una visió de país i va contribuir de forma determinant en la construcció de la ciutat.
Al discurs d’agraïment quan vas rebre el premi del CECBLL, vas explicar que la cultura és “un projecte col·lectiu” que “ens ajuda a construir un bé comú”. Apuntes a la cultura popular festiva com un element que va contribuir a la cohesió social a la ciutat. Va ajudar a arrelar un sentiment de pertinença?
Hi ha veus que creuen que el bé comú resideix en no tenir problemes econòmics, menjar bé i tenir treball. Penso que el bé comú consisteix en el procés de construcció d’una vida social rica entre tots. La festa popular és un dels instruments que crea més pertinença i cohesió i, per aconseguir aquesta unió, s’han de trobar elements que no ho posin en dubte. En són exemples el mocador de festes, el domàs i el Mocador d’Honor, que l’atorguen les estructures festives. Als anys vuitanta i noranta, van sumar-se centenars de persones d’arreu de la ciutat a les colles i entitats. Era emocionant veure com els nens i nenes de les llars d’infants anaven amb el mocador al coll el divendres de festa major. D’altra banda, la llengua també va jugar un paper clau en la cohesió social de la ciutat. A Sant Feliu es va aprovar un dels primers centres de normalització lingüística i va ser, juntament amb Santa Coloma de Gramenet, de les primeres ciutats de Catalunya on s’aplicava la llei d’immersió lingüística a l’escola pública.
Aquest ressorgiment de la cultura popular a la transició va ser important, també, en clau democràtica.
Tant la democràcia com la cultura popular, han de ser participatives. Una de les virtuts de la festa popular a Sant Feliu és que aquell que s’implicava se sentia un constructor més. La democràcia va facilitar la realització d’unes estructures socials i festives a cada barri que, com és habitual, han anat variant amb el temps. L’expansió de la cultura popular sota el paraigua democràtic va propiciar el sorgiment de les festes de barri que van dotar els barris de la ciutat de coherència. La implicació i els valors dels moviments socials, associatius i culturals van impulsar-me per contribuir al Sant Feliu democràtic.
El fet que la cultura popular santfeliuenca compti amb una alta participació per part de la ciutadania és un dels factors que fa que la gent se senti la festa com a pròpia?
Els que vam formar part dels primers ajuntaments democràtics a Sant Feliu teníem un vincle fort amb els moviments socials i l’associacionisme. A finals dels anys vuitanta, una part important de la cultura popular estava pràcticament reconstruïda gràcies a la força col·lectiva. Amb això vull dir que la festa popular va convertir-se en un element de reconeixement entre els santfeliuencs que participaven d’una ciutat que es movia i es mou amb uns mateixos objectius: col·laborar i gaudir de la festa.
Enguany s’han celebrat els aniversaris dels 40 anys del correfoc i dels 30 anys del Seguici i Ball d’Entremesos. Com et sents al comprovar que el model de festes ideat fa uns 40 anys continua vigent i creix any rere any?
“El model de festa continua vigent perquè la gent hi va creure i vam dotar-lo d’arguments lligats a la construcció democràtica.”
El model de festa continua vigent perquè la gent hi va creure i vam dotar-lo d’arguments lligats a la construcció democràtica. Com comentava abans, la cultura popular contribueix al bé comú perquè aquest bé també és fonamental per viure, relacionar-te amb la resta i traspassar-ho a les següents generacions [somriu].
Com poden continuar mantenint-se vives les entitats que conformen la cultura popular? Queda feina per fer?
Penso que és important que sembli que cada any la festa és nova. A molts llocs s’ha privatitzat la festa major i això és un perill terrible. Per això és important que les associacions estiguin compromeses amb la celebració i la gent hi participi. En aquest sentit, és fonamental que les escoles s’impliquin amb la festa. Recordo que va haver-hi un moment en què era impensable que es programessin correfocs i cercaviles infantils de colles escolars i ara en tenim. És important que els nens i nenes participin de la festa i, ara mateix, aquest arrelament està molt introduït entre els més petits.
Parlem de democràcia. Com a expert en processos participatius i democràcia local, com es pot lluitar contra la creixent desafecció entre la ciutadania?
“Em mostro preocupat per les associacions de veïns a Sant Feliu. Hi ha una representació fluixa dins del panorama sociopolític i això influeix en la democràcia local.”
Cal analitzar alguns elements com la pandèmia. Allò va suposar, a part d’un problema de salut, que estiguéssim incomunicats o amb poca activitat durant dos anys amb la consegüent desaparició de molts moviments socials. Els anys de pandèmia han fet mal a les estructures associatives i socials. Em mostro preocupat per les associacions de veïns a Sant Feliu. Hi ha una representació fluixa dins del panorama sociopolític i això influeix en la democràcia local. Aquesta desafecció es trasllada, també, als partits polítics. El partit on sempre he militat, per exemple, no té la força militant d’abans de la pandèmia i es nota.
A ciutats metropolitanes com Sant Feliu, la participació en les eleccions acostuma a ser més baixa als barris de classe treballadora. De quina manera les classes populars poden recontar-se amb la democràcia?
Hem de ser capaços de crear estructures relacionals als barris per millorar els contextos en els quals vivim i traduir-ho en fets reals. La ciutadania es reafirma en allò que, quan es tracta amb la resta de la comunitat, té èxit. Aquest és un dels elements centrals dels moviments socials i poden contribuir dinamitzant la vida de la gent. Aquests moviments ens treuen de casa, ens fan parlar dels problemes compartits i ens ajuden a crear una xarxa.
Creus que promoure més processos de participació podria reforçar la confiança de la ciutadania en la democràcia?
“En el context de transformació que es troba Sant Feliu, és un error que no hi hagi pensats instruments nous i potents en matèria de democràcia local per definir la construcció de la nova ciutat.”
Aquest és un dels temes cabdals. Una de les tasques pedagògiques més importants de les estructures democràtiques consisteix en fer participar la ciutadania sobre elements que els impliquen. En el context de transformació que es troba Sant Feliu, és un error que no hi hagi pensats instruments nous i potents en matèria de democràcia local per definir la construcció de la nova ciutat. El 2021 es va fer un petit procés participatiu per definir el que es construirà al damunt de la zona soterrada. Allò va resultar un intent de consulta a la ciutadania i va ser positiu, tot i que es va donar una informació poc exhaustiva. Quan hi ha una part de la ciutat que s’ha de fer de nou, els ciutadans han de saber el que es farà i donar la seva opinió. La ciutat no és de l’Ajuntament ni del partit polític que mana, els amos de la ciutat són els ciutadans. Em vaig quedar de pedra quan vaig llegir una notícia on s’explicava tot el que es farà a Sant Feliu després del soterrament. Amb el que vindrà al municipi, hem de crear estructures de participació cíviques per cohesionar la ciutat perquè allò que es faci a la ciutat sigui el que els ciutadans volen. Sorgiran opinions diferents amb relació al que volem per la ciutat del futur, però la democràcia també és això.
Des de ben jove vas formar part de l’Associació de Veïns del barri de La Salut. Et mostres preocupat per l’associacionisme veïnal a la ciutat en l’actualitat.
“Quan les societats estan malmeses, les associacions veïnals tenen un gran poder.”
La meva implicació amb els moviments socials va començar al barri de La Salut amb iniciatives punteres per la defensa de l’espai públic. Recordo que, en aquell moment, al centre de Sant Feliu, La Salut era conegut com l’ONU i encara avui dia hi ha molta gent que desconeix el barri. Quan les societats estan malmeses, les associacions veïnals tenen un gran poder. Fa anys, a l’AAVV de La Salut teníem un banc d’aliments ben distribuït. El barri estava organitzat i cohesionat, sabíem qui pertanyia a l’associació i a cada escala hi havia representants que explicaven als veïns allò que es parlava a les assemblees. Ara mateix, això no és així.
Per tant, consideres que les associacions de veïns han perdut incidència i capacitat transformadora que si tenien al principi de la democràcia?
A poc a poc s’ha anat perdent. Els primers ajuntaments democràtics de Sant Feliu van fer una bona tasca en aquest sentit amb la creació d’estructures de participació. El barri construïa ciutat i prova d’això va ser l’aturament de la construcció d’una benzinera a la plaça de La Salut el 20 de novembre del 1977, dos anys després de la mort del dictador. Allò va ser impactant i n’és un exemple més de la capacitat transformadora de l’associacionisme i un aprenentatge per a quan m’endinso en l’estructura política. De fet, el 1979 es va seleccionar aquesta acció com un dels exemples positius de les associacions a la I Assemblea General de les Associacions de Veïns de Catalunya.
En un moment de creixement de l’extrema-dreta, que qüestiona l’eficàcia dels moviments socials amb un discurs que prolifera cada vegada més als barris obrers, la funció principal amb la qual van néixer les associacions veïnals corre perill?
El problema principal és que les associacions de veïns no són tan fortes com ho eren abans i són més fàcilment manipulables. A tall d’exemple, em va impactar quan l’associació de veïns Falguera volia estar dominada per VOX. També he vist algunes coses que han passat al barri de La Salut que amb una associació de veïns tradicional no haguessin passat. En aquests moments fallen els interlocutors i hi ha veïns que es dirigeixen directament a l’Ajuntament per un problema que és del barri.
Per tant, què és més beneficiós, cedir espai perquè les associacions veïnals funcionin per si soles o incidir des de l’administració en el seu funcionament?
Els ajuntaments han de ser capaços de fomentar la participació i crear vies de comunicació permanents per tal d’escoltar les preocupacions de les associacions i informar-les d’allò que passarà.
La Universitat Social, Lliure, Autogestionada (USLA) de l’Ateneu Santfeliuenc, de la qual formes part, es troba immersa en la celebració del 15è aniversari. És un exemple més de l’impacte de la transformació cívica i social a Sant Feliu?
L’USLA forma part i ha intervingut en les estructures de cohesió de la ciutat com un canal per agilitzar els àmbits de debat. Mantenir-la durant 15 anys ha estat gratificant sobretot per aquesta voluntat de construir idees cap enfora, per fomentar el pensament de la gent i per ser agents de mobilització. És veritat que alguns integrants de l’USLA s’han disgregat en altres associacions, però estem satisfets perquè aquest caliu ideològic és ben present.
En un món cada vegada més globalitzat quins creus que són els principals reptes que té al davant la cultura, la democràcia, l’associacionisme i la participació ciutadana?
“La cultura, la democràcia, la participació ciutadana i l’associacionisme han de continuar sent referents en la millora de la qualitat de vida, en l’eixamplament dels espais de socialització i en la configuració dels serveis públics.”
És cert que tenen reptes en comú. L’impacte del que passa al món ens afecta molt en l’actualitat per la globalització, que ha fet créixer encara més el poder d’aquells que ja en tenien. No obstant això, ens ha donat una perspectiva àmplia i hi ha qüestions que haurien de ser un punt de trobada entre la població i aquests conceptes: la lluita pels drets humans. La cultura, la democràcia, la participació ciutadana i l’associacionisme han de continuar sent referents en la millora de la qualitat de vida, en l’eixamplament dels espais de socialització i en la configuració dels serveis públics.
