Vist i no vist. Un cop consumada la renúncia de Lluís Mijoler com a alcalde de la ciutat, el batlle en funcions Juan Pedro Pérez (PSC) convocava per la via d’urgència un nou ple extraordinari que se celebraria pocs minuts després on es van confirmar totes les previsions: amb els quinze vots de la suma de l’equip de govern entre comuns (9) i socialistes (6) Alba Bou Jordà quedava escollida com a nova alcaldessa del Prat, un fet històric perquè és la primera dona que ocuparà aquest càrrec en tota la trajectòria democràtica del municipi.
A la votació per elegir nou batlle també van postular-se, com a gest polític, els candidats d’ERC (Jordi Ibern), Jóvenes y Pensionistas Decidimos (Agustín Mataró), VOX (Rafael Millán) i Junts pel Prat (Gerard Valverde), aconseguint cadascú només els vots dels seus propis representants. El líder socialista, Juan Pedro Pérez, va renunciar a presentar-se fent que el segon partit de la ciutat donés així suport explícit a la candidatura d’Alba Bou amb uns vots favorables que, de fet, serveixen per reafirmar el pacte de govern entre les dues formacions progressistes. Des del PP, per la seva banda, Miguel Ángel Ochoa també va expressar la seva renúncia com a possible alcaldable, en aquest cas per sumar dos vots en blanc a la votació, igual que el de la regidora no adscrita Isabel Fernández (exmembre de JPD).
Bou promet “diàleg, anàlisi i rigor”
En un llarg primer discurs com a alcaldessa, on no va voler deixar gairebé cap tema rellevant de la tasca de govern sense menció, Alba Bou va prometre “assumir el càrrec amb tota la predisposició pel diàleg des de l’honestedat, sense dogmatismes, per arribar als objectius des de la capacitat d’anàlisi i el rigor”, afegint que el govern de la ciutat “requereix atenció constant i intel·ligència a llarg termini, amb estratègies que tinguin en compte tota la diversitat”.
La primera dona al comandament de la ciutat es va referir als seus primers records polítics de ben petita, vinculats a un míting de Tejedor -present entre el públic- on la va portar el seu pare: “a casa es parlava de política i també en parlem ara. Aprenc de la família. Sense ells, tot això no seria possible” i també als seus ‘familiars polítics’: “l’orgull de pertinença al PSUC, a Iniciativa per Catalunya i als Comuns, on sempre ens fem les preguntes correctes per arribar a un món millor de persones lliures, amb la passió per la ciutat que l’organització manté”.
En els agraïments, també últimes paraules per l’alcalde sortint, Lluís Mijoler, confiant que “guanyem una nova veu pratenca al parlament” i en la confiança dipositada pel PSC “per la lleialtat en aquest camí plural, que és una experiència d’èxit d’un govern progressista en una ciutat de gent treballadora”.
Bou també va prometre acords amb l’oposició “en benefici de la ciutat” i va expressar preocupació pels “fenòmens que manipulen l’opinió pública amb desinformació”. Contra això va diagnosticar que “caldrà donar confiança i credibilitat, vigilant que no es vulnerin drets, ho farem també gràcies a totes les entitats de la ciutat que treballen de forma altruista i són essencials com a altaveu i cercadors d’oportunitats de millora”.
Per acabar, es va referir de nou a l’alcalde Tejedor quan defensava que “la ciutat és una obra col·lectiva”, reivindicant la feina dels gairebé 800 treballadors municipals -comptant els de les empreses associades- i fent dues crides fonamentals: la millora de l’accés a l’habitatge, “hem de lluitar contra situacions intolerables que s’estan donant. Cal renovar finques antigues i fomentar els barris nous amb habitatge públic” i la protecció del territori, contra l’ampliació de l’aeroport: “no se’ns pot demanar més, hem de deixar clar a les altres administracions fins a on estan disposats a arribar per destruir un patrimoni natural únic. Plantarem batalla per un nou model econòmic i contra el vell expansionisme, no donant l’esquena a l’emergència climàtica”.
Juan Pedro Pérez (PSC): “el nostre suport no és un xec en blanc”
Tot i que el portaveu socialista, Juan Pedro Pérez, va començar el seu discurs de forma distesa referint-se a Bou com a “il·lustríssima senyora” (tal com diu el títol honorífic oficial per a l’alcaldia) i donar-li l’enhorabona per ser la primera alcaldessa de la ciutat, ràpidament es va centrar a reivindicar la tasca del PSC dins del govern municipal, tot fixant tres prioritats futures: seguretat, habitatge i urbanisme.
“El nostre suport és un acte de responsabilitat de continuar consolidant aquests vint anys de trajectòria de govern progressista” -argumentava- “és moment d’aportar estabilitat, però esperem que aquesta lleialtat sigui recíproca, els nostres vots no són un xec en blanc”.
Pérez va demanar “no deixar passar les oportunitats de millora econòmica, urbana i ambiental”, fent valer l’aportació socialista en el desenvolupament urbanístic i dels espais públics del futur de la ciutat, afegint també que cal un esforç “per millorar la percepció ciutadana de la seguretat. No ens agrada que la dreta faci bandera d’això, cal lluitar contra la desinformació, però també afrontar el problema sense complexos”. Pérez va acabar oferint “mà estesa i treball colze a colze”, tot recomanant a Bou “que el poder no et canviï, deixa’t aconsellar i protegeix-te de la coba i de la supèrbia”, paraules que es poden interpretar com una possible crítica vetllada a Mijoler.
Jordi Ibern (ERC) continua la línia “d’oposició constructiva”
Seguint el fil que caracteritza l’oposició d’ERC durant les darreres legislatures, el portaveu Jordi Ibern va desitjar “sort i encerts” a la nova alcaldessa tot fent un recull de propostes republicanes per desenvolupar “per la millora d’oportunitats de vida, reduir desigualtats socials i transformació pel bé de la ciutat”. Així, va demanar executar els acords per facilitar la vida a les persones amb mobilitat reduïda, ampliar mesos i horaris de sales d’estudi, una aposta ferma i seriosa per una política lingüística de defensa del català, bonificació de l’IBI per a famílies nombroses i bonificar l’activitat esportiva als equipaments municipals per a persones aturades de llarga durada.
Ochoa (PP), “fins que no es demostri el contrari, vostè serà més presidenta que alcaldessa”
Amb la seva oratòria distesa i propera, el portaveu popular Miguel Ángel Ochoa va començar fent riure la nodrida audiència que s’aplegava a l’auditori del Cèntric desmentint que la seva renúncia a postular-se com a possible alcaldable a la votació es degués a un “intent de tripartit”. “El motiu és que ens neguem a participar en un acte de presentació d’una campanya, que és on estem. Ja ens vam presentar quan ho havíem de fer, el juny de 2023. Té vostè tota la legitimitat democràtica per ser alcaldessa i la reconeixem com a tal, però no ha arribat aquí posant la seva cara en un cartell. Ha estat una bona tinenta i pot ser una bona alcaldessa, però de moment, fins que no es demostri el contrari, per nosaltres serà la presidenta”, va deixar anar.
Ochoa es va servir de les preocupacions ciutadanes que apareixen en el darrer baròmetre de la ciutat, les quals va aprofitar per enumerar el que considera “errors” del govern municipal: “són enemics del cotxe i de l’aparcament, a la gent li preocupa la seguretat i la immigració il·legal, a més l’habitatge pugen i les mesures que defensen no ajuden. Manquen opcions d’oci i de cultura, tot i el pressupost de tants milions que gestionen”.
El popular també es va referir al poc coneixement que tenen els veïns de la nova alcaldessa i va criticar “com es silencia i es vota sistemàticament que no a totes les propostes de l’oposició, tot i que fora del ple a vegades reconeguin que són bones idees. Esperem que això canviï i comprovem que no estem davant només d’un canvi de nom o de gènere”.
Valverde (Junts) dibuixa un panorama “d’enfonsament dels Comuns”
Sens dubte, un dels discursos més durs i bel·ligerants de la tarda va arribar de la boca de Gerard Valverde (Junts pel Prat). Per començar, es va oposar a la urgència de celebrar un ple extraordinari de relleu a l’alcaldia tot just després de la renúncia de Mijoler, considerant que la ciutat podria haver estat un temps amb alcaldia accidental abans de fer el canvi. Pels juntaires, això és un senyal que “el partit fa aigües. Fa mesos, l’alcalde ens va dir que no renunciaria al comandament de la ciutat i ara nega allò que deia. Hi ha hagut un gir de timó que demostra que el règim s’enfonsa, amb un acte precipitat per la porta del darrere i una victòria de Bou als despatxos. Les males decisions ens arrosseguen a tots”, analitzava.
Valverde va continuar reivindicant el paper de l’oposició: “si no vol ser anècdota, enforteixi el to institucional, fomenti el consens polític i la generositat, amb el màxim de neutralitat. No estem conformes amb la gestió dels mitjans municipals. Cal construir ponts i no aixecar murs”, a més de demanar el compliment tots els acords signats en l’elaboració del PAM, encara sense resolució: “cal complir els pactes: política lingüística, oci juvenil, Cal Monés, ampliar catàleg de patrimoni, no hem rebut respostes sobre la situació de Les Palmeres i els veïns d’Urgoiti i carrer Major, ens preocupa la gestió de Prat Espais i la reducció d’ajudes al lloguer, les hores extres a la policia… Venen un paradís que les dades no demostren, amb molts desacords amb les entitats juvenils i de cultura popular. En matèria econòmica, sembla que cremin cartutxos per quan arribi una possible alternativa política futura”.
En aquest sentit, Valverde es proposava clarament de cara a un possible esfondrament electoral de les actuals majories locals: “aquesta coalició impedeix avançar i algun dia no sumarà. Cal aire fresc i lideratge ambiciós. Presentem candidatura i, si cal, trencarem les barreres ideològiques de partit per fer-ho possible”.
Vox i JPD redunden en les diferències ideològiques amb l’equip de govern
En un exercici discursiu redundant, tant VOX com Jóvenes y Pensionistas Decidimos van repetir els arguments que van utilitzar en el discurs de la renúncia de Mijoler a l’alcaldia. Rafael Millán, des del partit d’extrema dreta, va felicitar la nova alcaldessa i va demanar “transparència, diàleg pel bé comú, honestedat i respecte”, sense deixar de remarcar “la diferència ideològica que ens separa del comunisme. Nosaltres reivindiquem polítiques de seguretat i foment la iniciativa privada amb ajudes a autònoms i petites empreses”.
Per la seva banda, Agustín Mataró va defensar des de JPD que donaran suport a la nova alcaldessa sempre que “es pronunciï en contra de la guerra, la manca de metges especialistes, les sancions de les zones de baixes emissions i les millores de la convivència i dels serveis públics”, remarcant així que Bou sempre ha votat en contra de totes les seves propostes com a portaveu de El Prat en Comú.
Articles relacionats
Mijoler s’acomiada de l’alcaldia en un multitudinari ple al Cèntric
