Arran de l’enderrocament de l’estació neix l’Associació Cultural 1854 “per continuar protegint el patrimoni que queda a Sant Feliu” com el Pont Anglès o la Torre del Roser
El darrer divendres l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc va acollir la conferència “Adeu, estació. Crònica d’una destrucció”. La xerrada, organitzada per la Comissió en Defensa de l’Estació 1854, va estar moderada per Maria Rosa Rodrigo i hi van participar l’historiador del ferrocarril, Lluís Miquel Tuells, l’enginyera Andrea Messeguer i l’arquitecta Núria Feijóo.
El ferrocarril a Sant Feliu des d’una perspectiva històrica: Antonio Nadal i el patrimoni perdut
Així doncs, Lluís Miquel Tuells va ser el primer en intervenir realitzant una explicació de la família Nadal fixant-se en la figura de l’industrial afincat a Sant Feliu, Antoni Nadal i Pujolar. Nadal, va ser un dels gerents de la companyia ferroviària Camino de Hierro del Centro, formada per comerciants d’arreu del territori. Des d’una perspectiva històrica, Tuells va detallar els fets més rellevants de la seva vida com la negociació per la compra dels terrenys per fer arribar el ferrocarril a Sant Feliu o l’establiment de Nadal als terrenys limítrofs a l’estació del tren. A més, va projectar documents del comerciant i imatges de la finca que va edificar-se que anava des de la plaça de l’Estació fins al carrer Verge de la Salut.
Tuells va explicar a l’audiència curiositats sobre els carrers de la ciutat com la relació familiar entre l’Antonio Nadal i el Comte de Vilardaga. “Si haguéssim conservat l’estació tindríem un eix del 1900 que començaria al carrer de Dalt, passaria pel Parc Nadal, travessaria l’estació i arribaria a la Torre del Roser i fer-ne de tot uns terrenys dedicats a l’Antonio Nadal”, va apuntar Tuells.
Seguidament, Núria Feijóo va enumerar el patrimoni perdut a Sant Feliu, la majoria masos o cases pairals, com Can Oliveres, Cal Forneret, els xalets de Can Fargas, tres dels quals es van salvar tot i que actualment només en queda un, i les cases i fàbriques de l’etapa de la industrialització a la ciutat. Més endavant, Tuells va exhibir fotografies de principis del segle passat de les estacions de Sants, plaça Catalunya, l’Hospitalet, Cornellà, Molins de Rei i Sant Feliu, “d’un gran valor arquitectònic”. L’historiador del ferrocarril va mostrar els plànols originals de l’estació i va recordar algunes troballes que va fer a l’edifici com una part de la decoració exterior original del 1854.
L’acció popular de l’ocupació de l’estació i el projecte arquitectònic alternatiu
L’enginyera Andrea Messeguer va iniciar la seva intervenció recordant un acte que va organitzar l’Ajuntament fa deu anys en què es va assegurar que només quedava un 14% de l’estació original: “només s’ha modificat un 14%”, va puntualitzar Messeguer. L’enginyera va rememorar la consulta ciutadana assenyalant que “l’any 2021 ja estava sentenciat que l’estació aniria a terra” tot i que va reconèixer la pressió de la plataforma Salvem l’Estació per incloure la segona pregunta. Tot seguit, va relatar les causes de l’acció popular de l’ocupació de l’estació començant des del projecte Soterrament Efemèrides que “no era reivindicatiu i simplement pretenia compartir les fases del projecte de soterrament”.
Arran dels comentaris polèmics a les publicacions al compte de xarxes socials, Messeguer va decidir pintar la data d’edificació de l’estació al mateix edifici el març del 2023. L’enginyera va continuar la línia temporal explicant que el dia de Sant Joan es va acostar a fer fotografies i va accedir a l’edifici: “les portes estaven obertes i no hi havia vigilància”. A partir d’aquí, Messeguer va explicar la primera reacció dels mitjans i diferents anècdotes de la vida a l’estació com la mobilització popular, els tallers, les assemblees i les feines de recerca arqueològica. Més endavant va reparar en “el desnonament il·legal” que va efectuar ADIF i va advertir que espera que això no torni a passar amb el Pont de la Riera. Per la seva part, l’arquitecta Núria Feijóo va centrar el seu parlament en la part més tècnica proposant una alternativa a l’enderrocament de l’estació amb el sistema dels fonaments enfaixats: l’estació es podria haver quedat on estava”. La iniciativa es va presentar al ple municipal del juliol de l’any passat, però no va prosperar. Feijóo va mostrar alguns projectes edificats amb aquest sistema afirmant que “l’argument tècnic per enderrocar l’estació no s’aguantava per enlloc”. “L’estació de tren no feia nosa perquè passés el TramBaix”, va declarar l’arquitecta.
Andrea Messeguer va tornar a intervenir assegurant que als anys 70 i 80, “l’Ajuntament no va decidir enderrocar l’estació sinó no protegir-la per si un cas calia enderrocar-la més endavant. Fins a l’any 2008 no apareix el primer projecte constructiu amb l’estació enderrocada”. Messeguer va explicitar que han estat en contacte amb ADIF i els han assegurat que “l’Ajuntament és qui té l’última paraula”.
Neix l’Associació Cultural 1854 “per continuar protegint el patrimoni que queda a Sant Feliu”
Després de les intervencions, es va projectar un tràiler realitzat per Sergi Costa del passi d’imatges del fotògraf local José Miguel Ardanuy. L’artista va immortalitzar les diferents fases de l’enderrocament de l’estació entre els dies 10 i 12 de gener. Andrea Messeguer va anunciar la creació de l’Associació Cultural 1854 “per continuar protegint el patrimoni que queda a Sant Feliu”. Durant l’acte es van anar resolent els dubtes dels assistents vers la demolició de l’edifici històric i al final de la conferència els presents van agrair a la ponent per “fer alguna cosa per intentar aturar-ho”.
