Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la publicació de Santa Coloma de Gramenet Infograma va destacar ahir una activitat del Club de lectura al voltant del llibre “Refugiats Climàtics”, de l’autor Miguel Pajares, i el diari digital elbaix.cat es va fer ressò de l’exposició “Migració i desplaçaments de les persones per causes ambientals“, que fins el 30 de juny es pot visitar a la biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.
La mostra “Migració i desplaçaments de les persones per causes ambientals” mostra com el canvi climàtic està afectant la vida de persones, comunitats i pobles, obligant-les, en moltes ocasions, a abandonar les seves llars i llocs d’origen. Mitjançant les colorides il·lustracions de Luci Gutiérrez, l’exposició, produïda per l’Associació Entrepobles i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, també denuncia els perills i les amenaces que pateixen les persones que defensen el medi ambient i els drets humans, posant de manifest la necessitat de canviar la legislació internacional perquè actualment no protegeix les persones desplaçades o migrades i no contempla el dret d’asil per causes ambientals. Aquesta mostra forma part del projecte “Protegim el dret a defensar un futur per a totes en un món en emergència climàtica i ecològica” i es pot veure a Cornellà fins el 30 de juny.
Tanmateix, a Santa Coloma de Gramenet, l’organització colomenca Rebel·lió o Extinció Gramenet, que treballa per informar sobre l’emergència climàtica que estem vivint, a més de combatre-la a escala local, va participar de la sessió núm. 15 del club de lectura “Al voltant dels drets humans: lectures i debats des del local”, que cada dos mesos organitza el Grup Eirene d’Educació per la Pau en col·laboració amb el Departament de Cooperació i Solidaritat de l’ajuntament.
En aquesta ocasió, el llibre a debat era “Refugiats climàtics: un gran repte del S.XXI” de Miguel Pajares (Editorial Raig Verd), un treball exhaustiu sobre els possibles efectes del canvi climàtic en diverses zones del planeta –si no s’actua ja per intentar revertir-ho o pal·liar-ho– i els desplaçaments humans que això provocarà. La sessió comptava amb la presencia de l’autor del llibre i de Rebel·lió o Extinció Gramenet, convidada per explicar què fan i quines propostes tenen per a la ciutat des del punt de vista ecologista.
Afectació al desplaçament de persones
El llibre aborda els problemes que es poden presentar a nivell ecològic si no frenem les previsions que ens planteja el canvi climàtic, però no només. Aborda sobretot, i el títol ja ho indica, quines implicacions socials tindrà, els milions de desplaçaments de persones que provocarà, primer en desplaçaments interns de zones rurals a grans ciutat del mateix país i, posteriorment, conforme avanci l’afectació pel canvi climàtic, èxode a altres països perquè la tornada enrere a zones rurals no es preveu factible.
Les conclusions a les quals s’hi arriba és que ni estem posant remei a les afectacions al medi ambient, ni estem preveient la gestió d’aquestes migracions massives que provocarà amb tota certesa.
Encara es pot reconduir la situació
El llibre de Miguel Pajares, malgrat ser molt cru –perquè la situació així ho requereix–, alerta sobre quà caldria fer i aporta propostes per mirar de reconduir la situació a la qual ens veurem abocades si seguim com fins ara. Cal frenar el canvi climàtic: evitar per tots els mitjans possibles que la temperatura augmenti els 2ºC que alerten els científics i, encara més, els 4ºC dels pitjors escenaris. Son necessaris recursos per adaptar-nos a les afectacions que ja no es poden evitar. Cal començar a gestionar de forma racional (i humana) les migracions provocades per l’emergència climàtica –que ja s’estan produint, encara que en conjunció amb altres causes, i que augmentaran de forma alarmant en el futur si no actuem– i, finalment, cal rebutjar la idea que apareixeran solucions màgiques que evitaran que hàgim de prendre altres mesures.
Propostes per frenar el canvi climàtic
Entre les seves propostes per frenar el canvi climàtic destaquen, en primer lloc, bascular sense dilació a una economia decreixentista. Les necessitats de la població s’han de poder satisfer amb menor consum d’energia. Per aconseguir-ho planteja una reconversió generalitzada de l’agricultura, per passar de l’actual agricultura “industrial” de monocultius a agricultura “de pagès”, que cuidi el sòl i els recursos hídrics; una relocalització industrial generalitzada que permeti la reducció dràstica del transport de mercaderies; una reducció contundent del consum obscè del 10% més ric de la població, i molt més del consum de l’1% més ric; un reforç d’allò públic que llevi control de l’economia als poders corporatius i financers i, finalment, un gran desenvolupament paral·lel de l’economia social i cooperativa.
Una qüestió molt social, no només ecològica
Però no tots els problemes passen per la qüestió ecològica, també hi ha un component social que cal tenir en compte. Ara ja no estem acollint les persones migrades i refugiades que estan arribant: les polítiques de frontera i les lleis d’estrangeria de l’UE provoquen morts i patiment, com s’ha vist aquesta darrera setmana sense anar més lluny.
El nombre de persones refugiades és ja a 110 milions. Hi ha controvèrsia entre si els migrants climàtics han de ser considerats refugiats o no, –és un dels temes que aborda el Miguel Pajares al llibre–, però, tant si aquestes persones que sortiran dels seus països per efecte del canvi climàtic són considerades refugiades o “simplement” migrants, la xifra estimada que es dona al llibre pel 2060 està compresa entre 175 i 300 milions de persones que abandonaran els seus llocs d’origen. L’autor assegura que aquest flux de gent encara és gestionable, malgrat plantejar reptes importants. En el cas d’Europa, ben gestionat, pot suposar un benefici per un continent que perd població autòctona, però gestionat malament pot ser un veritable drama, infinitament més gran que el que ja vivim.
