L’Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona neix com a instrument, a través del qual l’Ajuntament de Barcelona disposarà d’informació detallada de les dinàmiques migratòries i el seu impacte en la ciutat. A través d’informes que tindran una periodicitat anual, s’abordaran les diferents dimensions del fet migratori per poder disposar de dades reals i contrastades que han de guiar el disseny de polítiques públiques més efectives.
Es tracta d’una iniciativa de l’Àrea de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupada per l’Institut Metròpoli.
L’Institut Metròpoli ha realitzat el primer informe de 2025, que ofereix una radiografia detallada de la realitat migratòria a Barcelona i posa en relleu dades significatives que han de guiar les actuacions municipals. L’informe és el punt de partida d’un treball d’explotació, sistematització, presentació i anàlisi de dades procedents de fonts diverses que combinen enquestes i registres administratius i que s’anirà enriquint amb altres aspectes en anys posteriors. A continuació, resumim les principals dades que recull.
Motor demogràfic de la ciutat
El 2023 el 31,3% de la població resident a Barcelona és nascuda a l’estranger, gairebé una de cada tres persones. L’any 2000, en canvi, només representaven un 5%. La nacionalitat més nombrosa entre les persones residents estrangeres a Barcelona és l’argentina (8,1%), seguida de la colombiana (7,4%) i la peruana (6,8%). A més, prop de dos terços de la població nascuda a l’estranger es concentra al voltant del centre històric (Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc), el litoral (Sant Martí) i la zona nord (Nou Barris).
També es detecta una tendència cap a l’equilibri de gènere dins la població migrada, així com una concentració majoritària en les franges d’edat laboralment activa.
La immigració es confirma essencialment com a força de treball
La població estrangera es troba majoritàriament en edats centrals d’activitat.
En les franges de població entre 25 i 39 anys hi ha més persones nascudes a l’estranger que a l’Estat espanyol. Concretament, en les franges d’edat dels 25 als 29, dels 30 als 34 anys, i dels 35 als 39 anys, les persones nascudes a l’estranger són majoria entre les residents a la ciutat de Barcelona (56,4%, 59,7% i 54,8% respectivament).
Concentració en sectors professionals de baixa qualificació i alts nivells de precarietat
Un 29,5% de la població activa assalariada a la ciutat de Barcelona és de nacionalitat estrangera. Aquesta tendència reflecteix l’augment de la immigració a la ciutat en les darreres dècades, així com la vulnerabilitat estructural de la seva inserció laboral. Especialment preocupant és l’impacte de les crisis econòmiques, que afecten més la població d’origen estranger, amb una major exposició a la desocupació i a la precarietat. Les persones de nacionalitat no comunitària, en particular, continuen registrant nivells d’atur relatius superiors i presenten majors dificultats per accedir a feines estables i de qualitat.
El cas del treball domèstic és especialment significatiu: el 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres, en un sector altament feminitzat, precaritzat i amb escassa cobertura de drets socials. A més, el 47% dels assalariats a l’hostaleria són de nacionalitat estrangera, mentre la seva presència és inferior a la mitjana en sectors amb millors condicions laborals, com la indústria, els serveis professionals o l’administració pública. L’exclusió laboral o la inserció precària tenen efectes directes sobre la capacitat de les persones migrants per accedir a serveis bàsics, consolidar projectes de vida estables i exercir una ciutadania plena.
La població d’origen estranger ingressa rendes més baixes i està més exposada a la pobresa. En l’anàlisi dels estrats de renda, la població estrangera que es troba en la franja de la pobresa, això és ingressos inferiors al 60% de la mitjana, és del 54,2% enfront del 45,8 de la població espanyola. En els ingressos mitjans, la bretxa encara és més gran 22,2% de la població estrangera se situa en aquesta franja, mentre la població espanyola està en el 77,8.
Mecanismes de protecció social menys eficaços amb la població d’origen estranger
La proporció de persones d’origen estranger en risc de pobresa o exclusió (taxa AROPE) és del 44% abans de rebre ajudes públiques i del 39% després. Entre les persones autòctones, per contra, la mateixa taxa abans de les transferències públiques és del 44,5% i després és del 12,7%. Aquesta diferència es deu al tipus d’ajudes percebudes: les persones autòctones reben prestacions sobretot de la seguretat social –incloent pensions de jubilació i subsidis d’atur–, mentre que la població migrant sobretot rep ajudes d’emergència articulades pels serveis socials. Les taxes de pobresa entre la població d’origen estranger multipliquen per tres les de la població nascuda a l’Estat espanyol.
L’habitatge és un dels principals mecanismes de reproducció de la desigualtat entre població estrangera i autòctona
De mitjana, les llars d’origen estranger destinen un 41,6% dels seus ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, mentre que les llars autòctones hi dediquen un 18,5%. L’alt cost dels lloguers és determinant per explicar aquestes diferències. Més del 70% de la població migrant viu en aquest règim de tinència, mentre que aquest percentatge és inferior al 20% entre la població nascuda a l’Estat.
Alt nivell educatiu de la població estrangera
Hi ha un alt nivell educatiu de la població estrangera a Barcelona, però es troben barreres que impedeixen la plena utilització de les seves qualificacions. El nivell educatiu de la població amb nacionalitat estrangera empadronada a Barcelona és superior al de la població amb nacionalitat espanyola. Un 43,3% de la població amb nacionalitat estrangera té estudis superiors (universitaris o de formació professional), en comparació amb el 33,9% de la població amb nacionalitat espanyola. D’altra banda, un 12,9% de la població amb nacionalitat estrangera té estudis primaris o inferiors, enfront del 16,5% de la població amb nacionalitat espanyola. No obstant això, les barreres relacionades amb el nivell educatiu —especialment la manca de reconeixement de títols obtinguts a l’estranger— contribueixen a la infrautilització de la força de treball migrant, generant una important bretxa entre el nivell real de qualificació i el tipus d’ocupació accessible.
L’alumnat entre la segregació escolar i la precarietat formativa
L’alumnat d’origen estranger té una presència notable en les etapes obligatòries, però es redueix dràsticament en els estudis postobligatoris de més prestigi. Hi ha una baixa proporció d’alumnat estranger a la formació professional (12%). Aquest fet contrasta amb l’elevada presència d’alumnat estranger en etapes de caràcter més compensatori o transicional: els programes de formació i inserció (PFI) presenten una presència significativa d’alumnat estranger (44,8%), cosa que indica una vinculació amb itineraris alternatius que busquen la inserció ràpida al mercat de treball.
La percepció social de la migració està marcada per visions contradictòries sobre el seu impacte i sobre el procés d’integració
La migració és vista alhora com a font de riquesa econòmica i cultural i com a possible amenaça social. Tot i reconèixer-ne els motius legítims i la contribució laboral, quan la seva presència es percep com excessiva, sorgeixen sentiments de saturació i rebuig.
A això s’hi afegeix la distorsió mediàtica i política, que alimenta la idea que les persones migrants abusen dels serveis socials o arriben irregularment en proporcions molt superiors a les reals. Aquest biaix perceptiu genera prejudicis i tensions que poden dificultar la convivència. Paral·lelament, la integració es concep de manera reduïda, centrada només en l’adaptació cultural i laboral dels migrants. Es deixa de banda el reconeixement de drets i la participació política, aspectes clau per a una inclusió plena.
La gran majoria de la població valora positivament la diversitat d’orígens a la ciutat
El 94% de les persones de nacionalitat estrangera i el 87,7% de les de nacionalitat espanyola valoren positivament o molt positivament la diversitat d’orígens de la població resident a la ciutat.
Primer informe de l’Observatori de les Migracions i el Refugi
L’informe s’estructura en set capítols que aborden diferents dimensions de la migració a Barcelona.
- Capítol 1, sobre demografia i població, ofereix una panoràmica sobre la composició i evolució de la població migrant a la ciutat.
- Capítol 2, dedicat a la pobresa i l’exclusió social, analitza els factors de vulnerabilitat que afecten la població d’origen migrant, com ara les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i les situacions de risc d’exclusió.
- Capítol 3, anàlisi de les desigualtats en el mercat laboral i examina la inserció laboral de les persones migrades.
- Capítol 4, centrat en les desigualtats educatives, un aspecte clau per entendre les oportunitats de futur de la població jove d’origen migrant.
- Capítol 5, explora la relació de les persones migrants amb els serveis socials municipals.
- Capítol 6, recull les actituds i valors de la ciutadania envers el fet migratori i de les persones estrangeres residents respecte de les institucions i la societat d’acollida.
- Consulta l’informe complet Observatori de les Migracions i el Refugi. Informe 2025
