Tothom recordarà on estava el dilluns 28 d’abril a les 12.33 del migdia. En l’instant de la ‘gran apagada’, una caiguda de subministrament elèctric de dimensions històriques. Mai havia passat. De cop ens vam quedar sense connexions, sense neveres, sense trens, sense metro, sense semàfors, sense pantalles, sense GPS, sense datàfons… Durant unes hores interminables a vida va fer un salt al passat. I cada un/una de nosaltres té la seva pròpia història d’aquelles hores. En alguns casos una història traumàtica, com els centenars de persones que es van veure atrapades en els ascensors o els milers bloquejats en metros i trens.
Una vegada més, els comportaments cívics dels ciutadans i el bon funcionament dels serveis públics, des dels bombers als centres sanitaris, passant per les escoles i la protecció civil van mitigar l’impacte de l’emergència. La ràdio, en forma dels transistors de tota la vida, va tornar a demostrar que és un mitjà de comunicació essencial en moments de crisis, quan tots els altres mitjans es queden a les fosques.
A la matinada del dimarts 29 d’abril Red Electrica, l’empresa pública que gestiona la xarxa de subministrament, anunciava que s’havia recuperat més del 90% del servei. A Catalunya, l’havia començat a tornar a partir de mitja tarda. Com una taca d’oli a partir de les comarques del nord. La recuperació més lenta és la dels trens, la infraestructura més afectada per la gran apagada. Milers de viatgers han passat la nit a les estacions.
El servei ferroviari a Barcelona continua patint moltes incidències a causa la tensió a la xarxa elèctrica. Després de l’apagada elèctrica d’ahir dilluns, Renfe tenia previst tenir avui en funcionament el 60% del servei de Rodalies, encara que amb retards a algunes línies, però a les deu del matí no funcionava cap tren.
Al matí del dimarts, el gran enigma continuava sent les causes de l’apagada. El president del Govern, Pedro Sánchez, va admetre a les compareixences després del tall que encara no es coneixen les causes exactes de la caiguda del subministrament i insistia en el fet que “totes les hipòtesis continuen obertes”. Sánchez convidava a la ciutadania “a no especular”. De moment, el que es coneix és que “l’apagada va arrencar després d’una oscil·lació molt forta als fluxos de potència”, tal com va explicar el president. Durant cinc segons van desaparèixer sobtadament 15.000 MW de l’energia que s’estava produint, cosa que equival al 60% de la llum que consumia en aquell moment, segons fonts de Red Eléctrica. Aquesta descomunal pèrdua de generació elèctrica va provocar el col·lapse.
Pel que fa a l’organització de la jornada laboral del dimarts, el Govern recorda que “les persones que no puguin acudir al seu centre de treball per dificultats en els desplaçaments (per les recomanacions de les autoritats o per la limitació de qualsevol tipus de transport públic o privat), tenen permisos i drets garantits i reconeguts a l’Estatut dels Treballadors”.
La ‘gran apagada’ ens deixa una experiència personal inesborrable i una reflexió sobre com de dependent és la nostra vida de la electricitat. Els mapes en paper, els diners en efectiu, els transistors, els telèfons fixes, les llanternes… van recuperar, de cop, un valor que ens pensàvem que havien perdut. Però, per damunt de tot, l’emergència va demostrar fins a quin punt és important comptar amb uns serveis públics eficients en els moments difícils.
