Fotos: Albert Azurmendi.
La Llei estatal 20/2022 de 19 d’octubre, de memòria democràtica, en l’article 35 considera contraris a la memòria democràtica les plaques y cualesquiera otros elementos u objetos adosados a edificios públicos o situados en la vía pública. Per això insta a les institucions públiques i als particulars a retirar aquests elements.
També entre les novetats de l’avantprojecte dea la nova Llei catalana de memòria democràtica, encara en tramitació, es determina que les administracions locals i les persones privades, tant físiques com jurídiques, estan obligades a retirar simbologia franquista. Això s’haurà de fer en el terme de dos anys des que entri en vigor i per evitar l’incompliment s’estableixen sancions.
Persistència de la simbologia franquista
Així mateix, s’han de retirar les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme. I a més, especifica que, quan la simbologia estigui col·locada en immobles de titularitat privada amb projecció a un espai públic, les persones propietàries, titulars d’altres drets reals o simples posseïdores estan obligades a evitar que es produeixi la projecció esmentada.
Però a Santa Coloma encara trobem alguns casos que des de la revista Infograma volem descobrir: El primer i més destacat és el de la placa metàl·lica sobre la porteria del núm. 43 del C. Singuerlín, al barri del mateix nom. Aquesta és el que es presenta de forma més clara com a supervivent del darrer recompte de fa uns anys en el qual encara es comptabilitzaven sis plaques similars, però que s’han anat eliminant, sovint a causa de les obres i reformes de les façanes.
Es tracta d’un exemple clàssic de les plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) del règim franquista amb l’icònic símbol falangista del jou i les fletxes (entre 1950 i 1970). Com hem dit, moltes altres plaques similars es van retirar fa temps dels nostres carrers, en molts casos per la iniciativa veïnal.
El motiu d’aquestes plaques era perquè aquests habitatges de protecció oficial pretenien convertir-se en un emblema del règim: un exemple del que el franquisme podia oferir a partir d’un partit únic la Falange Española (FET-JONS), i com a símbol de la maquinària nacionalsindicalista de la dictadura franquista.
Els símbols franquistes han de desapareixer
Un altre cas diferent és el del C. Alella núm. 14, al barri Llatí. Aquesta placa està col·locada també a la façana però en un espai particular d’un veí, a la planta baixa, al costat de l’entrada de l’immoble.
Cal recordar que la Generalitat de Catalunya va finançar, des de 2005, l’eliminació d’aquests símbols franquistes que es van posar durant la dictadura als pisos de protecció oficial privada, i la substitució per unes altres on es pot llegir simplement que els habitatges “van ser construïts en règim de protecció oficial.
I també és un cas singular el de la placa situada a la casa del c. Mas Marí núm. 134, que no lluu l’emblema falangista per tractar-se d’una placa més antiga quan depenien del Ministerio de Trabajo (que va tenir competències en habitatge durant els primers anys del règim de Franco) i no portaven el jou i les fletxes.
Finalment, hem de destacar la placa situada al c. Sant Carles a la paret de l’aparcament municipal de la plaça de la Vila que pretén recordar la ubicació original de l’antiga (i única) biblioteca de Santa Coloma, inaugurada el 1968. Amb les obres de la plaça de la Vila va ser enderrocada i més tard es va fer l’obertura de l’actual Biblioteca Central, molt a prop, al jardí de Can Sisteré. Aquesta placa inclou el nom de l’antiga biblioteca: Ferran Valls i Taberner (1888-1942).
Aquest personatge, que es va canviar ell mateix el nom pel de Fernando amb el triomf de l’exèrcit feixista, va ser un jurista, historiador i polític que va passar del regionalisme catalanista al franquisme. Formava part d’una família d’empresaris, on el seu germà Luis va dirigir el Banc Popular durant dècades,
Fernando Valls i Taberner i la “falsa ruta”
Quinze dies després l’entrada triomfal de l’exèrcit franquista per la Diagonal de Barcelona, l’historiador Valls i Taberner va publicar el seu primer article a La Vanguardia Española poc després de l’ocupació de l’Exèrcit Nacional (15 de febrer de 1939). Es titulava “La falsa ruta” i potser és l’article més aclaridor d’allò que va ser l’ocupació franquista de Barcelona. La tesi era que la guerra havia estat provocada pels catalanistes i el govern Companys, tot assumint la mentida, explotada per la historiografia d’extrema dreta d’ara, que els revoltats no eren els franquistes, sinó els defensors de la democràcia. De la mateixa manera, la majoria de les condemnes a mort signades per Franco es justificaven amb el delicte de “rebel·lió militar” dels encausats. El món al revés, perquè així és com es pot justificar l’injustificable.
Valls i Taberner va escriure que la reivindicació catalanista ha estat un error de la societat i dels partits polítics, així com un dels factors de “subversiu” i “disgregació” envers la unitat de la nació espanyola. L’article acabava així: “A la obra grandiosa de la reconstrucción de la Patria española emprendida por el Movimiento Nacional deben, pues, cooperar todos los catalanes efusivamente y con la máxima lealtad, sin reserva, sin recelos y regateos de ningún género; sin más jefe que el Caudillo, forjador de la Nación renaciente, y salvador de nuestra civilización tradicional, al cual debemos gratitud perenne, adhesión inquebrantable y confianza plena amplísima, cual la merece por su patriotismo insuperable y por su abnegación y esfuerzo admirables”.
Només tres anys després, el 1945, és inclòs pel govern espanyol a la llista de protagonistes de l’espai públic (carrers, biblioteques, places…). La decisió, presa en ple arrelament de la dictadura, respon exclusivament a la voluntat del règim de venerar un català de renom adherit plenament al franquisme.
Resulta difícil de creure que, malgrat el seu evident vincle amb la dictadura des de primera hora, encara hi hagi una placa a Santa Coloma de Gramenet amb el nom d’aquest clar col·laborador del franquisme, contravenint tota la normativa legal actual sobre memòria democràtica. I que aquesta placa s’hagi col·locat tan recentment a la nostra ciutat, el 2018, amb motiu del 50 aniversari de la biblioteca.
El jou i les fletxes
El decret de 1938, que especificava el nou escut d’armes del règim, va incloure el jou i les fletxes segons la disposició usada al segle XIV. Aquest símbol va ser adoptat pel franquisme com a símbol del nou i únic partit del règim, Falange Española Tradicionalista de las JONS (FET-JONS), fruit de la unió de Falange Española, les Junta de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) de las JONS i la Comunión Tradicionalista (carlistes). En aquest també es van integrar membres de la resta dels partits i grups dretans que donaven suport a la revolta i que havien quedat dissolts després de l’inici de la Guerra: la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), monàrquics alfonsins i altres partits de significació dretana, agraris, etc. Ja abans, el fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, l’havia definit expressament com l’emblema comú del movimiento feixista espanyol: «El yugo de la labor y las flechas de poderío».
Durant la postguerra, el partit únic utilitzava la maquinària sindical del Moviment Nacional, i amb ella la de la FET-JONS, per intentar dur a terme mesures nacionalsindicalistes, encara que aquestes sempre eren molt tímides. Un exemple d’això són els habitatges de protecció oficial de l’etapa del franquisme.
Malgrat tot això, encara resten més de 6.000 símbols franquistes a tot l’Estat. Pots consultar el mapa dels llocs que incompleixen la Llei de memòria democràtica aquí.
Aquest darrer dilluns 27 de gener, trist aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Gramenet del Besòs l’any 1939, es va celebrar la ja tradicional manifestació amb sortida a la plaça del Rellotge a les 18h amb el lema “Fem front als discursos d’odi!”
També podeu llegir a la revista Infograma:
. “Franquisme: violència d’estat a Gramenet” (1939)”, 27/01/2021
. “Banalitzar el feixisme? Mai més!”, 16/01/2023
. “381 Consells de Guerra a Gramenet”, 23/02/2024
Article original de
