PSC, Junts i Vivim Montcada han votat a favor de realitzar un estudi de viabilitat per a un contracte de concessió del subministrament d’aigua a Sant Cugat i set municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), iniciant així el tràmit per fer un concurs públic que de facto suposarà l’aturada definitiva de la municipalització de l’aigua. ERC, Comuns, PP i Junts per Tiana han votat en contra de la proposta i Compromís per Torrelles i Vox s’han abstingut al Consell Metropolità celebrat aquest dimarts al migdia. L’agència Barcelona Regional s’encarregarà de coordinar l’estudi.
El Consell ja va aprovar el 2020 un punt per conèixer els fonaments jurídics de l’externalització i el 2021 un altre per crear una comissió d’estudi sobre com assumir el servei dels municipis que encara gestionaven l’aigua des de l’Ajuntament, com és el cas de Sant Cugat, en mans de Sorea des del 1974. El darrer mes de març el Consell va aprovar la creació de vuit comissions mixtes per als traspassos del subministrament d’aigua de consum humà a Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Ripollet, la Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Tiana i Sant Cugat. La santcugatenca es va constituir al juliol.
La vicepresidenta Belén García (PSC), ha defensat que l’estudi de la comissió només conclou en un dels nou punts que la gestió pública és millor mentre que els vuit restants o bé diuen que és indiferent o bé posen l’accent en el plec de clàusules de la concessió en cas d’optar per una externalització: “Per un punt, no ens decantarem”. García ha assegurat que s’ha treballat de la mà dels municipis afectats i que, si els ajuntaments no poden posar més recursos, el govern socialista metropolità opta per prendre la decisió de licitar el servei: “L’interès públic és garantir l’abastiment de l’aigua amb les millor condicions i amb garanties”. La vicepresidenta també ha informat que la junta de govern ha donat per acabada la feina de la comissió.
“Estudiarem la presentació d’un contenciós perquè considerem que pot tractar-se d’un cas de prevaricació”
Aigua és Vida, el col·lectiu que treballa per la gestió pública de l’aigua a nivell nacional, denuncia que el procediment no s’està fent correctament perquè, diuen, hores d’ara no s’ha plantejat fer cap memòria derivada de la comissió més enllà de l’estudi esmentat per García. En un comunicat, denuncien que el govern metropolità oculta aquest estudi, que conclou a un dels punts que la gestió pública als municipis seria més eficient i un 7% més barata. El portaveu d’Aigua és Vida, Dante Maschio, explica que l’informe derivat de la comissió del 2021 no es va portar al Consell Metropolità i que posteriorment tampoc s’ha creat una nova comissió per establir el nou servei que ha de prestar-se als vuit municipis. “Tenen majoria absoluta així que hi ha poc marge”, argumenta el portaveu, que lamenta que els municipis que havien apostat per la municipalització ara “es posen de perfil perquè estan collats”, “estudiarem la presentació d’un contenciós perquè considerem que pot tractar-se d’un cas de prevaricació”.
El debat al Consell Metropolità
En Comú Podem, ERC i Junts per Tiana han intervingut al Consell d’aquest dimarts per mostrar el seu desacord amb la decisió. En primer lloc, Janet Sanz (Comuns), ha dit que optar per l’externalització suposa avançar cap a la forma de gestió privada, deixant de banda els avantatges de la gestió pública: “L’AMB ha perdut l’oportunitat, s’ha perdut el temps i no s’ha treballat per crear una empresa pública necessària”. Per als comuns, la sentència que indica que la gestió de l’aigua ha de ser metropolitana no s’ha d’utilitzar com a precepte per determinar el model externalitzat perquè la resolució judicial no estipula el model de gestió sinó només de qui és la competència.
Comuns, ERC i Junts per Tiana s’han oposat a la decisió
De fet, aquest matí En Comú Podem Sant Cugat també ha publicat un comunicat en què insisteix en la idea expressada per Aigua és Vida, tot citant l’estudi: “Les dues formes de gestió són possibles. No obstant això, la gestió directa és més flexible i genera menys conflictes d’interessos, i per això presenta més avantatges i podria respondre millor a l’interès públic”. En conseqüència, els Comuns demanen crear una empresa pública metropolitana de l’aigua i aturar l’operació que al seu parer suposa “avançar cap a un model de gestió privada a través de concessions”. Asseguren que la gestió directa permet preus més accessibles, tarifes més progressives, xarxes més eficients i millor atenció als usuaris.
Una mirada similar ha plantejar Jaume Graells (ERC), tot recordant el punt de l’informe que especifica que la gestió pública és “més positiva, flexible i evita conflictes d’interessos”. El republicà, que ha dit que no faran de l’afer un cavall de batalla, ha assegurat que el seu partit sempre ha apostat per la gestió directa. També ha reconegut que cal posar solució als municipis que es troben en fals, amb el contracte caducat a l’espera que l’AMB n’assumeixi la competència.
Finalment, Isaac Salvatierra, representant de Junts per Tiana i alcalde d’aquesta localitat, ha dit que optar per l’externalització suposa “perdre l’oportunitat d’avançar cap a un model més eficient i democràtic”. “La centralització ens pot fer guanyar eficiència però ens retira de facto la sobirania als municipis”, ha assegurat, tot dient que als plenaris d’alguns dels municipis afectats sí que hi ha una majoria favorable a la gestió directe, “no hi ha hagut un debat sobre el model de gestió als municipis afectats. Salvatierra també ha criticat al govern metropolità que, amb la decisió, es tanca la porta a un model d’empresa mixta. L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès (Junts), també ha estat present al Consell Metropolità però no ha intervingut a aquest punt.
Tancament definitiu de la possible municipalització?
El debat sobre la possible remunicipalització de l’aigua a Sant Cugat -la gestió de l’aigua ja va ser pública durant la segona república- es remunta al 2015, quan la CUP va presentar una moció per estudiar la viabilitat de la municipalització tenint en ment que el contracte actual amb Sorea caducava el 2019. És una proposta que es va aprovar per unanimitat, obrint així una sèrie de treballs per estudiar la viabilitat de la gestió pública. Un any més tard, l’Ajuntament demanava el suport de l’AMB per emetre un dictamen sobre els avantatges i desavantatges de la hipotètica municipalització.
Des de llavors, la CUP va insistir en la proposta, tot criticant la manca de concreció de la comissió i amb una campanya que va passar per fer una xerrada amb Aigua és Vida, el col·lectiu que treballa per la gestió pública de l’aigua a nivell nacional. Precisament Aigua és Vida denuncia ara assenyala el govern metropolità: “Tots aquests anys que el PSC ha mantingut al calaix l’estudi de 2022 han perjudicat els serveis públics dels 8 municipis i a l’interès comú”. També recorda que municipis com Tiana tenen un govern que aposta per la gesitó pública de l’aigua. També Sant Cugat i Ripollet havien iniciat el camí per intentar municipalitzar l’aigua.
Sorea segueix prestant el servei fora de contracte
A Sant Cugat es va superar el termini del contracte amb Sorea però, davant la manca d’acord sobre la municipalització, el servei se segueix prestant en continuïtat de servei fora de contracte a l’espera de la regularització. Durant els darrers anys, Sorea va ampliar el nombre de patrocinis i es va començar a gestar un col·lectiu ciutadà a favor de la municipalització que mai ha arribat a fructificar. Paral·lelament, el 2018, el govern de PDeCat – Demòcrates va proposar a l’oposició no municipalitzar el servei a curt termini, tot plantejant la possibilitat de fer un nou contracte a sis anys que permetés a l’Ajuntament tenir més coneixement tècnic per decidir un cop passat aquest període.
El canvi de govern del 2019, que va situar el tripartit d’ERC-MES, PSC i CUP-PC al govern, va suposar que el govern abracés l’aposta municipalitzadora a l’acord entre les tres formacions. Això es va concretar amb unes jornades per la municipalització, l’inici del treball sobre altres serveis a municipalitzar i l’entrada a l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP). Ja llavors, diverses administracions que apostaven per la municipalització dels serveis van advertir els esculls burocràtics i legals a una taula rodona organitzada per aquest mitjà en el marc d’un especial FOCUS sobre els serveis bàsics.
La municipalització va trobar el seu fre definitiu durant el mandat passat, concretament el 2020, quan una sentència va obligar l’Ajuntament a renunciar a la tramitació i derivar la gestió del servei a l’AMB, de qui dependria el model: gestió directa, empresa mixta o externalització. Aquest esdevenia el principal impediment per parlar de municipalització ja que, en tot cas, la gestió pública havia de decidir-se des de l’AMB. Quatre anys després, al Ple de maig d’enguany, el nou govern (Junts i ERC) va evidenciar el pes d’aquesta sentència proposant la sortida de l’AMAP, que es va aprovar per una àmplia majoria formada per Junts, ERC, PSC, PP i Vox (només CUP i En Comú Podem hi van votar en contra). La decisió del Consell Metropolità aquest dimarts suposa l’inici de la concreció en clau metropolitana, amb l’estudi de la possible externalització que suposaria renunciar definitivament a la gestió totalment pública del servei.
Article original del Cugatenc.
