Laura Barba i Laura de la Orden s’han encarregat durant quatre anys de pensar i executar el projecte d’educació ambiental als instituts de Sant Cugat. Des de fa 10 anys són les dues cares que hi ha darrere de MEL Educació Ambiental, una associació vallesana que a través de formacions, tallers i materials mira d’introduir conceptes com l’educació ambiental, la justícia global, la sostenibilitat, la cohesió social, l’ecofeminisme i la transició ecosocial.
Més enllà d’ensenyar a entendre i respectar la natura, el seu objectiu és educar per a la transformació social amb canvis locals que puguin generar impactes globals. Han treballat a Sant Cugat (on tenen la seu de treball a Cal Temerari), tenen especial vincle amb Terrassa i també han estat a altres ciutats com Parets o Sabadell. Ara han guanyat el premi Arrels Cooperatives, dins dels Premis Terra Fèrtil de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, junt amb dos accèssits que han rebut el projecte Placant Barreres i l’Escola d’Idiomes Maan Yad F Yad. El premi suposa 1500€ i 30 hores d’assessorament.
Parlem amb les dues educadores del projecte, de la filosofia que tenen darrere i també de les traves burocràtiques que han trobat. La més recent, per part de l’Ajuntament de Sant Cugat i un concurs públic que no s’ha licitat ni adjudicat a temps i que els ha impedit planificar correctament el curs a nivell econòmic.
– Per què vau decidir iniciar una associació dedicada a l’educació ambiental?
– Laura Barba (LB): Som ambientòlogues, és a dir, vam estudiar Ciències Ambientals. Amb una altra companya de carrera, la Maria, quan vam acabar volíem muntar alguna cosa. Totes venim del món de l’educació en el lleure i barrejant l’educació en el lleure i les ciències ambientals vam veure que l’educació ambiental podia ser un camí. També arrel que la Maria i la Laura havien fet les pràctiques a l’Ajuntament de Sant Cugat en educació ambiental, amb el Germán [Llerena].
– Laura de la Orden (LO): El nostre treball final de carrera també va ser enfocat a l’educació ambiental, amb la Mariona Espiné com a professora. Va ser natural, però és cert que al principi no pensàvem que ens podríem dedicar a això laboralment. La idea era fer l’associació i anar veient si sorgien coses.
– Per tant, MEL era inicialment a més a més d’altres feines que fèieu.
– LB: Les altres feines ja estaven relacionades amb l’educació ambiental. Era el que fèiem per sobreviure i això plantejant-nos-ho una mica més com un voluntariat.
Laura de la Orden: “No volem caure en el catastrofisme i en la idea que el món s’acaba”
– LO: Poc a poc va començar a ser remunerat. I en un moment nosaltres ens vam quedar sense les altres feines –la Maria se’n va anar ja a fer de professora–, i durant la pandèmia de la Covid que estàvem aturades i teníem molt de temps per pensar, vam veure que era el moment de dedicar-hi hores i veure si ens podem dedicar exclusivament a MEL. Abans ja fèiem moltes coses, cada cop encara que tinguéssim altres feines teníem més volum de feina de MEL, però no era dedicació exclusiva.
– Ara heu fet 10 anys. Què plantegeu amb aquesta dècada? Quines línies voleu seguir d’ara endavant?
– LB: Tot i que hem fet 10 anys, no és el millor any a nivell de volum de feina.
– LO: Ens agafes en un moment financerament delicat. Des d’aquest lloc costa més projectar o il·lusionar-se, tot i que ho fem. Hem començat a fer formació a docents durant els últims anys, per exemple, que és una cosa que no havíem fet tant, i per tant estem ampliant projectes. Ens atrevim també a presentar-nos a coses més grans, projectes més grans, que no sempre surten. Però allò de pensar que és molt gran, molta feina, o molts diners que caldrà gestionar, ens fa menys por.
– LB: Cada cop ens encaminem més cap a l’educació ecosocial, perquè tot el que hi ha darrere ens representa i perquè estem col·laborant i treballant amb gent que tira molt per aquí i ens hi sentim molt còmodes.
– Feu formacions amb un grup de docents per la transició ecosocial. Com treballeu la formació a docents?
– LB: Nosaltres vam guanyar la licitació i i portàvem l’educació ambiental a secundària a Sant Cugat. Dins de la licitació vam començar a treballar amb el grup de docents que va formar Medi Ambient, Igualtat i Cooperació, amb el Centre de Recursos Pedagògics municipal. Aquí nosaltres hi participàvem tractant el tema ecosocial amb els docents. Llavors surt una subvenció de la Diputació de Barcelona i vam decidir fer-ne un a Terrassa. Va ser tot el curs passat que vam treballar amb un grup que érem vuit docents. Aquest any hem continuat i s’ha apuntat molta més gent.
Així una mica en broma però que és així, són docents ja convençuts de la importància de tractar els temes ecosocials a les aules i que tenen ganes de seguir formant-se, compartir projectes i enriquir els seus projectes amb aquesta vessant. Són de moltes matèries diferents i per tant és molt interdisciplinar. Ens fem suport mutu i una mica de teràpia, perquè són els motivats de diferents centres que es poden unir i parlar dels entrebancs que troben als centres, amb els alumnes…
– Parleu de pensament crític, ecofeminismes, interculturalitat… Estem en un moment d’auge de la desinformació a les xarxes socials, que els adolescents i joves pateixen especialment. Com ho treballeu a les aules?
– LO: És el repte de les educadores en general, amb joves especialment. Com sempre, el món va més ràpid del que podem reflexionar. Per tant, de cop estem atropellats i ja hi ha molta desinformació: com ho treballem? La sessió de la setmana que ve amb el grup de docents és dedicada a això. Sorgia entre els professors la necessitat de contrarestar certs discursos però de forma pedagògica, sense generar rebuig… Un altre element que ens trobem és que algunes paraules les hem esgotat i generen una mica de rebuig entre alguns joves, com el feminisme… O quan anem i preguntem què és el canvi climàtic encara ens diuen que és el forat de la capa d’ozó i per tant, no ho saben, però els avorreix: “Això ja ho hem fet, altra vegada?”.
Els tenen una mica cansats però no els han reflexionat prou o no han anat a l’arrel –segurament, com a societat— i per tant crec que és un repte en el que estem treballant. Ho fem amb l’experiència, apuntar-nos a formacions… Algunes coses són eines educatives i altres són eines per a combatre els discursos d’odi i la desinformació com a societat.
– Com treballeu temes com les diferències entre el nord i el sud global a l’hora de parlar d’educació ambiental?
– LO: Als tallers sempre parlem dels impactes globals i connectem el local amb el global, intentant aprendre d’experiències i coses que funcionen. Una cosa que ens preocupa molt és vigilar de no caure en el catastrofisme i en la idea que el món s’acaba. Que sí, però cal pensar futurs millors, desitjables i justos per a tothom. Per tant, ho intentem fer donant a conèixer experiències esperançadores d’aquí a prop però també d’altres llocs. Amb els impactes ambientals i socials és fàcil connectar nord i sud, perquè que jo mengi un alvocat vol dir que en un altre lloc s’estan quedant amb menys aigua i hi ha un impacte del transport. Relacionat amb el consum és bastant fàcil. Els mòbils, el tèxtil, etc.
Laura Barba: “Amb Joves x Clima volíem que els joves d’ESO trobessin referents propers per a ells amb els que es poguessin identificar, amb el periodisme i les entrevistes com a ganxo”
– El moment d’auge de Fridays for Future, la figura de la Greta Thunberg… com va calar als instituts?
– LB: Depèn moltíssim de l’institut i del centre. A alguns els vèiem molt connectats amb el tema, aquí a Sant Cugat per exemple hi havia moltes representants, que van fer molta feina… però en altres llocs mai s’han sentit molt representades per això. Sí que la Greta Thunberg és un tema que ha calat, que tothom coneix i per tant nosaltres arrel d’això i fent crítica de per què se la coneix només a ella com a persona que lluita contra el canvi climàtic vam treballar a les aules, donant a conèixer altres persones, just amb el projecte de Joves x Clima.
– D’on surt aquest projecte de Joves x Clima [on elCugatenc va participar fent un taller de peroidisme] i per què vau decidir enfocar-ho des d’entrevistes que els joves feien a referents climàtics?
– LB: No va ser idea nostra com a projecte global sinó que des de l’Ajuntament de Sabadell el tècnic ens va demanar que ideéssim un projecte d’aprenentatge i servei amb aquesta temàtica. La idea central era ampliar els referents. Vam començar a Sabadell i l’any passat amb una subvenció vam poder ampliar el projecte i fer-lo a diferents municipis, un dels quals és Sant Cugat. Treballar una mica per a nosaltres els joves referents és important perquè coneguin i puguin sentir-se representats i que poden formar part d’aquesta lluita, perquè la Greta Thunberg la poden veure molt llunyana, no sé si se sentiran molt apel·lats. I no deixa de ser una excusa per a parlar de totes les problemàtiques de l’emergència climàtica.
A part, com que del tema de l’emergència climàtica n’han sentit a parlar molt, tothom els en parla i no és especialment atractiu perquè les dades no son molt positives, el fet de vincular-ho amb les entrevistes i el periodisme creiem que pot ser un bon ganxo perquè es motivin i els interessa conèixer referents.
– Que trobin algú proper en qui emmirallar-se.
LO: I sobretot això de propers, perquè ja no som tan joves, ja se’ns escapen com funcionen algunes xarxes socials. I els diem molt “busqueu influencers”, el que per a ells son referents. I tot això ho hem fet gràcies a una subvenció de la Generalitat.
LB: Ho hem emmarcat molt en el servei comunitari, una assignatura obligatòria que han de fer al tercer o quart d’ESO. Han de fer un servei a la comunitat des del voluntariat, que és obligatori perquè és una assignatura. Per algunes entitats socials o ambientals ha sigut un filó, un espai per poder entrar en projectes una mica més llargs al centre. El Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat té molt la voluntat de voler promocionar i desenvolupar serveis comunitaris ambientals, perquè si no també se’n va tot a allò social. Els més típics d’ambientals podrien ser més de neteja d’algunes zones dels rius, i n’hi ha d’altres.
Laura de la Orden: “Hem d’obrir la ment i imaginar futurs no catastròfics. Potser les ciutats no seran grises i poden ser molt més verdes”
LO: I això està bé perquè és un problema també que teníem les entitats de finançament per dedicar el temps a atendre aquests joves, perquè de cop et desembarquen allà 40 adolescents i els has d’atendre. El marge que ens dona el finançament ens permet explicar-los.
LO: Nosaltres hi hem donat encaix a través del Joves x Clima: és un servei comunitari de donar a conèixer a través d’una web on anem recopilant totes les entrevistes, que permet que tothom pot conèixer aquests referents més propers. I alhora ens permet aprofitar-les i presentar-los com a exemples. Per exemple, si parlem del consum de mòbils algú ha entrevistat un jove que d’alguna manera col·labora amb aquest tema, ens encaixa.
– Com ens escapar del catastrofisme quan s’expliquen els temes de canvi climàtic?
– LB: És difícil perquè nosaltres sempre diem que la situació és la que hi ha i que s’ha d’explicar, tampoc mentirem. Les dades són les que són. Nosaltres sempre comencem per aquí i acabem sent més propositives. Amb la idea que puguin imaginar futurs més justos.
– LO: L’imaginari col·lectiu, en gran part alimentat per sèries, pel·lícules o literatura, és que el futur és catastròfic. El futur no el coneixem, però el que som capaços d’imaginar-nos més són catàstrofes apocalipsis… És una possibilitat, però n’hi ha moltes d’altres. Hem d’obrir una mica la ment, anem a imaginar-nos futurs diferents. Potser és que les ciutats siguin grises o potser és que deixem que la natura envaeixi les ciutats i siguin molt més verdes. Però costa.
Laura de la Orden: “Per caminar cap a la justícia algunes privilegiades haurem de fer renúncies, i això als joves els costa: ‘Com que no em podré canviar el mòbil sovint?’”
– LB: Aquest futur que intentem que s’imagini no és de la fantasia, sinó també vinculant-ho i relacionant-ho amb experiències que són reals d’aquí i també d’altres cultures que també n’hem d’aprendre molt, d’aquestes altres cultures que ja fan coses que tenen una relació amb la natura molt diferent a la que tenim aquí. Per exemple, pobles indígenes de l’Amèrica Llatina. Vull dir que no és allò, una fantasia utòpica, també està relacionat amb el present.
– LO: El que sí que és cert és que per caminar cap a la justícia algunes privilegiades haurem de renunciar a algunes coses. Llavors, parlar de renúncies costa. Ens costa a tothom i a ells també. Diuen: “Com que no em podré canviar el mòbil sovint?”. És lluitar contra el discurs capitalista, que és el que tenim. Tampoc és que sigui culpa seva, és el que els han explicat i han vist.
– Amb la l’Ortiga (cooperativa agroecològica de Collserola) com hi heu col·laborat?
– LB: Elles també fan educació ambiental, en principi més a primària, aquí a Sant Cugat, i nosaltres a secundària, per idear i anar una mica pel mateix camí ens hem trobat i reunit també a través del German, el tècnic que ho coordina. Tenim bona relació i entenem l’educació ambiental, tot i que fem coses bastant diferents, una mica en les mateixes línies, ens trobem, compartim materials… I quan necessiten educadores, no com a MEL, sinó com a Laures, anem a treballar amb elles també.
– LO: Compartim drames també, de ha sortit una subvenció, i la justificació d’alguna cosa… I trobades, fa poc vam estar en un congrés de Teachers for Future, a Iruña, i vam anar-hi amb la Maria de l’equip de l’Ortiga.
– També heu fet col·laboracions amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb quines altres institucions o entitats heu col·laborat?
– LO: Amb l’Autònoma hem fet tres coses. En primer lloc, que hi anàvem a explicar l’experiència i a fer algun taller o activitat. I l’experiència o la trajectòria de l’entitat a l’assignatura Educació i Comunicació Ambientals de Ciències Ambientals. El curs passat i aquest curs estem anant a explicar l’experiència però a més ens fan un projecte per col·laborar amb l’entitat, per exemple, ens van fer un material per a un taller sobre els plàstics.
– LB: I tot això, voluntari, no és remunerat.
Laura de la Orden: “L’economia social i solidària està molt present i enxarxada a Barcelona però molt menys en altres territoris catalans”
– LO: L’any passat també vam començar a col·laborar amb TFGs en format APS (aprenentatge i servei), és a dir, que aportin alguna cosa a una entitat. Amb estudiants d’educació infantil vam col·laborar en un projecte que vam fer d’un conte sobre les cuques teníem activitats per a primària i els estudiants van proposar activitats per a tractar el conte i les cuques a infantil, que és també bressol. Va ser molt xulo, també per amor a l’art però vam reflexionar molt amb els estudiants, que estaven molt motivats, sobre la importància dels contes en l’educació ambiental en infantil. Infantil és una franja que des de l’educació ambiental tenim força oblidada, i les cuques són per a ells! Estan molt a prop del terra, són molt petits… té molt ganxo. També hem fet materials didàctics per a la UOC.
– LB: També estem a Vínculo Ecosocial un projecte de Fuhem, una fundació que està impulsant molt l’educació ecosocial que han impulsat Vínculo amb entitats d’arreu de l’estat, i és un espai on on intercanviem materials, ens aportem idees.
– També us heu enxarxat molt a través de l’Economia Social i Solidària, a l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental on estareu com a entitat col·laboradora i amb el segell del Balanç Social de la XES. Quina relació té l’Economia Social i Solidària amb l’educació ambiental i la transició ecosocial?
– LO: És el gran debat perquè també som membres de l’SCEA, que és la Societat Catalana d’Educació Ambiental, on hi ha entitats, persones i entitats d’educació ambiental diverses des d’entitats petites com nosaltres, a d’altres que gestionen equipaments, per exemple… És un tema ara que és força central, perquè és veritat que a Barcelona l’economia social i solidària està molt enxarxada, molt estructurada. I funciona, té formacions, assessoraments, en alguns altres llocs els ateneus cooperatius, però en altres llocs de Catalunya en altres llocs està menys present o menys estructurat.
En el fons aquesta educació ambiental de la que parlem nosaltres d’un enfocament ecosocial, d’anar més enllà de la descoberta de la natura i recollir plàstics, és compartida al sector, i per tant s’incorpora tota aquesta perspectiva social i de justícia, que justament està molt vinculat als valors de l’economia social i solidària. I moltes vegades quan parlem de projectes alternatius o de formes diferents d’organització és el que fa l’economia social i solidària. Per a nosaltres té sentit, a una escala de valors
– LB: L’educació ambiental també critica el sistema econòmic imperant del capitalisme i l’economia social i solidària és una alternativa a aquest capitalisme. Per tant, té sentit. És inevitable anar-hi.
– Diverses entitats estan trobant traves burocràtiques amb l’Ajuntament de Sant Cugat i a altres àmbits. Heu vosaltres traves burocràtiques que hagin dificultat la vostra activitat?
– LB: Sí, n’hem trobat. Nosaltres vam guanyar una licitació de dos anys amb pròrroga de dos anys més al 2018, i que vam tenir fins el 2022, per portar l’educació ambiental dels centres de secundària. Des de llavors ha quedat desert per traves diverses i problemes burocràtics. És cert que el tècnic de l’Ajuntament d’Educació Ambiental hi posa molta voluntat i molts recursos i sí que es van fent projectes, però no hi havia l’entitat responsable i això genera un buit.
Laura Barba: “Hi ha un punt de molt poca empatia de l’Ajuntament respecte a les entitats, perquè van ofertar una licitació i ja pensàvem que l’havíem guanyat, per tant ens vam planificar uns ingressos que no sabem si acabarem tenint”
– LO: Al curs 2022-2023 no hi va haver res, però hi va haver eleccions municipals. Aquí nosaltres vam estar col·laborant amb el grup de docents, però era voluntari, no ho teníem finançat. Llavors, la licitació nova era en teoria per començar el curs 2023-2024, però es va publicar el febrer del 2024. Ja s’anava molt tard.
– LB: Ens vam presentar i també va intrigar molt a resoldre, i de fet, encara no està resolt oficialment. A l’agost es van publicar les puntuacions que havia obtingut cada empresa o entitat. En aquest document es veu que nosaltres vam obtenir la màxima puntuació de la licitació i aquí estem.
– LO: No s’ha fet l’adjudicació i no ens han comunicat res més.
– Si consideren que s’ha resolt ara o que no s’ha resolt encara i que era pel curs passat, si es resolgués ara ja no ho podríeu fer igualment perquè és un altre curs o ho podríeu fer per aquest curs?
– LB: És que no ho sabem. Una opció és que els diners que tens, el que no hem pogut treballar els cursos anteriors, passin a treballar cap al futur. L’altra és que si els diners són per cursos ens ho reduïssin… No ho sabem.
Fa dues setmanes estàvem molt enfadades i ara ja ho estem rebaixant, perquè si no no podem tirar endavant, però hi ha un punt de molt poca empatia de l’Ajuntament respecte a les entitats, perquè si ofertes una licitació, et presentes, i en el moment que surten les puntuacions et penses que has guanyat i et planeges el curs a nivell econòmic i d’activitats, de temps, d’organització en general, en base a una cosa. Planejàvem un finançament que de moment no estem tenint i no sabem si tindrem.
– LO: Vam acabar el curs que no sabíem, el vam començar dient, bé, perquè hem guanyat tant la part tècnica com la part econòmica, i amb diferència, era bastant clar que guanyàvem nosaltres. Es va fer l’obertura dels sobres.
Ens estem plantejant veure, amb algun assessorament que encara no hem mirat bé, posar alguna reclamació, si es pot fer. És un greuge per nosaltres, però també per a la ciutat perquè són activitats que no s’estan fent i són pressupostos que estan aprovats per destinar a això. Aquests diners o estan anant a un altre lloc o no s’estan movent i s’estan deixant de fer coses, que per nosaltres és feina, però que són activitats educatives pels alumnes de la ciutat.
Laura de la Orden: “La licitació no adjudicada és un greuge per nosaltres, però també per a la ciutat perquè són activitats que no s’estan fent i tenen pressupost assignat”
– LB: Hem d’anar a veure que es resolgui, i a partir d’aquí, veure també com procedim
– LO: És bastant compartit, no només a Sant Cugat, i no només nostre. Amb altres entitats petites és un sector de l’educació mental o d’altres. Veurem què passa amb els canvis de govern. Això és molt menys finançament, i són respostes habituals amb que ens trobem els petits: “Això no ha sortit”, “Pendents de nosequè”, “No sabem”.
– Situacions així són habituals?
– LB: Un problema habitual, per exemple, és que quan publiquen la licitació tu tens un termini per presentar-la, més o menys et diuen quan es resoldrà i mai es resol quan et diuen. Sempre hi ha traves burocràtiques. I potser és un punt o una coma però sempre s’acaba allargant més perquè hi ha problemes i que s’han de resoldre internament.
– LO: Amb administracions més grans, és a dir amb la Diputació o la Generalitat, ens trobem que sí que compleixen els terminis, però els seus són més llargs, de sis mesos. I ho has de presentar amb 10 dies màxim. La Generalitat sempre compleix, però apuren moltíssim, fins l’últim dia. Al principi patíem més. A com que ja ho sabem, fem les propostes de projectes que comenen sis mesos després.
– LB: I a nivell del que et demanen i també amb la justificació. És molta feina per l’entitat i feina molt farragosa. Presentes la justificació, ara ens ha passat que ens demanen un requeriment, que sabem que amb moltes entitats els hi han fet un requeriment, després un segon requeriment. Per desajustos que per a nosaltres no són tan greus, però per a ells que d’estar super quadrats.
“A més de la quantitat econòmica del premi, ens il·lusiona que es reconegui la feina i també esperem que ens serveixi per enxarxar-nos”
– LO: Estem parlant que desquadrava un cèntim pels arrodoniments.
– LB: Això és feina de justificació, etc. que no entra dins del projecte.
– LO: Vam veure el monogràfic d’elCugatenc [sobre les entitats i el mur de l’administració] i ens encaixava totalment ara. A més, nosaltres som un equip tècnic i com a mínim tenim hores per dedicar a això. Però hi ha entitats que funcionen en base a voluntariat, o amb equips tècnics encara més reduïts. Entendre el que et demanen, com ho has de presentar… Es perd moltíssim temps i energies que no es dediquen a atendre la ciutadania.
– Com heu rebut el reconeixement del premi d’Arrels Cooperatives dins dels premis Terra Fèrtil, de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental?
– LO: Doncs dins d’aquest mes ha estat complicat a nivell de males notícies, ha estat una molt bona notícia. Fa il·lusió que reconeguin l’entitat, la feina que fem. Potser no ens traurà de pobres. Però a nivell de reconeixement sí que és gratificant. A més, de diners potser no són molts, però també ofereixen unes hores d’assessorament amb diferents temes que tu puguis necessitar, són coses que si no també has de pagar perquè et faci formacions o per externalitzar el servei que sigui. És molt útil.
– LB: També perquè aquests diners ens haurem de justificar que és una cosa que també porta molta feina i en aquest cas no, és un premi perquè gastem en el funcionament de l’entitat. I també ens ha donat una certa visibilitat, la possibilitat d’enxarxar-nos… I que esperem que a la llarga ens pugui portar a tenir més feina en més llocs.
