El nou curs escolar s’ha iniciat amb la notícia publicada a xarxes socials per la nova alcaldessa de Sant Coloma, Mireia González, en la qual explica l’aprovació d’un pla de xoc per al manteniment de les escoles públiques de la ciutat dotat amb una partida pressupostària d’un milió i mig d’euros.
La realitat és complexa i t’hi pots apropar des de diversos punts de vista. Si ens quedem només amb el punt de vista institucional, construït a través d’una estratègia comunicativa minuciosa i dotada de molts recursos públics, assumirem com a discurs únic i veritable un discurs de part, esbiaixat i interessat. És per això que es fa imprescindible intentar sintetitzar algunes idees que afloren des d’altres punts de vista de la comunitat educativa.
El primer element que cal tenir en compte és que el manteniment de les instal·lacions de les escoles públiques és responsabilitat i competència dels ajuntaments. Si ara el consistori fa públic un pla de xoc integral per resoldre incidències urgents i prioritàries, és que assumeix que no ha fet la seva feina durant dècades, i que s’ha arribat a una degradació generalitzada de les instal·lacions docents, de manera que s’han provocat, fins i tot, situacions perilloses en alguns centres.
Si la responsabilitat és pròpia, s’entén que el que cal no és un pla de xoc puntual i extraordinari, sinó una dotació fixa de pressupost anual per executar les actuacions de manteniment i millora que requereixen els centres educatius per tal que tot plegat no quedi en una actuació estètica més. A més a més, sorgeix el dubte de si aquesta quantitat de recursos és suficient per cobrir les necessitats dels vint-i-tres centres educatius que hi ha a la ciutat.
Una altra pregunta que ens podem fer és: per què ara?
En els cursos escolars dels darrers anys, han aflorat diverses denúncies fetes per diferents AFA on s’han anat exposant públicament bona part d’aquestes deficiències. En concret, tenim exemples que hem tractat a Infograma com la lluita duta a terme per l’AFA de l’escola de Fray Luis de León per aconseguir resoldre les problemàtiques d’inundacions recurrents que patien les instal·lacions cada cop que plovia, així com la problemàtica denunciada enguany per l’AFA del Torre Balldovina amb la despenjada d’una persiana al pati de l’escola i el trencament de la majoria dels vidres de l’escola, entre molts altres casos i incidències que vam informar ahir mateix.
És doncs important remarcar el paper que han tingut i encara tenen les famílies, que vista la manca de compromís per part de l’Administració local, han decidit organitzar-se i comprometre’s per cuidar les seves escoles, superant els canals formals de comunicació amb el consistori i generant una agenda pròpia, posant sobre de la taula aquesta problemàtica i forçant així l’administració a incorporar en la seva pròpia agenda aquestes qüestions.
El manteniment no és l’única problemàtica
El manteniment de les infraestructures docents és un meló que s’ha obert a escala de ciutat, però no és l’únic i, potser, tampoc el més important. En l’àmbit docent, les escoles pateixen unes problemàtiques derivades de les realitats complexes de les famílies i d’una destinació de recursos completament insuficient que interpel·la totes les administracions. A les ràtios ja desorbitades de per si, s’hi suma el no desplegament de recursos per implementar l’escola inclusiva, així com les mancances en matèria d’immersió lingüística, fa pràcticament estèril la suposada capacitat de l’escola per millorar les condicions de vida dels nostres infants i impossibilita als docents fer la seva feina.
A tall de conclusió i recuperant el fil històric de lluita que ha caracteritzat a la nostra ciutat, és fonamental l’organització autònoma de les famílies als centres educatius a través de les AFA, tant als mateixos centres com de manera coordinada entre elles, sense una tutela constant de les administracions per tal d’esdevenir un subjecte col·lectiu que pugui canviar i millorar aquestes realitats.
