Al llegat fosc i judicialitat de l’alcalde Bartomeu Muñoz, s’hi afegeixen els quinze anys d’alcaldia posteriors de Núria Parlon més centrats a projectar la seva imatge que a donar resposta als temes locals.
En el mandat de Parlon destaca el seu èxit en l’ús de la publicitat dins i fora de Gramenet. S’ha projectat una imatge de l’alcaldessa convenient retocada (les primeres fotografies com a consellera d’Interior ho avalen) sense gairebé contingut o amb propostes estrafolàries. La creació d’un balneari a Can Zam amb aigües termals provinents del Fondo, el centre d’allotjament per a més de cent joves i esportistes a les Oliveres són només uns dels nombrosos exemples.
D’entre els projectes duts a terme per Parlon s’ha de destacar el controvertit espai feminista de La Ciba, ple de dèficits i de projectes inacabats com ja hem anat informant des d’Infograma. Un equipament excloent d’altres feminismes que no coincideixen amb l’oficial i que sovint ha rebut crítiques de transfòbia o d’estigmatització de col·lectius com ara les treballadores sexuals. Resta pendent, a més, la redacció del Pla d’Igualtat, el que hi ha té data 2008-2012.
En el que sí Parlon ha mostrat un especial esforç és a reforçar la policia local amb la idea d’una seguretat que l’ha fet aproximar, cada vegada més, a la dreta liberal de Ciudadanos. De fet, l’innecessari, però esclaridor, pacte entre el Partit Socialista i aquesta formació política en franca davallada a les darreres eleccions municipals només s’entén des de l’afinitat més absoluta en els plantejaments de les dues formacions polítiques en aquest tema. González hereda una inversió de gairebé 15 milions en una comissaria i, en canvi, es troba amb projectes per atendre on aquests diners haurien anat de meravella: un alberg per a la gent sense llar, equipaments per a joves als barris, uns serveis socials amb més recursos i personal estable en són només alguns exemples.
Parlon, en totes les travesses dels governs socialistes des de fa anys, tant aquí com en Madrid, finalment assoleix una conselleria a la Generalitat. Un govern que per a ella i per qui el presideix és menystingut. Ho fa com a consellera d’Interior fent-se acompanyar amb una part important del seu seguici més proper i servicial. L’encapçala Esteve Serrano, la seva mà dreta i el seu portaveu en els plens municipals. Ambdós es van estrenar com a regidors de la mà de Bartomeu Muñoz i, sense ells, l’Ajuntament deixarà de tenir com a representants municipals persones que l’anterior alcalde va triar en el seu dia. També és rellevant el nomenament d’un altre socialista colomenc, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, un altre dels ja presents a l’equip de govern de Muñoz i de qui se’n parlava com a successor seu si el Pretòria no ho hagués impedit.
La Conselleria d’Interior acostuma a ser polèmica i la nova consellera ja s’ha estrenat en aquest sentit amb el comunicat que va fer criminalitzant el taller satíric dels Blaus durant la festa major de Granollers és un dels primers exemples. I encara no havia acabat el mes d’agost!
Cas Pretòria
L’entrada de Parlon a l’alcaldia no podia ser més accidentada. Després de la imatge de Bartomeu Muñoz emmanillat, es podia esperar un canvi radical, una neteja a fons de l’equip de govern, càrrecs directius i tècnics. Però no, el PSC va decidir apostar per una imatge jove i més o menys neta, que va tenir a favor seu una forta campanya publicitària, un equip de comunicació encarregat de construir una figura que ha encapçalat, juntament amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, la forta posició del partit a l’àrea metropolitana. Un treball de comunicació que ha durat tot el mandat amb el mateix objectiu, endolcir i amagar els problemes reals de la ciutat i marcar el lideratge de Núria Parlon.
Podeu repassar el Cas Pretòria a l’article d’Infograma d’octubre de 2020.
A la imatge, Bartomeu Muñoz acompanyat de Núria Parlon i Raúl Moreno, nomenat aquest mes d’agost secretari general de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.(Foto: Salva Clavera)
Pobresa
Santa Coloma és una ciutat pobra, tal com ja vam publicar el 2022, en un monogràfic que hi vam dedicar a l’Infograma. La renda anual mitjana és, segons l’Institut Nacional d’Estadística, de les més baixes de Catalunya, a més que, malauradament, forma part d’un dels tres municipis catalans amb un índex de pobresa infantil més elevat.
Les polítiques per enfrontar aquest problema durant els darrers quinze anys han estat erràtiques i no s’hi ha treballat directament, sinó que s’hi han anat posant pegats (durant la pandèmia, per exemple) per anar fent, i sovint a partir de la pressió social. En podem destacar el cas del menjador social que va tirar endavant el grup Menjar per a Tothom a l’Ateneu Julia Romera, que va provocar el rebuig de l’Ajuntament (en aquell moment el regidor de Serveis Socials era Raúl Moreno) i, de retop, l’obertura d’un menjador municipal que complia la llei.
Tenint en compte que aquest estat de pobresa amb índexs tan elevats hauria de ser un dels objectius primordials de la política municipal, trobem, contràriament al que es podria esperar, que els Serveis Socials municipals estan infradotats i, sovint, esgotats. Ho hem pogut comprovar aquest mateix 2023, amb un llarg conflicte laboral amb les persones que hi treballen. Durant molt de temps, cada divendres, les treballadores socials s’han estat concentrant a la plaça de la Vila.
La mala gestió en la direcció de Serveis Socials va portar que, el 2023, la falta de fons en la moneda digital municipal, les grames, s’aturessin els ajuts per a necessitats bàsiques de les famílies (alimentació i productes d’higiene).
Sensellarisme
És especialment greu el tracte que reben les persones sense llar a Santa Coloma. Una ciutat de més de cent mil habitants que continua sense tenir un alberg, en una comarca superpoblada on tampoc hi ha recursos. Enguany, tres persones han mort al carrer i, ni així, se’ls acaba d’oferir un servei com cal. Al contrari, es continuen posant barreres arquitectòniques, com ha passat a la Biblioteca Central, per tal d’impedir que puguin pernoctar prop de l’Ajuntament. “No ho veig, no existeix”, sembla la premissa. Segons el recompte organitzat per Ningú Sense Llar Gramenet, el 2023 hi havia 28 persones dormint als carrers de Santa Coloma.
Estrangeria i convivència
En aquest àmbit, el mandat de Núria Parlon està marcat per l’aparició el 2011 de Santa Coloma Conviu. Aquesta coordinadora, de més de cinquanta entitats de la ciutat, va aparèixer amb l’intent de contrarestar l’aparició de Plataforma per Catalunya (PXC) al consistori, encara que també va haver de treballar davant d’alguns problemes que provocava el mateix govern municipal en la seva política, que teòricament anava en la mateixa direcció.
Aquesta política es veu clara en l’apartheid comercial que van patir els negocis dels barris del Fondo, Santa Rosa i Raval durant quatre anys: si PxC jugava un paper racista entre les comerciants d’aquests barris, l’única solució que s’hi va trobar va ser tancar-hi els comerços abans. El resultat va ser que dins de la ciutat hi havia horaris comercials diferents: un per als barris amb més població migrant i un altre per a la resta. Tot i que Santa Coloma Conviu ho va tractar a diferents reunions, no va aconseguir que aquest decret municipal desaparegués en tota la legislatura (encara que sempre els deien que ho traurien).
Un altre tret distintiu d’aquest govern han estat les identificacions policials per perfil racial (anomenades també redades racistes), amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana. Aquest fet, denunciat moltes vegades i que encara avui es practica, està prohibit expressament pel Ministeri de l’Interior, i ha arribat als tribunals europeus de mans de SOS Racisme. Sempre s’ha dit que es feien per motius de seguretat, però s’ha col·laborat, i es col·labora, amb la policia nacional, que té les competències d’estrangeria.
Es poden destacar també les males pràctiques que es van dur a terme quan Raúl Moreno va ser al cap de Serveis Socials. En aquell moment, ignorant les directives de la Generalitat, es van posar problemes a la tasca del Centre d’Acolliment, segons ens expliquen, a més d’incorporar un nou examen, que no ha previst mai la Llei d’estrangeria, a les persones en situació d’irregularitat administrativa quan aquestes es dirigien a l’Ajuntament per sol·licitar l’informe municipal que sí que marca la llei. Aquestes irregularitats no van desaparèixer fins passat una mica més d’un any, amb tots els problemes que van comportar.
El padró
Des de l’Infograma hem fet ressò exhaustiu del problema que representa per a la ciutadania, i la nouvinguda especialment, que l’Ajuntament de Santa Coloma no respecti les lleis, en concret les lleis que marquen l’obligació d’empadronar tothom que viu a la ciutat, sense excepció. Se n’han fet passos, però continua sense respectar terminis i aplica protocols difícils de complir.
Habitatge
Un dels problemes més greus als quals s’ha enfrontat els governs de Parlon ha estat l’habitatge, i no se n’han sortit. La ciutat no només pateix els problemes estructurals de totes les ciutats, sinó que en tenim també de propis.
Cal remarcar que, si bé hi va haver uns anys on la bombolla immobiliària afectava menys la ciutat que a Barcelona, això ja va passar a la història, i tant els lloguers com la compra han patit una pujada alarmant, molt lluny de les possibilitats de la ciutadania. Aquí s’afegeix la greu mancança de Santa Coloma en habitatge públic.
La PAH Gramenet no ha parat de denunciar els desnonaments que continuen deixant sense sostre moltes famílies, un fet que va comportar un enfrontament amb l’equip de govern municipal. De moment, les relacions entre PAH i Ajuntament estan trencades.
Urbanisme
A Infograma hem comprovat que l’Ajuntament no vol que se sàpiga què ha succeït en aquests darrers anys amb relació al projecte urbanístic del PERI de Ciutat Vella II. Tot i que s’han fet efectives nombroses modificacions del pla alterant els aprofitaments urbanístics de manera substancial, s’ha canviat el sistema d’actuació, s’han aprovat i anul·lat convenis urbanístics, i s’han produït concessions administratives que han beneficiat els promotors majoritaris, existeixen diverses resolucions judicials anul·lant la reparcel·lació de la intervenció més important de l’àmbit del PERI. Tot això ha comportat l’actual paralització de l’actuació urbanística i la demanda de la Plataforma Salvem el Barri Antic i altres entitats locals per demanar que es faci una auditoria urbanística. Aviat publicarem un nou article més específic i detallat sobre aquest tema. No us el perdeu!
Ensenyament
El 2021 es van municipalitzar les escoles bressol de Santa Coloma, un fet que comportava la subrogació dels contractes de les treballadores. Des d’aleshores, aquestes treballadores lluiten per aconseguir un salari just.
També en ensenyament, una de les pedres a la sabata de l’Ajuntament de Parlon ha estat l’Institut 9, per dos temes. D’una banda, s’ha de reconèixer que va donar suport i va pressionar a la Generalitat per tal que el centre de secundària pogués oferir batxillerat. Era fàcil, havia de pressionar a una administració controlada per un altre partit, però ho va fer i es va aconseguir.
En l’altre tema, facilitar un solar per a la construcció definitiva de l’edifici, la cosa es va complicar, i això sí que era competència exclusiva de l’Ajuntament. Va incomplir reiteradament promeses, canviant diverses vegades la ubicació i els terminis acordats amb famílies, alumnes i direcció, fins al punt de generar frustració i desesperació. De tot això, la nova alcaldessa se’n deu recordar bé, com a regidora d’Educació que era. Aquest estiu, finalment, es va cedir el solar a la Generalitat.
Finalment, cal recordar que les famílies de l’Escola de Música reclamaven un abaratiment dels costos de la formació en aquest centre. Les famílies, conscients que un cost econòmic massa elevat n’exclou l’accés de bona part dels infants colomencs, van proposar a l’Ajuntament l’aplicació d’una tarifació social a les matrícules i les quotes. Lluny d’escoltar-les, el Ple municipal va aprovar un augment del 2,5% dels preus per al 2024
Joventut
El mandat de Parlon acaba amb una disminució dels serveis adreçats a la gent jove. En aquests moments només es manté obert el Mas Fonollar. L’equipament del barri Fondo, el Rellotge XXI, va tancar fa anys sense que s’hagi buscat un local digne per al jovent que acollia.
No s’ha facilitat espais per a les entitats de joves i no s’admet l’autogestió en cap dels casos. Tampoc es contempla la seva participació. Resultar revelador que a la ciutat hi hagi Consell d’Infància però no Consell de Joventut.
El govern de Parlon va dur a terme el desallotjament del CSOA La Kasa Estudi 9 el gener de 2023. Contrària a tot lleure juvenil que no passi per a la supervisió municipal va ser especialment bel·ligerant contra el moviment okupa a qui va arribar a acusar de feixistes a les xarxes. Es va enderrocar part de l’espai que havia esdevingut el seu local i en aquests moments només hi ha un solar que ni tan sols s’usa per ampliar la plaça de la Vila. L’antiga seu de l’Estudi Nou, al carrer del Pedró 14, resta tapiada amb un futur incert que no sigui el progressiu deteriorament.
Cultura
Pel que fa als equipaments culturals, hem patit i continuem patint situacions de desavantatge respecte a altres poblacions. La biblioteca central va romandre tancada un període excessiu perquè s’havia de canviar la instal·lació de climatització. Tot i que les biblioteques són els equipaments culturals amb més afluència de públic, sobretot en període d’exàmens, totes quatre romanen tancades dissabtes a la tarda i diumenges, ben diferent del que succeeix a l’altra banda del riu, a Sant Andreu, on la biblioteca obre diumenge matí. Esperem que el nou equip de govern tingui a bé augmentar els paupèrrims 48.000 euros que fa anys que els pressupostos municipals adjudiquen a les biblioteques.
Tampoc no es cuida gaire el patrimoni museístic natural, resta pendent un espai expositiu per al fons del Centre d’Estudis per la Natura del Barcelonès Nord.
Medi ambient
Entre d’altres, la recollida selectiva de residus continua sent la gran assignatura pendent de la nostra ciutat. Des de l’any 2020, la Directiva (EU) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell sobre residus (que modifica la Directiva 2008/98/CE) obliga un 50% de reciclatge dels residus municipals (i anar pujant un 5% cada 5 anys fins a assolir el 65% el 2035). No només no assolim el 50%, sinó que hi estem molt lluny, en un pobre 26,6% i a la cua de tota l’AMB (dades del “La metropoli en 100 indicadors” de l’Institut Metropoli de l’AMB). Quan altres municipis s’han posat les piles en aquesta qüestió, nosaltres només l’hem augmentat en 3,5 punts des de l’article que vam dedicar a aquest tema ara fa 3 anys
Aleshores, ja informàvem que la Comissió Europea havia enviat a Espanya cartes de requeriment i dictàmens motivats per incompliment. Malgrat que no se’ns està informant, a hores d’ara ja devem estar rebent sancions.
Sí que és cert que estem en entre les ciutats de l’àrea metropolitana que menys residus genera per habitant i dia, 1,06 kg (també dada de La metropoli en 100 indicadors). Generar pocs residus està bé, però no és excusa per ser negligents en la separació de residus pel seu tractament posterior.
Aigües termals
Durant els primers mesos de vida de l’Infograma en línia, allà per finals del 2020, ja vam publicar un article on ens estranyàvem que, 16 anys després d’haver-se descobert un recurs energètic no contaminant i pràcticament inesgotable a la nostra ciutat (un corrent subterrani d’aigua calenta a Fondo, Santa Rosa, Llatí i Can Mariner), encara no s’hi estigués ni a prop de treure’n profit. Ja en fa 20 del descobriment i seguim igual, per desgràcia aquell article té plena vigència. Hi explicàvem que el projecte d’aprofitament de les aigües termals preveia una xarxa de climatització per a tots els equipaments municipals que estalviaria al consistori 800.000 euros (amb preus de l’energia de 2018). D’això, ni rastre. Quan s’ha parlat d’aquest tema, ha estat per continuar intentant trinxar Can Zam, aquest cop amb un balneari.
Parlon deixa el seu càrrec d’alcaldessa havent perdut una oportunitat d’or d’haver convertit Gramenet en ciutat puntera en aprofitament d’energies renovables, i en aquest cas gratuïta, això sí, omplint-se la boca amb el compliment dels ODS 2030 (Objectius de desenvolupament sostenible).
Entitats i organitzacions ciutadanes
Durant els quinze anys de mandat de Parlon, la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam ha mantingut la reclamació ja històrica i imprescindible que s’acabi el parc de Can Zam previst, un parc verd i frondós. Gramenet és l’única ciutat de Catalunya amb més de 80.000 habitants que no compta amb aquest tipus de parc. Tampoc s’ha afavorit una autèntica participació ciutadana i s’ha hipotecat el futur del parc, des del 2014, amb el Rock Festival Barcelona, que ni porta el nom de la nostra ciutat, o el fallit festival Tomorrowland.
Entenem va haver de tancar el seu local el passat mes de juny de 2024 per la manca d’un conveni que els permetés fer front al lloguer del local. L’entitat, a més, va haver de suspendre la Festa de l’Orgull aquest mes de juliol per no haver cobrat la subvenció de l’Ajuntament.
Des de Sos Gent Gran es reclama regularment, cada dilluns, una segona residència per a la gent gran. L’Ajuntament s’ha desentès d’aquest tema afirmant que qui n’és responsable és la Generalitat. S’hi suma que, aquest estiu, una avaria en l’aire condicionat de la residència Ramon Berenguer ha ocasionat que les persones residents hagin hagut de dormir amb temperatures que superaven els 30 graus.
Si has arribat fins aquí, hauràs pogut comprovar que ens hem deixat moltes coses al tinter. No es pot resumir en un article el pas de Núria Parlon per l’alcaldia. En algunes qüestions la seva gestió ha estat nefasta, en altres potser no tant (no sabem quines). Ara esperem a veure què en fa la nova responsable, Mireia González.
