El nivell dels embassaments a les Conques Internes de Catalunya (la dels rius que neixen i desemboquen en territori català) és del 34%. Sortosament, ja hem superat el més que preocupant estat d’emergència (recordem que la passada primavera el nivell era només al 14%) i no obstant, el risc persisteix. Les reserves són a poc més d’un 7% més de la seva capacitat que ara fa un any i els climatòlegs alerten que aquestes situacions extremes seran més intenses i molt probablement més recurrents. D’altra banda, creixen les demandes i els consums d’aigua per als diversos usos (turístic, urbanístic, industrial, agrícola i domèstic). Tampoc podem obviar que a hores d’ara a les Conques Internes de Catalunya encara hi ha dues unitats d’explotació en estat d’emergència i 8 d’excepcionalitat.
La sequera del 2008, la recent del 2023 i les previsions climàtiques ens alerten que no podem cometre els mateixos errors que quan es va superar l’anterior sequera del 2008. És imprescindible actuar amb urgència per a fer-hi front i implementar un seguit de mesures per a evitar arribar al risc de talls d’aigua.
L’AMB consumeix per sobre la seva capacitat
El passat any 2023, el consum d’aigua urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) era de 270,3 Hm3, un 54,7 % del total de Catalunya. A l’AMB hi viuen 5 milions de persones dels gairebé 8 milions que viuen a tot el país. Les fonts d’aigua que alimenten l’AMB l’any 2022 varen provenir en un 34% d’aigües superficials del Llobregat, en un 20% d’aigües subterrànies del Llobregat i el Besòs, en un 30% d’aigües superficials del Ter i d’un 14% d’aigües dessalinitzades. Per tant, un 44% (l’aigua transvasada del Ter i dessalinitzada) no provenen de les pròpies conques a les que pertany l’AMB, les del Llobregat i Besòs.
Font: PECIA (2023)
El Sistema Ter-Llobregat, al qual pertany l’AMB, l’any 2021 tenia un índex WEI del 27%. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, un índex superior al 20% indica escassetat hídrica i sobre-explotació de les masses d’aigua naturals. Sens dubte, cal actuar per evitar el risc de falta de garantia d’abastament. Per Aigua és Vida i els diversos grups que han treballat de la mà en la Cimera Social de l’Aigua cal prioritzar el Dret Humà a l’Aigua i el bon estat ecològic de les masses d’aigua i per aconseguir-ho cal implementar una política de gestió de la demanda i no d’oferta infinita que comporta posar encara més en fallida el sistema.
Les propostes del PECIA per a la garantia d’abastament de l’AMB .
El Febrer de 2023 es va aprovar el Pla estratègic del Cicle Integral de l’Aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona (PECIA). Un pla que reuneix un reguitzell de mesures i propostes per evitar un dèficit hídric pel 2050, una vegada incorporats tots els projectes urbanístics inclosos en el Pla director urbanístic metropolità, com per exemple 217.000 nous habitatges o afavorir un turisme desaforat amb el conseqüent gran increment de consum d’aigua.
Si bé és ben cert que cal subratllar molt positivament la priorització d’un bon nombre de mesures de gestió de la demanda abans de presentar diverses propostes de posada en marxa de grans infraestructures d’oferta de més aigua, tenim molts dubtes que l’actual govern de l’AMB i el futur de la Generalitat no facin altra cosa que fomentar les polítiques d’esperonar els augments parcials i globals de consum per a benefici dels que hi negocien amb l’aigua, la construcció, el turisme, les embotelladores que capten l’aigua a les capçaleres, etc.
Mesures de gestió de la demanda incloses al PECIA
Les diverses mesures d’ús eficient plantejades al PECIA ofereixen un gran potencial d’estalvi total de gairebé 40 Hm3.
1) La utilització d’airejadors i perlitzadors a les aixetes domèstiques s’estima estalviaran 7,4 hm3/any, un cop implantats els mecanismes a la totalitat dels habitatges que es preveu que s’hagin remodelat l’any 2050 i 1,2 Hm3/any per als nous habitatges.
2) Els sistemes de recirculació d’aigua calenta a les llars, mecanismes, que fan que no surti aigua per l’aixeta fins que no arribi a la temperatura que cadascú vol, implantats en el parc d’edificacions existents que es remodelin d’aquí a l’any 2050 suposaria un estalvi potencial de 4,9 hm3/any. En el cas dels nous desenvolupaments, representaria un estalvi sobre la demanda futura de 0,5 hm3/any per a l’escenari del Pla Director Urbanístic (PDU).
3) Amb l’aprofitament de les aigües grises en l’horitzó del 2050, es podrien arribar a estalviar 3,8 hm3/any d’aigua potable. Dur-ho a terme als hotels metropolitans de més de 100 places suposaria un estalvi de 0,6 hm3/any, en relació amb l’aplicació de les dotacions actuals, de 2,5 hm3/any.
4) L’aprofitament de l’aigua de rentat de filtres de piscines està previst fonamentalment per al reg de jardins, totalment compatible i complementària amb l’ús d’altres recursos com les aigües pluvials i les aigües grises i suposaria un estalvi d’aigua de 0,8 hm3/any.
5)Aprofitament de l’aigua de pluja per a reg. Només en el cas de les zones verdes públiques, s’ha estimat un aprofitament potencial per a un any plujós normal, de 0,5 hm3/any.
6) Regulació de pressions a les entrades dels habitatges. Amb aquesta mesura es proposa instal·lar a cada habitatge un element de regulació de la pressió per satisfer la pressió òptima de servei.. Per fer-ho, s’estableix la instal·lació de reguladors de pressió que per l’any 2050, es podria haver aplicat a prop de 100.000 edificis renovats, amb 880.000 habitatges, i suposaria un estalvi potencial d’aigua de 7,6 hm3/any.
7) I per últim, la reducció de fuites en els sistemes d’abastament. Les dades mostren unes pèrdues del 3,9% i considerant un nivell tècnic mínim de pèrdues inherent al sistema, obtenim que els valors actuals es poden reduir encara un 1,19 %. Això representa que sobre el total d’aigua potable subministrada l’any 2019, i tenint en compte els marges de rendiment fins a arribar a aquest mínim estructural, es podrien estalviar 2,9 hm3/any. L’AMB, els governs municipals i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no hi poden donar l’esquena i haurien de prioritzar la seva implementació.
El PECIA també presenta mesures per a l’adequació de la qualitat de l’aigua servida a l’ús amb l’impuls de la utilització d’aigua subterrània i aigua regenerada. Usos que no requeririen de la qualitat de l’aigua potable i que disminuirien la seva demanda. L’ús d’aquesta aigua per alguns usos industrials i municipals podrien estalviar per al 2050, 1,2 hm3 a l’any en els usos industrials i 3,1 hm3 en el municipal.
Alternatives per a la garantia futura d’abastament
Una vegada quantificat tot el potencial d’estalvi d’aigua a l’implementar les mesures de gestió de la demanda, el PECIA determina els potencials de reducció de consums d’aigua potable i els dèficits d’aigua finals no aplicant i aplicant les mesures amb tres escenaris (optimista, mitjà i pessimista) i per a èpoques de normalitat i de sequera. Sense implementar les mesures considera un dèficit de 10,8 hm3/any per a èpoques de normalitat i de 42,9 Hm3/any per a èpoques de sequera. Tanmateix, el dèficit es pot anul·lar per a estats de normalitat i reduir a 5,4 Hm3/any per a episodis de sequera si s’hi implementen.
Font: PECIA (2023)
El PECIA presenta dues propostes més per minimitzar el dèficit hídric. 1)En primer lloc, l’ampliació de la capacitat de l’actual potabilitzadora del Besòs en 8,2 hm3, passant dels 11 actuals als 19,2 hm3. La segona mesura que caldrà implantar, només en cas de sequera, seria 2) l’increment de les extraccions dels aqüífers del Llobregat, passant dels 38hm3 anuals considerats a 55 hm3 en un futur a 55 hm3. L’aplicació combinada de les dues mesures proposades reduiria el dèficit inicial fins als 25 hm3/any. En la hipòtesi més pessimista, el dèficit final seria de 16 hm3/any i, en la mitjana, de 2 hm3/any.
Finalment, per anul·lar aquest dèficit el PECIA proposa diverses alternatives. 1) Ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera. La dessalinitzadora de la Tordera ja està actualment en funcionament, però, . Segons segons el PECIA, l’ampliació vindria determinada per les necessitats avaluades per l’ACA. 2) Nova planta potabilitzadora al Besòs. Es proposa captar aigües superficials del Besòs i potabilitzar-les amb una nova planta. 3) Noves plantes de regeneració i potabilització al Besòs. És una variant de l’anterior. La proposta recull l’aprofitament de l’efluent de la depuradora de Sant Adrià del Besòs per a portar aigües a munt fins al Congost. Aquesta acció milloraria la qualitat de l’aigua del riu i la que recolliria la potabilitzadora. 4) Noves plantes de regeneració i potabilització al Besòs i connexió amb la conca del Llobregat. La proposta recull construir una nova planta de regeneració al Besòs, impulsar les aigües regenerades aigües amunt del riu i captar-les posteriorment per potabilitzar-les en una nova planta potabilitzadora. Inclou, a més, la connexió de la nova estació de regeneració amb la riera de Rubí.
A hores d’ara l’ACA ha optat per posar en marxa sis nous pous per captar aigua de l’aqüífer connectat a les aigües superficials del Besòs. El projecte està lligat a la construcció de dues plantes potabilitzadores. D’altra banda, el Consell de Ministres de l’Estat ha aprovat l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix.
Què proposa Aigua és Vida?
El passat mes de Juny representants de la plataforma Aigua és Vida van mantenir reunions amb els grups parlamentaris de PSC, JxCat, ERC, Comuns i CUP per presentar un decàleg, elaborat per les entitats que conformen la plataforma, amb l’objectiu d’implementar-lo durant la propera legislatura i incloure’l en el Pla d’Acció del nou govern.
Aquestes propostes son:
1) Reduir i adequar la demanda global d’aigua al context d’emergència climàtica.
2) Garantir el dret d’accés a la informació a través del monitoratge del consum d’aigua de totes les concessions i auditories hídriques públiques.
3) Garantir la participació dels agents socials en el nou cicle de planificació de Conques Internes de Catalunya per als anys 2028-2033.
4) Garantir l’accés al Dret Humà a l’aigua i al Sanejament i la gestió pública i democràtica del cicle de l’aigua.
5) Prohibir els transvasaments i la interconnexió entre conques hidrogràfiques.
6) Aturar tots els projectes urbanístics i nous desenvolupaments econòmics fins que no s’executi la planificació hídrica 2028-2033.
7) Reduir l’agro-ramaderia industrial intensiva, mitjançant una moratòria a l’obertura o ampliació d’explotacions ramaderes i l’expansió de nous regadius.
8) Impulsar plans d’aprofitament de les aigües grises i pluvials a través dels programes de rehabilitació hídrica a tots els municipis.
9) Protegir els aqüífers i els rius, restaurar les masses contaminades i garantir els cabals ecològics tal com estableix la llei d’aigües.
10) Reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència i garantir la coherència de polítiques entre departaments.
Així mateix, el grup d’Aigua és Vida de l’AMB ha acordat de cara al setembre d’enguany demanar entrevistes amb els responsables d’aigua de l’AMB per a fer seguiment de l’execució de les mesures de la gestió de la demanda incloses al PECIA.
