Radiografia de la participació en el teixit associatiu i entitats santjustenques
L’any passat era notícia l’entrada d’una dona al Ball de Dimonis de Manacor per primera vegada a la història. El 2023, sí. Pot semblar difícil de creure, fins que es fa una mica de recerca i es veu que en algunes entitats o tradicions culturals, actualment encara no hi participen dones. No hi ha cap regla escrita que digui que no hi poden participar, però per motius de tradició, de rebuig social, o el que sigui en cada cas, no ho fan.
És el cas del ball de diables de Sant Quintí de Mediona o de l’Arbós. O de la Colcada de Sant Joan, de Ciutadella de Menorca. O de l’Alarde d’Hondarribia, a Euskal Herria. O de la polèmica participació de les dones a la festivitat de Moros i Cristians de l’Alcoi, al País Valencià. I, si continuéssim buscant, la llista seria més llarga.
Les festes tradicionals i les entitats culturals representen un element cohesionador en les comunitats, repetint rituals que reflecteixen la vida social i transmetent valors i costums de generació en generació. Són un component aglutinador molt important i posen en escena una sèrie d’actes cerimonials i de pràctiques lúdiques i culturals que reflecteixen la forma d’organitzar i entendre la vida social. Aquestes festes o espais són instruments poderosos de transmissió ideològica i sorgeixen del grup social dominant, reflectint els valors patriarcals.
Feminització de la cultura
El sector de la cultura, en general, és un sector molt feminitzat. Sobretot, pel que fa als càrrecs intermedis, ja que, estadísticament, són els homes qui ocupen els càrrecs de direcció, de més visibilitat, reconeixement i presa de decisions.
Les aules universitàries d’estudis dins les arts i les humanitats estan plenes de noies, en un percentatge més alt que els nois. I, encara que l’interès per les pràctiques culturals, per part d’homes i de dones, és semblant, les últimes s’hi interessen una mica més, segons les dades a Catalunya. Tot i això, a les cartelleres dels festivals, als productes cinematogràfics o teatrals, etc. hi veiem molts més homes.
Estem parlant, doncs, d’una desigualtat en l’accés als espais de visibilitat i presa de decisions en aquest àmbit? Es necessiten eines i iniciatives perquè les dones ocupin més espais? Caldria revisar el perquè d’aquest biaix?
Anàlisi de la vida cultural a Sant Just
Parlant en l’àmbit local, es poden analitzar les entitats santjustenques per veure si es veu reflectit tot el que s’ha mencionat anteriorment. A Sant Just no hi ha cap entitat de cultura popular on no participin dones des d’una dinàmica discriminant, com en el cas de les entitats mencionades a l’inici de l’article.
Fent una anàlisi de les entitats culturals, associatives i de lleure santjustenques, es pot observar que hi ha més entitats on les dones són majoritàries: En 10 de 16 entitats. La major part d’aquestes entitats funcionen assembleàriament o de manera força horitzontal. És a dir, que les persones que formen part de la junta no tenen més poder de decisió que la resta, generalment. D’aquesta manera, no es podria fer una anàlisi gaire profunda, amb perspectiva de gènere, pel que fa als llocs de decisió a les entitats de Sant Just, si més no, de manera superficial.
Per tipus d’entitat
Sí que es pot analitzar el tipus d’entitats. En el lleure, per exemple, es pot veure que és un sector molt feminitzat a Sant Just, amb un 75% i 69,6% de noies a l’Agrupament Escolta i a l’Esplai, respectivament, fent de monitores. És un àmbit que es relaciona molt amb les cures, que es resumeix en estar a càrrec d’infants i joves, en potenciar l’educació no formal, feines històricament relegades a les dones.
Pel que fa a les entitats relacionades amb el ball, el cant o la música, com l’Esbart, l’Orfeó, el Just Gospel o la Companyia Mare Meva, es pot veure com hi ha una clara majoria de dones, a excepció de la nova entitat de música electrònica, el Cub. En canvi, entitats com la SEAS, relacionada amb el muntanyisme, l’esforç físic, hi ha una clara majoria d’homes.
Les entitats de cultura popular en si, com l’Esbart, els Dimonis o el Drac, tenen una majoria de dones, a excepció de la Colla Gegantera. Per tant, es pot veure que a Sant Just, l’interès per aquest sector és, majoritàriament, femení. En canvi, l’Ateneu, entitat centenària referent de programació cultural i teixit associatiu, tot i que sí que hi ha una majoria de dones en els seus socis i sòcies, presenta una junta amb un 80% d’homes. En aquest cas, sí que és la junta la que pren les decisions. En el cas del Casal Popular La Sala, projecte que tot just engega ara i que també pretén ser un ens de programació cultural i teixit associatiu, el tira endavant una àmplia majoria de dones.
Tasques dins l’entitat
Un altre aspecte que es pot ressaltar és el tipus de tasca dins d’una entitat. Per exemple, si s’observa l’entitat del Drac de Sant Just, una entitat de foc, veiem que hi ha una majoria de dones. Però, tal com explica l’entitat, al grup de foc hi ha 11 homes i 6 dones i al grup de tabals hi ha 3 homes i 20 dones. L’àmbit artístic es feminitza i l’activitat física, de més risc, es masculinitza. Passa el mateix amb la Colla Gegantera, on no hi ha cap dona portadora de gegants (una tasca física), ni cap home músic.
També seria interessant analitzar com estan repartides, realment, totes les tasques que hi ha dins d’una entitat. No només les representades en les juntes o els càrrecs principals i visibles, sinó tasques de cures, de gestió humana, feines logístiques. Com preparar el menjar quan es fa una sortida amb la colla o de neteja dels locals de les entitats, etc. Feines que, històricament, sempre han fet elles i que són crucials per al bon funcionament de qualsevol entitat. Però això potser seria feina d’autoexamen de la mateixa entitat, per tal de revisar-se en perspectiva de gènere.
Una possible anàlisi molt extensa
En algunes entitats, realment, no hi ha una diferència molt marcada entre gèneres. Però, analitzant el panorama en general, es poden treure algunes conclusions o, si més no, alguns exercicis de reflexió, com els anomenats en l’article. Es poden plantejar altres preguntes com Qui pren realment les decisions en les entitats de Sant Just? Com funcionen les assemblees d’aquestes entitats en dinàmiques de participació des del gènere? Quines són les cares visibles de cada entitat? Quins gèneres ocupen més l’espai públic amb visibilitat cap al poble?
Es poden treure moltes anàlisis per veure com està realment el panorama cultural a Sant Just i fins on arriba la influència del sistema patriarcal en aquest. Segurament, si es fessin aquests exercicis analitzant les entitats de molts anys enrere, els resultats mostrarien un biaix de gènere molt més profund. Però, avui dia, han de servir per estar en constant revisió i valorar quina és la cultura que volem i com la volem.
Aquest article en cap cas pretén fer un judici de valor a les entitats santjustenques, ni a cap de les persones que en formen part. El teixit associatiu i la vida cultural d’un poble, pràcticament, té lloc gràcies a la feina voluntària de totes aquestes persones que dediquen el seu temps desinteressadament a fer que el municipi tingui vida i xarxa comunitària. L’article només aspira a plantejar preguntes i mostrar com les dinàmiques patriarcals de la societat estan arrelades en tots els àmbits de les nostres vides.
Foto: L’equip de caps i quel·les d’enguany de l’AEiGMLK
