L’entitat, que planeja un rellançament, oberta tota a la ciutat, va començar com a cooperativa de consum, i va arribar a tenir més de 5000 famílies sòcies, durant la República va arribar a emetre moneda
La Cooperativa La Moral, situada al carrer Güell i Ferrer, al barri del Progrés de Badalona, celebra els seus primers cent vint anys de vida. Els seus directius actuals preparen tot un any d’esdeveniments culturals i festius per celebrar aquest inaudit aniversari. Tot plegat acabarà el novembre vinent amb una fi de festa que es prepara amb molta cura.
Entre els actes que s’estan preparant hi ha una taula rodona sobre l’esport a Badalona, amb la participació d’esportistes d’elit de la ciutat. També es volen fer emissions en directe de la televisió i la ràdio públiques locals, des de la cooperativa. A més, com fa unes temporades, aquest any s’ha hostatjat a la sala d’actes una edició de Badalona negra: un certamen de novel·la que volen que es pretén que tingui continuïtat. I tot això sense aturar les activitats habituals, com els balls dels caps de setmana, les festes temàtiques que se celebren cada dos mesos o els certàmens d’escacs. A més de les presentacions de llibres a les quals obren les portes a l’entitat. I també es fan xerrades i conferències, per exemple de Flori Badia, sobre feminisme o de la badalonina, Nàdia Gulham.
I de cara a la celebració del centenari, des de l’equip impulsor de La Moral es prepara una festa al carrer per a inicis de juny i una segona celebració popular cap al novembre. Entre altres activitats es vol recrear un envelat, que recordaria les festes que habitualment se celebraven als barris de Badalona. La Cooperativa Obrera la Moral és una cooperativa de consum fundada el 1904 a Badalona. Actualment, la seva activitat s’orienta a l’organització d’esdeveniments de caràcter cultural i social. L’Independent de Badalona ha parlat amb una delegació del consell directiu de l’entitat. En una saleta ens rep Francisco Torres, vicepresident; Fina Alba, Vocal; Rafi Peinado, interventora, acompanyats per altres membres de l’equip impulsor de l’entitat. El president, Francisco Calvo, s’ha excusat per motius mèdics.
Aquest equip fa només uns mesos que va agafar el relleu de l’anterior direcció. La seva feina principal és reanimar una entitat històrica per Badalona i el moviment cooperatiu. Tot plegat sense frenar les activitats que tradicionalment s’hi han fet. La cooperativa La Moral va fundar-se a Badalona l’any 1904 impulsada per un col·lectiu de treballadors per tal de poder-se abastir de productes de consum amb les millors condicions econòmiques i de qualitat possibles. Les seves activitats s’iniciaren a la primera seu de la cooperativa al carrer Roger de Flor, 82, on es van estar fins a l’any 1917.
Aquell any la cooperativa va patir una escissió arran de conflictes interns entre els associats. El gruix dels socis es traslladaren a una nova seu ubicada al carrer Guifré número 58, segons explica Francisco Torres. Però, els canvis van seguir. Uns anys més tard, el 1924, la seu de ‘La Moral’ se situaria en l’actual ubicació, al carrer Güell i Ferrer. Els socis de la cooperativa van adquirir un terreny en el lloc on actualment té el domicili la cooperativa.I més tard, encara es va obrir una botiga al públic a la plaça del Sol, al barri de Casagemes. Ubicació que es va tancar posteriorment.
Torres explica que al carrer Güell i Ferrer la cooperativa era molt més gran que actualment: «Arribava fins a la carretera», diu. Inicialment, els socis podien comprar a bon preu i amb bona qualitat productes essencials com cereals, llavors i sobretot carn. «Als baixos encara en conserven les cambres», expliquen des del comitè directiu.Com altres cooperatives de consum, l’operativa es basava a comprar a l’engròs productes de primera necessitat i vendre’ls als socis a preus millors que els oferts pel comerç local. Els socis, però, havien d’aportar unes quotes a l’entitat. Entre els serveis que obtenien a canvi hi havia la possibilitat d’usar el telèfon, segons conten els directius.
L’esforç econòmic que feien els socis era important. Es pot constatar veient la seu de la cooperativa. L’obra es va encarregar a l’arquitecte Josep Alemany i Juvé que també projectà la seu de la Lleialtat Santsenca a Barcelona l’any 1928.
El període republicà
Durant el període de la II República, La Moral, va viure una gran esplendor amb 4.500 famílies associades; comptava amb un butlletí intern; biblioteca; va crear una nova secció líder, l’Agrupació Feminista de La Moral; una secció infantil que oferia als fills de socis excursions, sessions de cinema i sortides culturals; els fills i filles dels socis per mitjà d’un acord amb l’Ateneu Obrer podien anar a la seva escola, amb una sèrie d’avantatges; secció literària, secció d’escacs.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), la cooperativa va encunyar moneda pròpia que era acceptada en més de setanta establiments de la ciutat. El 1938, La Moral juntament amb L’Econòmica de Bufalà i amb el Centre Cooperativista de Llefià, van formalitzar la Unió de Cooperadors de Badalona.
L’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat de Badalona el dia 27 de gener del 1939 va significar el final d’aquest procés d’enganxament del moviment cooperatiu badaloní i l’inici d’una nova època per a la cooperativa La Moral. Tot i que el nou règim imposat a partir del 1939 maldà per esborrar el moviment cooperatiu català, es va permetre a La Moral la seva continuïtat sota la direcció del Servicio Sindical de Cooperación.
Durant l’època franquista es va produir un afebliment de l’activitat econòmica de la cooperativa i, al mateix temps, un manteniment o creixement de l’activitat social, cultural i festiva. Cap a la fi d’aquesta època a causa dels problemes econòmics fins i tot es va pensar a liquidar l’entitat, cosa que no va passar per l’oposició dels socis.
L’actual direcció explica que ‘La Moral’ va arribar a tenir unes 5.000 famílies vinculades. Repassant la documentació s’ha conegut que el 1971 els socis pagaven 5.000 pessetes «per vida». A canvi, no només podien comprar en les condicions fixades per l’entitat, sinó que tenien accés a les activitats culturals i festives que sempre s’han organitzat a la seu de la històrica cooperativa.
Ara, quan fa anys que només funciona la part cultural i social de la cooperativa, la base de suport econòmic de l’entitat es basa en els lloguers d’establiments comercials situats als baixos de la seu de la cooperativa. No obstant això, l’equip directiu actual creu que cal buscar noves fonts de finançament per fer front, per exemple, al manteniment de l’històric edifici. En aquest sentit, pensen crear una agrupació denominada ‘amics de La Moral’, formada per persones i famílies que tot i no ser sòcies participen en les activitats de l’associació. Aquesta agrupació conviurà amb els socis històrics de La Moral.
«Quan vam arribar a l’equip de direcció vam enviar comunicacions a tots els socis i exsocis. Avui se n’han contactat uns 200».
I és que La Moral té entre les seves instal·lacions una sala de teatre i una sala d’actes i també una nodrida biblioteca. Tots aquests serveis estan oberts a la gent del barri, i també els seus impulsors voldrien que tot Badalona se les fes seves. El cent vintè aniversari de La Moral és una oportunitat per al retrobament de les badalonines i badalonins, amb la seva cooperativa.
