Situació tensa entre l’ajuntament i la PAH Gramenet arran de l’entrada d’un grup de persones a l’EBAS 5 el passat 8 de març, en el marc de la manifestació transfeminista per commemorar el Dia internacional de les dones.
El que semblava un incident espontani al final de la manifestació transfeminista convocada por la Comissió 8M-Dones Lliures el matí del 8M a la nostra ciutat, està agafant una dimensió inesperada. Ja són 4 els comunicats publicats per part dels diferents actors involucrats.
El comunicat intern de l’Ajuntament
El dimarts dia 12, el director de Recursos Humans de l’Ajuntament va enviar una comunicació interna a tota la plantilla on, en termes molt durs, culpabilitzava la PAH Gramenet de l’incident i anunciava el trencament de tot tipus d’interlocució amb aquesta organització “fins que els representants locals recapacitin i els demanin disculpes [a les treballadores de l’EBAS]”.
Segons el comunicat de l’ajuntament, les treballadores afectades haurien demanat que es posés en marxa el protocol de violència ocupacional que preveu el reglament de riscos laborals. Recordem que fa mesos que hi ha un conflicte obert entre l’Ajuntament i aquest col·lectiu, que es queixa de no disposar ni de l’espai ni dels mitjans adients per dur a terme les seves funcions i del qual ens hem fet ressò a l’Infograma en diverses ocasions.
L’organització de la manifestació del 8M respon
Davant aquestes acusacions contra la PAH, el dia 14, la Comissió 8M-Dones Lliures va publicar un comunicat de resposta a l’Ajuntament, exculpant aquesta entitat de l’incident. Acusen el consistori de falta de rigor perquè, entre d’altres, assegura que l’incident es va produir el dijous dia 7 quan en realitat va ser el dia 8, en el marc de la reivindicació feminista del dia de les dones.
El comunicat per part de l’organització de la manifestació informava que l’entrada a l’EBAS va ser un acte espontani d’una dona afectada per un cas greu amb l’habitatge i que davant l’actuació violenta de l’agent de seguretat cap a ella, un grup de companyes de la manifestació va entrar per defensar-la. Eximeixen, per tant, de tota responsabilitat la PAH Gramenet i donen ple suport a les treballadores de serveis socials, alhora que exigeixen l’Ajuntament que deixi d’atiar el confrontament i “esmerci els seus esforços en solucionar els greus problemes que hi ha a la ciutat”.
La PAH Gramenet s’explica
El mateix dia, la PAH també va donar la seva versió amb 3 comunicats breus. En un explicava el cas d’extrema gravetat —origen de tota aquesta situació— d’una família formada per pare, fill de dos anys i dona embarassada de 8 mesos que van ser desnonats sense alternativa, van passar pel CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) i que, a sobre, la policia els amenaça de retirar la custòdia del fill per tenir-lo dormint al carrer.
També s’adreçaven a les treballadores de Serveis socials, solidaritzant-se amb la situació en què es troben per no tenir recursos suficients per abordar les problemàtiques que se’ls presenten cada dia i deien “lamentem profundament que us hàgiu sentit pressionades també per nosaltres”, estenent-les la mà en la lluita que mantenen amb l’Ajuntament.
Finalment, denunciaven la hipocresia, la manca de voluntat política en política d’habitatge i la criminalització dels qui lluiten perquè tothom tingui una llar, “en comptes d’assenyalar públicament els bancs i els fons voltor”.
Els sindicats de l’Ajuntament intervenen
També el dia 14, les seccions sindicals de l’Ajuntament al complet van enviar una comunicació interna a tot el personal en què culpabilitzen també la PAH, exigeixen mesures a l’ajuntament “per actuar davant d’aquest tipus d’accions” i demanen que s’activin els mecanismes de seguretat per protegir les treballadores de l’EBAS. També exigeixen a l’Ajuntament que es resolgui la problemàtica amb l’empresa que gestiona la reubicació de les famílies desnonades —que ningú ha explicat quina é— per poder “tornar a oferir una alternativa habitacional a les famílies, com s’estava realitzant fins a l’actualitat i tal com preveu la Llei”.
Quatre punts de vista d’un mateix fet. Si no s’hi posa remei, ens esclatarà a la cara el polvorí de la greu situació de les famílies desnonades i sense alternativa habitacional i la pressió que pateixen les treballadores de serveis socials que no tenen recursos suficients per atendre la demanda d’assistència, cada vegada més gran.
