Què és el Pla de Ponent?
El Pla de Ponent és el resultat de la planificació urbanística establerta pel Pla General Metropolità (PGM) del 1976. Es tracta d’una zona d’aproximadament 187 hectàrees entre els nuclis urbans de Castelldefels i Gavà, dins del terme municipal de Gavà estructurada al voltant de la Riera dels Canyars conformada per zones de bosc i àrees de conreu. El Pla de Ponent és la promoció immobiliària més important per volum d’habitatges i superfície afectada en marxa a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, i possiblement de tot Catalunya en proposar construir fins a 4.800 nous habitatges.
Des de l’any 1976 s’han produït diversos intents de desenvolupament, incloent-hi la proposta de construir un camp de golf als anys vuitanta amb l’anomenat Pla de Carat, tot i que per diverses raons, aquests intents han estat detinguts. Des dels anys vuitanta la insistència de diferents governs locals del PSC liderats pels alcaldes Dídac Pestaña, Joaquim Balsera, Raquel Sánchez i actualment Gemma Badia han insistit a promoure aquest projecte mastodòntic. El penúltim intent, en 2006 de la mà del grup immobiliari Vèrtix (propietat de Felip Masssot) que va aconseguir aprovar l’actual projecte d’urbanització, però que la crisi econòmica es va encarregar d’aturar.
Actualment, des del 2019, el grup immobiliari internacional Kronos, amb seu a Luxemburg, ha adquirit la major part de les terres i, en col·laboració amb l’Ajuntament de Gavà, està impulsant la seva urbanització seguint la planificació de fa 20 anys malgrat l’oposició ferma de la ciutadania, tant a Gavà com a Castelldefels.
El Pla de Ponent preveu la construcció de fins a 4.800 habitatges en tres nous barris, amb edificis de fins a 8 alçades, en una zona ara coberta per bosc i terres de conreu. Aquesta àrea està adjunta al nucli urbà de Castelldefels, tot i estar dins del terme municipal de Gavà. La zona que es preveu urbanitzar s’estructura al voltant de la Riera dels Canyars que constitueix de facto el darrer corredor natural entre les zones Naturals Xarxa Natura 2.000 del parc del Garraf i del Parc dels espais naturals del delta del Llobregat. Aquesta zona aporta uns valors ecosistèmics incalculables al Baix Llobregat i la seva afectació pot ser irreversible per a la biodiversitat del delta del Llobregat.
Es tracta d’un pla principalment especulatiu que no satisfà les necessitats d’habitatge del municipi de Gavà, augmentant la seva població en un 33% en pocs anys, tot i que en els darrers deu anys només ha crescut en 600 persones. L’Ajuntament proposa un fals dilema Habitatge assequible o medi ambient, i òbviament el medi ambient no és la seva prioritat.
Gavà disposa d’un ampli terme municipal on es podria construir habitatge assequible i ben comunicat a prop de l’actual estació de tren, com ara l’antiga zona industrial de la fàbrica Roca, sense causar tants impactes ambientals com els previstos pel pla actua i sense la necessitat de construir una nova estació de tren a menys de 2 Km de les actuals estacions de Gavà i Castelldefels. Per això insistim en el fals dilema: des de la plataforma Aturem el Pla de Ponent ens posicionem a favor del medi ambient i també de l’habitatge assequible per a la població local.
Principals impactes del Pla de Ponent:
L’ampli abast del Pla de Ponent ha generat inquietuds en diversos àmbits. La construcció massiva d’habitatges i edificis de fins a 8 alçades suposaria una transformació radical del paisatge, amb la tala de 12.439 arbres, la pèrdua de fins a 40 hectàrees de terres de conreu i la construcció de 5 km de nous vials.
Aquesta urbanització – majoritàriament d’habitatge privat lliure- també portaria a un augment significatiu de la població, amb 12.500 nous habitants previstos, generant preocupacions sobre la pressió als serveis locals i la mobilitat. Es calcula que el parc de vehicles privats augmentaria en 7.500 cotxes, provocant greus problemes de mobilitat tant a Gavà com a Castelldefels i als accessos de la C-32.
La construcció del Pla de Ponent suposaria l’emissió de més de 450.000 tones de CO2. Un altre impacte important és la Pressió sobre Recursos Hídrics: La urbanització massiva pot impactar els recursos hídrics locals, inclòs aqüífers i altres fonts d’aigua en un moment en què es preveu més escassetat d’aigua en el futur.
A més un dels projectes estrella de l’Ajuntament de Gavà en l’actual mandat és la inoportuna construcció de 4 piscines descobertes a la zona de la Masia de l’Horta, proposta totalment incompatible amb l’actual situació de sequera. Aquestes piscines suposarien la destrucció de l’entorn de la Masia de l’Horta, una masia del SXVI inclosa en l’inventari arquitectònic de Catalunya.
Accions de la Plataforma Aturem el Pla de Ponent:
La Plataforma Aturem el Pla de Ponent s’ha convertit en una veu unida de la comunitat de Gavà i Castelldefels que s’oposa a aquest desenvolupament urbanístic. En 2019 es va reprendre la lluita veïnal de fa vint anys i s’ha dut a terme tot un seguit d’accions per convèncer a l’Ajuntament de canviar d’opinió: encara som a temps atès que no hi ha drets adquirits per part de la propietat perquè no s’ha procedit a urbanitzat la zona.
A través de manifestacions i recaptació de fons populars s’està duent a terme una defensa legal del corredor biològic i s’ha interposat un contenciós administratiu contra el projecte d’urbanització atès que vulnera fins a 16 preceptes legals. Aturem el Pla de Ponent compta amb l’assessorament legal de l’advocat Eduard de Ribot. Alguns dels preceptes legals més destacats que es vulneren són el deure de preservar els terrenys amb valors naturals, forestals, de connectivitat natural i paisatgístics amb infracció dels divers article del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
També infringeix la Llei Forestal catalana de 1988 que explícitament prohibeix urbanitzar boscos i espais forestals i el deure de classificar-los com a sòl no urbanitzable. Un altre aspecte important és que el projecte d’urbanització inclou algunes parts amb forts pendents, la qual cosa implica una vulneració de la prohibició d’urbanitzar terrenys amb pendent superior al 20% amb infracció del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme vigent al moment de la seva aprovació.
Els aspectes relacionats amb la inundabilitat també són rellevants atès que el projecte d’urbanització afecta directament la zona per on passa la la Riera dels Canyars. El projecte d’urbanització implica terrenys afectats per risc d’inundació, amb el deure de classificar com a Sòl No Urbanitzable, atès que són terrenys afectats per riscos naturals.
D’altra banda, la plataforma dur a terme accions de divulgació del patrimoni natural i cultural de la zona per tal que la població estimi i conegui la importància vital de la zona per al futur de Gavà i del delta del Llobregat.
Les accions de la plataforma destaquen la crítica unitària dels veïns i veïnes que es preocupen no només pel projecte de construcció de 4.800 habitatges sinó també per l’impacte ambiental i la manca de sentit de projectes com una piscina olímpica i una nova estació de tren. S’insta a les autoritats a reconsiderar aquesta inversió massiva i a dirigir els fons cap a millores en la xarxa de Rodalies, evitant així pertorbar el corredor biològic Gavà-Delta a través de la Riera dels Canyars.
En definitiva, la Plataforma Aturem el Pla de Ponent destaca la necessitat de preservar el medi ambient, reconsiderar les decisions urbanístiques massives d’un pla obsolet contrit amb uns criteris caducs i poc ajustats a les noves sensibilitats i necessitats ambientals
Amb aquesta lluita en marxa, esperem generar consciència i implicar a més persones per garantir un futur sostenible i respectuós amb el seu entorn. La batalla contra el Pla de Ponent és una crida a la solidaritat i la col·laboració, un recordatori de què junts podem preservar el nostre llegat natural per a les futures generacions. Així, es posa de manifest la necessitat imperiosa de repensar els projectes urbans massius i caducs i abordar-los amb una visió més sostenible, equitativa i ajustada a la realitat de canvi climàtic que estem vivint.
Autor: Ramon Sanahuja, membre de la plataforma No al Pla de Ponent.
