El germà de l’activista badaloní, Santi Soler, afirma que la ciutat va ser durant un temps una de les dues bases operatives claus del grup armat MIL
El garrot vil amb el qual es va executar Salvador Puig Antich s’exposa en una sala del Tribunal Suprem a Madrid, segons va revelar a Badalona, Francesc Soler i Amigó, germà de Santi Soler, que va formar part, junt amb Puig del grup inicial del Moviment Ibèric d’Allibermanent (MIL) durant la presentació del llibre: Salvador Puig Antich, cas obert, de Jordi Panyella. L’obra es reedita amb ampliacions, coincidint amb el 50 aniversari de la mort del militant antiautoritati i revolucionari català.
La presentació del llibre de Puig Antich a Badalona no va ser casual. L’acte va omplir, gairebé sense fer publicitat, a l’espai Betúlia, de la biblioteca Can Casacuberta. A la taula, a més de l’autor del llibre, el periodista, Jordi Panyella hi havia, Josep Soler i Amigó, germà de l’activista i teòric del MIL, de Badalona, Santi Soler; Ricard de Vargas Golardons, antic membre del grup guerriller revolucionari. Montse Puig Antich, germana de l’últim pres polític executat a la presó model de Barcelona, i el cantant Jaume Arnella, que en acabar la presentació va interpretar unes corrandes en record i homenatge a un guerriller i maquis de Granollers, mort d’un tret al clatell al carrer Tallers de Barcelona.
El Cedall i les panteres grises
Francesc Soler i Amigó, va fer la primera intervenció. Va recordar que l’organització de l’acte havia comptat amb el suport del Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari (Cedall), amb seu a Badalona. De seguida va destil·lar fets i anècdotes que vinculaven el MIL amb Badalona. Però quan va mostrar més emoció va ser quan va recordar que en una visita a la seu del Tribunal Suprem a Madrid, ciutat on Soler fa estades, se li va mostrar una sala on l’òrgan jurisdiccional exposa estris i materials de tortura usats durant la inquisició. Allà hi havia un garrot vil, l’aparell amb el qual tradicionalment es matava els condemnats a mort a Espanya. A preguntes seves, li van assegurar que concretament aquella màquina funesta va ser amb la qual es va executar l’última sentència de mort a Espanya.
“Quan vaig sentir allò, gairebé em vaig marejar i vaig sortir de la sala”, explicava Francesc Soler, davant d’un nombrós públic badaloní on proliferaven els i les ‘panteres grises’, persones que durant la transició van tenir una actitud de lluita activa a Badalona.
La reaparició del garrot vil
Panyella va aturar la presentació i es va fer repetir el detall de la troballa del garrot vil, perquè, afirmà que havia estat buscant l’aparell i li havien comunicat que estava en parador desconegut.
Soler i Amigó, que en aquell temps tenia catorze anys, va recordar que Badalona, junt amb Tolosa del Llenguadoc havia estat una de les dues bases fixes amb les quals comptava el MIL. I va donar detalls afirmant que a la ciutat el grup armat havia tingut un ‘pis franc’ al carrer Rector. També va explicar junt com amb dos activistes vinguts d’Occitània s’havien intentat ensinistrar en el robatori de cotxes, eina imprescindible per fer expropiacions a bancs. Les pràctiques, sense èxit es van intentar al carrer Martí Pujol, i davant les dificultats ho van fer finalment amb un auto de la seva propietat. Tot això ho explicava per la proximitat que tenia amb el seu germà.
A Badalona es va fer una expropiació bancària, eufemisme amb el qual els grups armats parlaven d’atracaments. Es va fer, segons es va dir a una sucursal de Caixa Laietana que actualment no existeix i l’acte, que va datar a desembre de 1972, coincidia amb l’aniversari d’un altre guerriller català mort: Quico Sabater.
Francesc de Vargas va recordar també Santi Soler, amb qui va coincidir en la creació de ‘la biblioteca’ un organisme del grup armat destinat a editar textos revolucionaris que servissin per dotar d’armes ideològiques els grups de treballadors. Aquests grups no només s’enfrontaven al franquisme sinó que ostentaven una posició autònoma del que serien després els sindicats majoritaris. De Vargas va desmentir que els membres del MIL no fossin de família treballadora i va recordar que tant el seu pare, com el de Puig Antich havien estat presoners al camp Argelers a la Catalunya Nord.
Propaganda contra la banca i el turisme
Vargas va titllar l’incident a partir del qual Puig Antich va ser acusat de matar un policia, com d’emboscada, i va reclamar el dret dels revolucionaris a l’autodefensa. L’antic militant del MIL va considerar que les posicions del grup armat, en la dècada dels setanta tenen a veure amb les que sectors joves actuals defensen actualment. En aquest sentit, va recordar que a demanda d’un grup de treballadors autònoms van elaborar un casette, molt crític amb els bancs i els efectes del turisme en la consolidació del franquisme.
Jordi Panyella, l’autor del llibre, sabia de la relació de Badalona amb el MIL, i per tant amb Puig Antich i Santi Soler. Potser per aquest moment va optar per la ciutat en lloc d’assistir a la presentació dels actes que a la mateixa hora s’havien programat al Palau de la Generalitat de Barcelona.
El periodista, com informa en el seu llibre, va repassar els detalls que mostren que el judici i l’execució de Puig Antich es van fer de manera irregular. Aspectes com que en un cas en el qual un policia va morir per trets de pistola, no hi hagués informe balístic que demostrés que les bales mortals van sortir de l’arma de Salvador. Va remarcar també que tot el procés judicial durés un dia i que just l’endemà es fes l’execució. Tampoc va declarar el forense i que autòpsia de la víctima mortal no es va fer a l’Institut Anatòmic sinó que el cos es va dur a una petita comissaria on es var l’informe.
Panyella: la manipulació policial del sumari
Com ha denunciat en altres ocasions, Panyella va destacar la manipulació del cas per part de la policia, que va alterar el sumari fent desaparèixer documents i proves de càrrec que exculpaven l’acusat. Ja en el camp de les anècdotes, sense esmentar el nom, Panyella va recordar el cas d’un treballador judicial que molt afectat pel cas no només va plegar de la feina sinó que es va exiliar el més lluny que va poder, i va marxar al Brasil.
Montserrat Puig Antich va tancar l’acte. La seva intervenció va tenir molt sentiment personal. Va recordar aspectes com que familiars del policia mort a prop de bar funicular de Barcelona, Francisco Anguas, van mostrar la seva posició contrària a l fet que s’executés la pena de mort perquè allò no arreglaria res’. També va recordar la germana de Salvador Puig Antich el cas de Robert Pons, oncle d’un altre militant del MIL. El capellà que va fer l’homilia en la mort del seu germà va ser denunciat judicialment i com a resultat del seu compromís va haver de deixar el sacerdoci.
La salvació no estava en l’ordre del dia
En l’apartat de preguntes del públic, l’aspecte més destacat va ser la denúncia que l’oposició democràtica catalana no va posar tota la carn a la graella per defensar la vida de Salvador Puig Antich. Una intervenció explicava que la manca d’interès tenia a veure amb el fet que el MIL defensava l’anarquisme. Una segona intervenció, d’un home que es va identificar com antic membre del MIL va ser molt més clara. Va indicar que formant part del comitè de solidaritat amb Puig Antich va dur el cas a l’Assemblea de Catalunya, perquè l’òrgan mobilitzador de la Catalunya antifranquista els donés suport: ‘el tema no es va debatre perquè no estava a l’ordre del dia’, va dir.
Foto: Jordi Panyella conversa amb Ricard de Vargas, en la presentació a Badalona del llibre sobre Puig Antich | Tomeu Ferrer
Article original de L’Independent de Badalona.
Notícies relacionades
Gramenet recorda Puig Antic.
El 2 de març de 1974 fou executat Salvador Puig Antich. Us convidem a saber quina va ser la resposta de Santa Coloma davant d’aquesta barbaritat. Algunes de les seves veïnes i veïns van desafiar el règim i es van mobilitzar.
➡️https://t.co/suCt0uzzS5 pic.twitter.com/wXE8VvB2d0— InfoGrama (@InfoGramenet) March 1, 2024
