Els mòbils s’han convertit en una part més del nostre cos. Fins al punt que els nens i nenes d’avui naixen gairebé ensenyats per utilitzar un dispositiu electrònic. O això pensem. Un fet que, a mesura que es fan grans, s’agreuja per la quantitat d’hores que els menors dediquen a les pantalles en el seu dia a dia. I allò que va començar sent la guspira d’un grup de famílies al barri del Poblenou de Barcelona és avui un gran debat social que ha arribat al Congrés dels Diputats i s’estén arreu d’Europa: la urgència de regular l’ús del mòbil entre nens i adolescents.
Durant 16 anys tothom ha estat molt content amb les facilitats que ens proporcionen els dispositius mòbils i smartphones, però ara hem vist que, com amb tot, també hi ha part negativa, fosca. “No s’ha de regular l’ús del mòbil, sinó que s’ha de regular un món“, ha afirmat el psicòleg clínic José Ramon Ubieto des de la biblioteca Manuel Arranz del barri barceloní que fa mesos va veure com les famílies s’unien per lluitar contra un fenomen que els preocupa, on s’ha celebrat un debat participatiu organitzat per Criar.cat -el vertical de Nació Digital sobre criança i maternitat-, el Diari de l’Educació i el Diari de la Sanitat,
El neurocientífic David Bueno durant el debat participatiu sobre mòbils i menors | Ricard Novella
Les dues persones que entren a l’escola
“Des del despatx veig com els joves arriben a l’escola amb el mòbil a la mà i en silenci i, un cop travessen la porta, comencen a interactuar amb els companys”. La Salle Premià és un dels centres pioners a regular l’ús dels mòbils i la directora, Marta Mas, ha assegurat que ho fan esperonats a actuar “per treure’ns la por a la relació entre els menors i els dispositius mòbils“.
L’acrònim per fer front a l’ús dels mòbils
El psicòleg clínic José Ramon Ubieto ha utilitzat la paraula padre per mostrar un acrònim que pot ajudar les famílies a fer front a l’ús dels telèfons i dispositius mòbils per part dels infants i adolescents. Ara bé, remarca la importància de combinar-ho amb polítiques socials públiques.
P: prohibició. Regular els mòbils implica també prohibir-los quan toca, com ara durant les menjades familiars.
A: acompanyament. Els menors necessiten algú que els indiqui com han d’interaccionar amb la tecnologia, ningú neix ensenyat.
D: desconnexió. És important aprendre a desconnectar de l’entorn digital.
R: retardar. Els pares han de renunciar a saber-ho tot sobre els seus fills, i la societat ha de retardar l’edat d’inici per comprendre els efectes de la tecnologia.
E: educar. Les famílies han de transmetre les ganes de viure la vida als menors i això també implica ensenyar-los què hi ha fora de la tecnologia i el món digital.
Article publicat originalment a Nació Digital
L’entrada Zuckerberg o els pares: qui ha de ser el mestre digital dels nostres fills? ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
