Un estudi analitza els nuclis metropolitans per analitzar-ne la sociabilitat
El nucli de la nostra ciutat atreu milers de persones cada dia però això no suposa que sigui un espai d’interacció social real. Un 73% de les persones que hi ha als carrers del nucli antic caminen i només un 25% seuen i un 2% estan a peu dret. A més, el 56% de les persones que caminen ho fan soles i, per tant, sense una interacció social continuada durant el trajecte. L’eix de vianants i el carrer Major concentren la majoria de persones que caminen mentre l’estada es concentra a terrasses de bars i bancs, amb la places d’Octavià, Augusta, Lluís Millet, Pep Ventura i Can Quitèria com a punts de concurrència elevada. A les places Doctor Galtés i Barcelona hi ha menys afluència però, per l’entorn, esdevenen les millors places per a la trobada i la relació.
En canvi, l’ús de l’espai públic per fer esport o per jugar és gairebé inexistent. De fet, la població infantil és poc visible als carrers del centre en comparació amb la població adulta i la gent gran. L’existència de parcs i equipaments educatius limítrofs explica en part aquesta descompensació. Alhora, els llocs d’estada també depenen de l’edat ja que els bancs són utilitzats per gent gran, seguida d’infants i joves mentre la població adulta prioritza l’estada a terrasses de bars.
Aquestes són algunes de les conclusions recollides a un informe sobre la vida pública al barri del Centre en el marc de la investigació L’ús social dels barris metropolitans, elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Institut Metròpoli) i Barcelona Regional amb l’impuls de l’Àrea Metropolitana (AMB). Forma part d’un treball de recerca sobre els barris metropolitans que culminarà l’any vinent amb la publicació de les conclusions i d’una guia sobre com fomentar la vida pública als barris.
“Aquesta sèrie d’estudis parteix de la hipòtesi que l’urbanisme i el disseny arquitectònic, per si sols, no són suficients per promoure l’ús socials dels espais de les ciutats, ni tampoc que aquest ús i vitalitat (afluència, freqüentació…) vagin acompanyats sempre d’interacció social”, explica Marta Murrià, membre del grup de recerca de l’Institut Metròpoli, “hem constatat és que mentre als eixamples i polígons d’habitatges estudiats més del 60% de les persones recomptades s’estaven relacionant, als dos cascs antics visitats aquesta proporció disminuïa (St Feliu 49% i Sant Cugat 54%)”.
“Per tal de poder determinar si, tal com sembla despendre’s d’aquesta primera aproximació, la vida als centres de les ciutats no genera tanta interacció social com als barris, caldria avançar en un estudi que fos representatiu per a tota l’àrea metropolitana”, apunta Murrià, que adverteix que no es poden extreure conclusions generalitzades més enllà dels municipis estudiats, “ara mateix l’AMB treballa un mapa d’espais socials a partir del qual, en combinació amb la metodologia emprada en els estudis sobre l’ús socials dels barris, es podria avançar cap a contrastar aquesta hipòtesi”. O sigui, que els cascs urbans tenen menys sociabilitat de forma generalitzada és una hipòtesi que encara no s’ha confirmat.
L’estudi s’ha basat en l’observació in situ i entrevistes. L’anàlisi també apunta a criteris urbanístics, de densitat –és el barri és dens de la ciutat– i d’entorn que determinen el model de nucli de Sant Cugat, com ara la modificació de planejament de l’any 2010 amb què es pretenia afavorir la concentració d’activitat comercial als baixos dels carrers del centre. Això fa que es generin problemàtiques molt puntuals relacionades amb el soroll: “Tan sols s’han sentit nivells de soroll puntualment alts en alguns dels micro-espais observats: a 4 d’ells es tractava de sorolls de vehicles i a 5 eren sorolls produïts per la concurrència de persones”.
Tot i l’extensió de locals comercials i ser una zona de pas, “l’afluència a l’interior de comerços i botigues és en general baixa o moderada, amb una major freqüentació a bars i restaurants que a comerços”. Tot plegat està marcat per ser un entorn pensat per als vianants amb l’únic trencament dels carrers Francesc Moragas i el tram inferior de Rius i Taulet. Tot i això, l’estudi apunta a l’elevat nombre de vehicles mal estacionats que dificulten el pas de vianants.
“Una part de la literatura especialitzada sembla indicar que processos com la privatització dels espais públics, l’excessiva regulació i vigilància o les tendències híper-individualistes (exacerbades per l’ús de les tecnologies de la comunicació), tendeixen a disminuir la sociabilitat”, planteja l’estudi, que acaba proposant millorar la connexió del centre amb els parcs i espais naturals, apostar per pacificar el trànsit, garantir la convivència d’usos, dotar el barri de més mobiliari infantil, reforçar el manteniment del mobiliari urbà –especialment pel que fa a les pintades– i incloure informació a temps real a les parades de bus.
