Una clàusula restringeix els contractes a persones autònomes, una situació que genera dubtes a les entitats de gent gran
Carme Marcè, filla de Roser Canas, ha hagut de buscar una residència privada per a la seva mare, el que li suposa un sobreesforç econòmic inesperat. La mare vivia a un dels habitatges de gent gran que l’empresa pública municipal d’habitatge, Promusa, té a la baixada de Sant Sever però quan li van diagnosticar Alzheimer i va passar a tenir un grau de dependència elevat no tenia més remei que abandonar l’immoble ja que els contractes de Promusa es limiten a persones autònomes.
El seu cas exemplifica el que es troben les famílies que han accedit a un pis de gent gran de Promusa, d’acord amb els requisits econòmics, de padró i propietats, i de forma més o menys sobtada entren en una fase de dependència. “Promusa no et permet quedar-te al pis amb suport les 24 hores i, si et deixessin, com pagues tres persones que puguin cobrir tot l’horari setmanal?”, es pregunta Marcè.
El seu cas ha despertat una reivindicació col·lectiva. Neus Medina, membre de la Plataforma de Pensionistes, explica que desconeixien aquesta limitació d’accés i per això en parlaran amb el govern a la reunió que tenen prevista fer a finals de mes. “Són només pisos per a persones que tenen tota l’autonomia però la gent es fa gran”, va denunciar Medina a la ràdio de Cugat Mèdia en un programa en motiu de la Setmana de la Gent Gran, fent palès que sense una nova residència pública o altres recursos és difícil trobar una sortida per a casos com aquest, “qui viu a un pis de Promusa és perquè no té diners però no hi ha continuació després de rescindir el contracte”.
El problema no és només la norma que limita els pisos de gent gran a persones autònomes sinó, sobretot, que moltes persones que necessiten assistència no se la poden pagar. Aquesta és la mirada de Joan Cortadellas, president de la Llar d’Avis de la Parròquia, que diu que és impossible fer front a la contractació de tres persones, la seguretat social, el lloguer, els àpats… La suma de tot això acaba ascendint a més que el preu d’una residència privada, que igualment moltes famílies no es poden permetre.
“Hi ha una manca de recursos per a la gent gran”, valora Cortadellas, que adverteix que això alimenta l’economia submergida amb el pagament sense contracte de persones que s’encarreguen de la cura de la gent gran dependent. Davant d’això demana obrir el focus i proposa alternatives com ara la creació d’un pis públic assistit on puguin conviure sis persones dependents amb tres professionals encarregats de l’assistència. El president de la Llar d’Avis s’ha ofert a Marcè per buscar models existents a altres indrets del país que es puguin replicar a Sant Cugat perquè, més enllà del cas particular de la seva mare, el propòsit de l’afectada és que ningú més hagi de passar per la mateixa situació.
Aquestes reivindicacions es poden vehicular a través del Consell de la Gent Gran, pendent de convocar-se ja que el canvi de mandat el va aturar fins a nova convocatòria. És en el marc del Consell que també es podrà posar fil a l’agulla al Pla Estratègic de Gent Gran, que hores d’ara ha culminat la fase de diagnosi i falta la definició d’accions, on es podria incorporar la resposta a aquesta problemàtica ja sigui amb la creació de pisos assistits o l’eliminació de la clàusula que limita l’accés als pisos de Promusa.
“Ara estem pendents que ens presentin el pla d’acció del Pla Estratègic que s’haurà de discutir i aprovar”, explica Cortadellas, “accions com aquestes hi haurien d’estar incloses però en parlem abans perquè haurem trigat dos anys a aprovar el Pla”. Aquesta és una petició compartida per la Plataforma de Pensionistes, que en aquest nou curs s’ha posat com un dels objectius la reactivació del Consell de la Gent Gran i l’aprovació definitiva del Pla Estratègic.
Pisos que no estan preparats per a persones dependents
“Els habitatges públics de Promusa per a gent gran no estan preparats per a poder donar resposta a les necessitats de les persones amb dependència de grau II i III”, expliquen fonts institucionals, que posen l’accent en la necessitat d’aquestes persones de tenir un acompanyament per a les activitats de la vida diària com la dutxa, fer el dinar o desplaçar-se autònomament, “ja hi ha altres recursos dins de la cartera dels serveis socials que s’ajusten més a les necessitats de les persones amb dependència, com poden ser els centres de dia i de nit, les residències, les llars residència, els pisos tutelats, els pisos assistits o llars amb suport, entre d’altres”.
Els serveis socials expliquen que perdre l’autonomia no suposa la rescissió del contracte de forma immediata però sí “un condicionant per la renovació del contracte quan correspongui”. Recorden que les persones que viuen als pisos de Promusa poden rebre acompanyament dels serveis socials, que també poden iniciar la tramitació d’un altre recurs quan la persona arriba a un grau de dependència major: “En els casos que la persona té una pèrdua d’autonomia progressiva i es preveu que a mig termini no podrà continuar vivint sola perquè els serveis de suport a domicili i el suport de la família no seran suficients, es valora una alternativa conjuntament amb la persona i la família”.
És el que li ha passat a Marcè amb la seva mare. Els serveis socials només li garantien tres quarts d’hora de suport diari però la llista d’espera a l’única residència pública de Sant Cugat és de més de dos anys, motiu pel qual la Plataforma de Pensionistes ha posat la construcció de la segona residència com una de les seves reivindicacions centrals: “Una residència privada són de mitjana 2.700 euros al mes, més possibles extres”. Marcè, que es dedica a l’educació, fa un paral·lelisme amb els infants: “Ningú es planteja que es quedin infants sense escola i es quedin a casa amb la família cuidant-lo i fent escolarització a casa. Aleshores per què permetem com a societat que es quedi la gent gran sense residència?”
Per poder canviar la limitació d’accés als pisos de Promusa caldria fer adaptacions als immobles com ajustar les amplades per a cadires de rodes, fer lavabos i dutxes adaptats, instal·lar llits especials i tenir en compte l’alçada i accessos a finestres i balcons, entre d’altres. Són “adaptacions que queden fora de l’abast dels projectes d’aquest tipus d’habitatge protegit”, apunten des de l’Ajuntament. Per això des dels serveis socials prioritzen la valoració de cada cas per accedir al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) o al centre dia i residència. De fet, Cortadellas, davant la no-construcció de la residència per part de la Generalitat, fa anys que demana un reforç de l’atenció domiciliària.
La valoració es fa d’acord amb una ordre de la Generalitat on s’estipulen els criteris per accedir a serveis i programes d’atenció a la gent gran gestionats per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Aquí es marquen criteris com que la persona ha de ser major de 65 anys, l’anàlisi de l’habitatge propi tant pel que fa a l’autonomia a l’immoble com la seva proximitat a serveis bàsics, el suport familiar, la situació econòmica, l’índex de dependència i l’avaluació cognitiva, entre d’altres. Des dels serveis socials municipals adverteixen que tot sovint les persones amb un grau elevat de dependència deixen el seu pis –sigui propi o de Promusa– per anar a viure amb la família o ingressar a una residència.
