La comissió de la patronal catalana proposa en paral·lel crear una nova zona humida a les Filipines, traslladant allà tota la vida ornitològica
Si la idea d’una quarta pista amb pilones sobre el mar semblava estrambòtica i esbojarrada, la proposta definitiva que ha presentat la comissió de Foment del Treball no es queda curta a l’hora d’agafar-ne el relleu. Foment exposa que la tercera pista s’ha d’ampliar passant “per sobre” de la Ricarda. Ho farien construint un nou tram de pista de 840 metres de llarg per uns 200 d’amplada, que s’elevaria mitjançant un sistema de pilones sobre aquest espai natural protegit. Dels 840 metres ampliats, els 300 finals passarien directament per sobre de la llacuna. Els pilars tindrien una alçada de 45 metres, dels quals 1,5 metres sobresortirien respecte de l’aigua. La plataforma de la pista s’elevaria 1,2 metres addicionals.
Les primeres propostes d’Aena, finalment descartades, parlaven d’allargar “només” 500 metres la pista, però segons Lluís Moreno, president de la Comissió de Foment per a l’ampliació, “tots els enginyers aeronàutics consultats coincideixen que l’allargament ha de ser d’uns 800 metres”.
L’enginyera Imma Estrada, directora de desenvolupament Esteyco (estudi autor de la proposta), defensa que el projecte seria respectuós “amb la vida subaquàtica de la Ricarda”. Estrada ha insistit en el “mantra” (no poques vegades pronunciat des de Foment i ambientalistes afins) d’assenyalar la Ricarda com una llacuna “degradada”. “La nostra proposta recuperaria una estructura de filtres des de la banda del Llobregat i tornaria a generar la família hidrogràfica del Delta”, ha defensat l’enginyera. La seva intervenció no ha contemplat cap reflexió sobre l’evident impacte paisatgístic que la pista i les pilones tindrien sobre l’entorn.
“No té sentit respectar els ocells de la Ricarda”
En paral·lel, el projecte estrella defensat per Foment del Treball proposa en la práctica traslladar l’ecosistema de la Ricarda creant una nova gran zona humida a l’espai de les Filipines, a Viladecans, el que obligaria a expropiar una part de les terres agrícoles de l’indret. “Aquesta nova zona humida a seria hàbitat d’espècies subaquàtiques i d’ocells”, exposa Estrada, que ha afegit que “no té sentit respectar la Ricarda ornitològicament”, per la “interacció” que causarien les aus amb l’activitat de la pista.
“Si mirem els espais actuals, mirem que estan molt degradats, perquè el sistema de llacunes interconnectats s’ha perdut, pel motiu que sigui. Hi ha espècies invasores i hi ha l’acció de totes les infraestructures, no només de l’aeroport”, argumenta l’enginyera.
Tot i voler repartir les culpes de la degradació de l’espai natural de la Ricarda, Estrada sí que ha incidit, poc després, en el fet que “el model de la Ricarda no està funcionant perquè l’aeroport no s’ha acabat de relacionar bé amb la hidrologia de l’entorn”.
“Millor no tocar dos espais”
L’enginyera d’Esteyco ha defensat també el fet que només s’amplïi l’aeroport cap al costat del Prat, i no repartir l’impacte amb el Remolar. “És millor tocar només un espai, i a més es minimitza l’impacte acústic”.
En el preàmbul de les conclusions, Moreno ha remarcat en diversos moments la importància de no generar més impacte acústic sobre Gavà o Castelldefels. “Hem rebutjat propostes com la de tornar a operar amb pistes independents [els avions de gran capacitat podrien operar sense problema per la pista llarga actual] perquè passaríem d’afectar acústicament 3.500 habitants a 75.000”.
El president de la comissió técnica de Foment també ha argumentat que l’impacte acústic que s’assumeix a aeroports com Schiphol (Amsterdam) no és aplicable aquí. “A Holanda, la gent viu amb les finestres tancades. En un entorn mediterrani, fem vida al carrer i a les terrasses i obrim les finestres per ventilar”.
“Mirant el marc administratiu i legal, això que proposem es pot fer. Estem en uns espais excepcionals. Tenim una directiva europea molt exigent i que delega en els estats membres els plans per gestionar els espais naturals”, ha expressat Estrada, posant un èmfasi clar en el paper clau del govern autonòmic i estatal a l’hora de donar llum verda a propostes com la defensada per Foment.
“Ara o mai”
Com a mínim 10, són les vegades que Josep Sánchez-Llibre, president de Foment del Treball, ha repetit aquesta expressió a mode eslògan de campanya. “És ara o mai. Estem davant d’una gran oportunitat, només depèn de nosaltres fer compatible el progrés econòmic i social amb el respecte al medi ambient. Si deixem passar l’oportunitat, serà un gran fracàs col·lectiu”.
Sánchez-Llibre ha volgut fer un advertiment final als governs: “No ens cauran els anells de demanar responsabilitat a les administracions si no es posen d’acord per tirar endavant un projecte de progrés i de cohesió social. Els empresaris també tenim ànima social”.
Ningú dona crèdit. Les primeres reaccions a la proposta de Foment per ampliar l’aeroport
Mijoler: “la millor proposta és la que la patronal descarta, no fer res”. Fins i tot el Port de Barcelona està en contra
Durant el dia d’avui no s’han fet esperar les primeres reaccions contràries a la proposta d’ampliació de la tercera pista uns 800 metres per sobre de les aigües de la Ricarda amb un sistema de pilones, com a opció preferida segons l’estudi encarregat per la comissió de Foment del Treball.
En declaracions a preguntes de la premsa, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler s’ha referit a la idea expressada aquest matí com a “projecte caduc i fracassat” i s’ha afanyat a relacionar-lo directament a interessos especulatius dels lobbies capitalistes. El batlle ha reiterat un cop més l’incompliment de les compensacions mediambientals per part d’AENA reconegudes i reclamades per la Unió Europea i ha argumentat de nou la situació d’emergència climàtica com a principal argument contra l’ampliació de la infraestructura.
L’ecologisme, radicalment en contra
Altres associacions contràries a l’ampliació, com ara la plataforma ecologista i pel decreixement econòmic, Zeroport, han apostat per remarcar la “nul·la credibilitat” que segons ells està demostrant la comissió de Foment amb la solució proposada. Subratllen que cap de les propostes que apareixen a l’estudi presentat tenen en compte les actuals crisis climàtica i energètica, a la vegada que acusen a l’entitat promotora de voler “erigir-se en un actor principal del debat, quan la seva visió és parcial, reflectint els interessos econòmics de grans empreses i corporacions”.
Ni el Port està d’acord
Per acabar-ho d’adobar, segons ha pogut saber Delta, ni tan sols el Port de Barcelona dona suport a la proposta estrella de Foment per l’aeroport, ja que consideren que una ampliació de 840 metres de la tercera pista cap al nord tindria greus afectacions sobre el funcionament de les terminals de contenidors més properes al Prat, a causa de l’alçada de les grues que es necessiten per operar amb els vaixells de gran tonatge.
