Per Oriol Estela Barnet.
Entrem a la recta final de la campanya de les eleccions municipals i, com era d’esperar (o de témer), el fet metropolità ha passat progressivament de tenir un caràcter merament accessori en els discursos a tenir-lo cada cop més marginal. Només la proposta d’un partit de suprimir l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha merescut algun titular recent, mentre que fa pocs dies dos diaris generalistes es lamentaven, l’un de l’absència d’aquesta dimensió en el debat, l’altre de la poca convicció amb que es recullen les propostes d’abast metropolità en els programes electorals.
Lògicament, tothom és conscient que els vots es guanyen als barris i als municipis amb propostes i promeses que interpel·len directament la gent que hi viu. Des d’aquest punt de vista, la metròpoli sembla una mena d’entelèquia, llunyana de la ciutadania. Però, per bé o per mal, és l’àmbit més rellevant per a moltes de les polítiques que fan front als principals reptes urbans que afecten a la nostra quotidianitat: de la mobilitat a l’activitat econòmica i l’ocupació, passant per l’habitatge o la lluita contra el canvi climàtic. No en va, l’AMB té al seu càrrec el tercer pressupost públic de Catalunya, darrera del de la Generalitat i del de l’Ajuntament de Barcelona i un marc competencial que li permet intervenir en major o menor mesura en totes aquestes polítiques.
Així ho han entès algunes de les institucions, com el Cercle d’Economia, que en el seu cicle de trobades amb alcaldables de Barcelona ciutat incorporava com a primera pregunta per obrir cada debat la referència al lideratge necessari de la ciutat comtal en l’espai que determina la ciutat real, la dels cinc milions d’habitants que coneixem com a regió metropolitana de Barcelona.
En els debats amb participació dels diferents caps de llista, però, la situació ha estat prou diferent. Hem constatat que en el debat organitzat per la patronal PIMEC en precampanya, centrat en l’economia, la dimensió metropolitana no hi va ser present. Com tampoc en el primer debat televisat de la setmana passada, malgrat tractar-s’hi temes com la mobilitat, de nou l’economia, o l’habitatge. En aquest darrer cas, la paraula “metropolità/na” va ser citada només quatre cops: un en parlar de mobilitat i tres en el bloc econòmic. Però van ser simplement mencions, sense cap reflexió o proposta associada.
Per contra, debat rere debat, entrevista rere entrevista, veiem com es repeteixen insistentment els mateixos temes amb la reiteració d’arguments inamovibles, i que a aquestes alçades qualsevol ciutadà o ciutadana de Barcelona (per no dir de tota Catalunya) sap sobradament. Fins i tot, hi ha qui recorre als mateixos “acudits”, suposadament neutralitzadors dels arguments contraris, en cada ocasió.
Com a mostra, l’últim debat televisat, el de TV3 de dimarts 23, s’anunciava dient que “sobre la taula, s’exposaran els temes d’actualitat i els més polèmics de la campanya electoral a la capital catalana: des del tramvia per la Diagonal o les superilles fins a l’habitatge, el turisme o la seguretat.” Hem d’esperar algun canvi en els posicionaments respecte el debat anterior, que va versar exactament sobre les mateixes qüestions? O respostes diferents a les que ja s’han donat en les múltiples entrevistes realitzades a aquestes mateixes qüestions? Cap novetat, doncs, en els temes (les polítiques socials brillen per la seva absència), ni tampoc cap novetat en l’enfocament, com podria ser demanar que s’expressessin les propostes amb una òptica metropolitana.
Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, però, i d’acord amb el Compromís Metropolità 2030, vam fer arribar en el seu moment als mitjans de comunicació generals i locals una proposta de preguntes que es podrien formular a les persones que encapçalen candidatures, tant a Barcelona com a la resta de municipis metropolitans, per almenys intentar donar un toc diferent als debats. Les preguntes eren les següents:
1. La llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) li atorga unes competències que avui no es troben plenament desplegades. Quins han de ser els àmbits prioritaris d’intervenció de l’AMB en el proper mandat i amb quins mecanismes de finançament?
2. En els dos últims mandats s’han posat en marxa diversos operadors (habitatge, energia…) amb vocació metropolitana. Quin recorregut preveuen per aquests operadors? Quins altres instruments calen a escala metropolitana per garantir l’accés a l’habitatge i a altres drets bàsics?
3. Malgrat el reconeixement de la importància de la regió metropolitana, la gran majoria de projectes de desenvolupament econòmic segueixen concentrant-se dins de les rondes. Quins són els projectes clau de reactivació de l’activitat econòmica fora de la ciutat de Barcelona?
4. La diversitat de condicions laborals i els nivells salarials són un dels factors principals de desigualtat dins de la metròpoli. Creuen que cal un espai de concertació amb els agents econòmics i socials d’escala metropolitana? I establir un salari mínim metropolità que faci de referència per als convenis?
5. La crisi climàtica és ja una qüestió que es troba a moltes agendes locals. No obstant això, actualment només un petit percentatge de municipis metropolitans han declarat l’emergència climàtica, i tampoc no és generalitzat disposar d’un pla d’acció. Aquestes declaracions – i les corresponents accions- haurien de ser d’abast metropolità? Quina oportunitat genera aquesta escala?
6. Sembla que hi ha consens en la necessitat de desplegar la nova Llei de Barris Verds amb un pla de suport per la regeneració dels barris més vulnerables. Quins mecanismes per reduir les desigualtats entre municipis i barris proposen que ha de tenir aquest pla o fora d’ell?
7. En el mandat que acaba hi ha hagut diverses iniciatives per reclamar major coordinació entre l’AMB i els municipis de la resta de la regió metropolitana. De quina manera proposen articular aquesta coordinació? I amb els territoris rurals?
Gairebé tots els partits han incorporat propostes en la línia del què demanen algunes d’aquestes preguntes en els seus programes electorals, que han vist la llum en les dues últimes setmanes, tot i que només un partit ha elaborat un “programa metropolità” com a tal. Però considerem que, donada la importància del fet metropolità, caldria que aquestes propostes, així com les que calgui fer per donar resposta a les set preguntes (i a moltes d’altres que es podrien formular en clau metropolitana), es donessin a conèixer i es debatessin públicament. Sembla, però, que haurem d’esperar ja a després de les eleccions, quan arribi el moment dels pactes per la constitució del nou equip de govern metropolità (o qui sap si encara més tard), per poder-ne treure l’entrellat.
Oriol Estela Barnet
Coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
