Desconvocada la vaga de Moventis, Ferran Margineda, membre del Comitè d’empresa de Marfina Bus (Moventis) i secretari de la Secció Sindical de CGT, explica en aquest article la cronologia d’aquesta vaga d’autobusos interurbans del Vallès Occidental i els urbans de Sant Cugat, Cerdanyola, Badia, Barberà i Castellar.
Ferran Margineda, secretari de la Secció Sindical de CGT
26 dies d’aturades parcials han servit per desenrocar una situació que s’arrossegava des de fa molts anys. El motiu més rellevant que ens havia empès a fer aquesta vaga, i el més complicat de revertir, era que Moventis reconegués que existeix un temps treballat que transcorre mentre estem al centre de treball/cotxera. No existint encara un sistema de registre de la jornada, com seria una màquina de fitxar, la vaga ha servit en primer terme, per poder tancar un acord de retribució d’aquest temps que es remunerarà com a hora addicional. Això vol dir que apareixerà a les nòmines i serà subjecte a tots els increments que pugui haver-hi; de conveni, IPC o d’altres, allunyant-se d’anteriors propostes amb quantitats menors en tarifa plana i indeterminades, que s’havien fet fins ara i que no contemplaven la inflació.
Sobre les demandes de WC en recorreguts, i donar fulgura a línies que no permeten un mínim de descans al conductor/a, el comitè d’empresa, havíem començat a treballar establint contactes amb el director general de transports de la Generalitat i amb el secretari de mobilitat de la conselleria de territori, i alcaldies com la de Cerdanyola, Castellar, Sant Cugat. Desconvocada la vaga, tenim el compromís de treballar a tres bandes de forma mancomunada.
Els altres punts, com el calendari anual de descansos, ho treballarem en reunions periòdiques i paritàries per tenir-ho resolt a final d’any.
El conflicte
Aquesta vaga planava per damunt de totes, des de fa mesos. Quan crèiem que era inevitable, vàrem pensar que, després de Setmana Santa, la incidència en l’àmbit organitzatiu seria major, i que la proximitat a les eleccions municipals faria més receptives les administracions. Vàrem buscar informació sobre qui era la nova gerent i d’on venia. Sabíem que havia desmuntat la lluita dels treballadors/es de TIB (transports illes Balears del grup Moventis). Els companys del sindicat SATI ens varen explicar la seva experiència, fet que agraïm profundament i que ens ha servit molt a l’hora de trenar una estratègia. Ens varen explicar que l’empresa, aprofitant el moment de debilitat en haver-se desconvocat la vaga, després de quasi dos mesos i d’un seguiment a la baixa, va moure fitxa. Sabien que l’empresa havia vigilat i fotografiat l’acció de piquets informatius i, malgrat que no hi havia proves de cap delicte, les va fer servir per construir un relat de violència i poder acomiadar el comitè d’empresa i expedientar una pila de treballadors. Per descomptat que eren acusacions infundades que, un cop portades davant de la justícia, van ser revertides, però malauradament, després de 15 mesos, deixant en situacions molt complicades a les famílies i, naturalment, comprometent qualsevol possible relleu de lluita sindical.
A la concessió francesa de Pays de Montbéliard, les companyes de la Intersindical a França ens varen explicar com la gerència va actuar de forma semblant, amb acomiadaments i expedients disciplinaris sense motius fonamentats, que també van guillotinar els motors de la vaga.
Amb aquests antecedents, i un context generalitzat on les plantilles han perdut majoritàriament la consciència de classe i de lluita pels drets col·lectius, havíem de gestionar la vaga de forma acurada. Primer, canalitzant l’emprenyament/empenta que la plantilla tenia per anys de veure com es perdia poder adquisitiu o pel fet que l’empresa no ha amagat mai les seves pràctiques que repercuteixen negativament, tant en la seguretat i salut, així com les que toquen directament les butxaques.
Arriba el moment
Un cop convocada la vaga, la gerència mou fitxa. Imposa ordres d’actuació a les hores d’aturades, contracta prop de 25 persones per cobrir torns, no entrega les assignacions dels torns de serveis mínims al comitè de vaga, ordena incorporar-se als serveis quan encara el període d’aturades és vigent, etc. Tot plegat una vulneració darrera l’altra del dret a fer vaga.
Nosaltres ho veiem com un parany, i la consigna és mantenir un perfil baix, no formar piquets informatius i no desobeir les ordres directes, perquè la plantilla eviti caure en accions que obrin la porta a l’obertura d’expedients.
El nostre primer moviment serà de conciliació. Cedirem el segon dia de vaga per obrir una escletxa de diàleg. En aquest primer acostament, la part empresarial proposa un acord que acabaria essent lesiu pels treballadors, i que no podem acceptar.
A partir d’aquí, la vaga continua i l’acció sindical se centra en la comunicació. La premsa local de bona part del Vallès Occidental es fa ressò del conflicte, i aquest culmina amb les entrevistes en directe de TV de Sabadell. Tot i això, una part de la plantilla no acaba d’entendre la passivitat del comitè de vaga davant les actuacions de l’empresa, i demana més acció, en tant que l’empresa no vol saber res de negociar i es manté en la seva tònica de demanar la desconvocatòria de la vaga si volem seure a parlar.
El nostre següent moviment és la fase d’intensificació del conflicte, però no amb un pols de força bruta, sinó preparant mobilitzacions fora de cotxeres i entrant un nou preavís de vaga per canviar les hores de les aturades parcials en un termini de 10 dies. Aquesta vegada les aturades coincidiran amb les hores de canvi de torn, fet que dificultarà molt més la gestió de torns a un ja pressionat departament de tràfic. Fins aquest moment, l’empresa donava l’ordre que els busos es quedessin aturats en ruta enlloc de permetre tornar a la cotxera a deixar l’eina de treball mentre es feia vaga, i s’ordenava la represa del servei abans de l’hora estipulada (de 7 a 9 i de 17 a 19 h). El canvi horari serà un maldecap per coordinar les hores de plegar al torn de matí o com començar el de tarda. A més, aquest canvi també posarà en evidència la part de la plantilla que no secunda la vaga.
Arribats a aquest punt, la gerència ja té dades suficients per a entregar expedients sancionadors a 34 companyes i companys, que poden anar de 20 a 60 dies sense sou i feina i fins i tot acomiadaments.
Però l’estratègia que ens hem imposat segueix el seu curs. Dies abans d’aquest canvi horari d’aturades, el Departament de Treball ens cita novament, atesa la petició de conciliació inclosa en el preavís de vaga que modificava les hores d’aturades. En aquest moment, també ja hem entrat instàncies a interior per mobilitzacions davant d’ajuntaments i davant de la seu corporativa del grup empresarial a Sant Cugat, Moventia, que aquest any celebra diversos actes i trobades protocol·làries per celebrar el centenari de l’empresa mare.
Només resta presentar a la conciliació un preacord amb les nostres condicions i negociar. Estem en el punt on tot pot acabar sense patir massa danys col·laterals, però també sabem que hi ha una reivindicació que és, amb diferència, la més important, i on no podem abaixar la guàrdia.
La part empresarial, en aquests moments, veu com els actes del centenari poden veure’s afectats, veu com els ajuntaments i Transports de la Generalitat els demanen que arribin a acords, veuen com la premsa ens fa seguiment i que en els expedients que estan a punt d’entregar no hi ha accions com per justificar càstigs exemplars desmesurats.
10 hores de reunió i arriba l’acord
La part empresarial reconeix que existeix un temps de presència que no es pagava fins ara. Això és un avenç molt important que, a diferència d’altres possibles pactes, té una durada indefinida i va lligada a increments de retribució.
La proposta de màxims es veu retallada en alguns dels seus punts, però s’acaba signant d’acord amb els termes descrits al principi i amb la retirada dels 34 expedients i el compromís d’assolir el que resta en el present any.
Ara només falta veure si aquest compromís de refer ponts és ferm o també era una estratègia. Seguim
Pd: Agraïments al Departament de Treball i a les seves mediadores per la feina feta. A TV de Sabadell i Ràdio Sabadell, el Cugat.cat i a elCugatenc, a l’Actual de Castellar i Ràdio Barberà, i a tots els mitjans que han informat sobre el conflicte. També als Ajuntaments que han intervingut per una ràpida solució, i al Departament de Territori per una resposta tan ràpida i propera.
Ferran Margineda, membre del Comitè d’empresa de Marfina Bus (Moventis) i secretari de la Secció Sindical de CGT
Aquest article ha estat publicat al diari digital elCugatenc
