La vaga indefinida iniciada a Sarbus i la Vallesana va tenir un parèntesi dijous 13 d’abril quan un preacord va frenar la segona jornada d’aturades. Aquests dimarts, però, desenes de conductors i conductores de les línies urbanes i interurbanes han tornat a la vaga, que anuncien indefinida cada dimarts i cada dijous fins que aconsegueixin un acord ferm sobre les seves reivindicacions. En parlem amb la presidenta del comitè d’empresa, Mar Rivera.
Per Jordi Pascual Mollá
Què ha passat respecte a la setmana passada?
Portem molt de temps reivindicant-nos, des del novembre del 2021. El dimarts passat vam fer la primera aturada i l’empresa ens va emplaçar a negociar. Davant d’això, ho vam parlar al comitè d’empresa i vam decidir asseure’ns davant de la proposta que ens feien. Però era una proposta ambigua: “ho treballarem”, “ho tractarem”… Ja no estem en aquest punt, perquè portem un any i mig reivindicant-nos.
El dijous els vam dir que volem concretar el calendari per no perdre’ns en les dilacions de temps. Pel camí hi ha hagut un canvi de gerència i és cert que la nova persona s’ho ha trobat de cop, però això no treu que portem més d’un any reivindicant aquests temes. De fet, des de a reunió de desembre no en vam fer cap altra fins el 2 de març. El dijous passat ens van oferir un petit preacord que no hi havia per on agafar-lo. Tenia coses que no es podien signar.
Quines?
Pretenien que fos un acord indefinit, a més de la no concreció de les mesures.
Repassem les reivindicacions: Voleu una màquina de fitxar per tenir un bon registre de la jornada…
Quan arribem pels matins, preparem els autobusos, però aquest temps no està comptabilitzat. Només ens computen el temps en què tenim el volant a les mans. Això significa que no ens comptabilitzen com a part de la jornada els desplaçaments amb el cotxe de l’empresa quan acabem la jornada a algun municipi. L’autobús és la nostra eina de treball, no el nostre centre de treball. Quan acabem un servei no tornem a casa, tornem a la base. El problema és que durant molts anys no s’ha tingut en compte, i per això, tot i que a la majoria d’empreses aquest temps de no-conducció està comptabilitzat i pagat, en el nostre cas no.
Què passa amb el calendari laboral?
No en tenim propi. Les nostres jornades són irregulars, el que és normal al nostre sector. Ara bé, no sabem quan tindrem festa amb antelació. Ens hem d’esperar que s’aproximi la data per saber quan tenim festa. De vegades ens assabentem amb menys d’una setmana de marge. La conciliació familiar està trencada.
També demaneu més lavabos.
Fa 17 anys ja es va fer una vaga pels lavabos i seguim igual. Amb la Covid-19 ens vam trobar encara més desemparats, perquè no podíem ni entrar a un bar. Això se suma a què fa anys que no s’han actualitzat les línies i, en molts casos, hi ha més trànsit i més passatge. Anem estressats i no tenim temps d’aturar-nos ni un moment, ni per anar al lavabo ni per descansar.
Si no tens lavabo i entres a un bar, com a mínim demanes un cafè, perquè estàs utilitzant les seves instal·lacions. Llavors trigues més i alguns passatgers s’enfaden. És lògic, perquè de vegades arribem tard i, a sobre, hem d’anar al lavabo d’un bar. Per a les dones encara és més important perquè tenim la menstruació.
Hi ha coses que són responsabilitat de les administracions competents: la Generalitat, els ajuntaments…
Haurien de veure que estem asfixiats i actuar en conseqüència. És lògic que l’empresa no vulgui posar més autobusos dels necessaris, però ara ja és necessari per dignitat, qualitat laboral i per donar un bon servei. Per coses tan senzilles com que no es pot menjar conduint però no tenim temps per fer una petita pausa durant la jornada.
A més, algunes línies tenen molt més passatge que anys enrere. Als matins la gent va amuntegada, s’entelen els vidres, no es veu bé pels retrovisors… Qualsevol frenada pot ser un problema perquè la gent va dreta, també quan anem per l’autovia en les línies interurbanes.
Arran de l’inici de la vaga, heu rebut el suport d’alguna administració?
Per ara només l’Ajuntament de Castellar va fer una nota de premsa demanant una negociació a l’empresa, tot i que no la veiem predisposada.
Tot i que no és el motiu central de la vaga, en un comunicat també parleu d’inflació i de l’edat de jubilació.
El nostre conveni ha pujat molt poc i, per tant, els salaris estan pràcticament igual després d’anys d’espera sense cap pujada. Com a mínim que ens paguin totes les hores que treballem, no només les que conduïm!
Pel que fa a l’edat de jubilació, hi ha una plataforma que treballa perquè ens puguem jubilar als 60. Cal veure si ho fem per coeficient d’anys treballats o simplement per tenir el carnet professional. Va per a llarg.
No es pot negociar amb l’empresa?
No, perquè depèn del conveni. Tot just s’ha de negociar, però anem tard.
I ara què? Seguir la vaga?
Sí, nosaltres també ho patim. Volem que l’empresa entengui els seus treballadors. Sense nosaltres, no surten els autobusos. No només ho fem per nosaltres, també per millorar el servei per als usuaris.
Aquesta notícia ha sortit publicada també al diari elCugatenc
