Hi ha espais que són molt més que parets i màquines. La fàbrica Braun d’Esplugues va ser, durant dècades, el lloc on centenars de persones van viure jornades senceres, amistats, alegries, reptes i esforç. El passat dijous, 26 de juny, molts d’ells hi van tornar. Ho van fer per primera vegada en molt de temps, ara que l’edifici s’ha transformat en el nou Campus Barcelona de Smith+Nephew, un centre d’innovació sanitària de referència a Europa. El retrobament va ser emotiu, intens i ple de records.
L’acte, impulsat per l’Ajuntament i per l’empresa Corrn Tramway, va voler ser un homenatge a tots aquells que van donar vida a la fàbrica d’electrodomèstics, que va tancar l’any 2008 després de dècades d’activitat i que va arribar a tenir més de 700 treballadors. Jaime-Enrique Hugas, CEO de Corrn Tramway, va obrir la jornada dirigint-se directament als extreballadors: “Volíem asseure-us a primera fila i que tinguéssiu el goig de veure com hem transformat la vostra fàbrica”. Un gest simbòlic que ha marcat l’esperit de la trobada: reconèixer el passat per entendre el present.
Joan Ribas, qui va ser director general de Braun a Esplugues entre el 1991 i el 2001, va fer un recorregut per la història de l’empresa, recordant una època d’intensa activitat industrial: “Vam arribar a fer més de set milions d’aparells l’any. És un record d’un temps molt maco”. També va expressar la seva satisfacció per la nova vida de l’edifici: “Que aquest espai torni a tenir una utilitat, i a més en un camp com la salut, és una gran notícia”.

Jaime-Enrique Hugas, CEO de Corrn Tramway (Esplugues.digital)
L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, va posar el punt final als parlaments institucionals. “Vaig demanar poder celebrar aquest acte perquè sabia que us agradaria tornar a l’espai on tantes hores hi vau dedicar”, ha dit. I va afegir: “La Braun no només era una fàbrica, era identitat, era orgull. Vau ser la força industrial d’Esplugues. Ara aquestes parets volen ser un nou espai de referència en el camp de la salut”.
Molt més que una visita institucional
“M’ha semblat impressionant i molt bonic. El retrobament amb els meus antics companys ha estat fabulós”, explicava la Maria, que no amagava l’alegria d’haver-hi tornat. L’Enric, que va anar vestit amb l’uniforme de feina de l’època, somreia mentre reconeixia cares del passat: “Fa gairebé disset anys que no ens veiem. Alguns costa de reconèixer, però gairebé a tots els reconec amb la mirada. Aquest edifici ara té una llum que li dona un toc especial. Era el que tocava, és el que mereixia”.
Després dels discursos, els assistents van gaudir d’un refrigeri i d’una visita guiada a l’espai, ara reformat i dotat de tecnologia d’avantguarda. Van compartit abraçades, anècdotes, fotografies i silencis. Alguns, simplement, varen passejar pels passadissos mirant enlaire, com buscant en les parets alguna cosa que només ells saben reconèixer.
Aquest retrobament no només va servir per mirar enrere, sinó també per tancar un cercle. El lloc que un dia va ser motor industrial, ara s’alça com a espai d’innovació mèdica.