El 76% de les persones estrangeres ateses el 2023 pel Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO no tenien autorització administrativa. A més, vuit de cada deu treballen de manera irregular. “Una dada important perquè té a veure amb la qualitat de l’ocupació, marcada per situacions de precarietat i explotació laboral, que afecta especialment les dones”, lamenten des de CCOO. L’any passat les 33 oficines distribuïdes per tota Catalunya van atendre un 6% més de persones, és a dir, més d’onze mil, que van fer quasi 31.000 consultes.
Dona llatinoamericana que treballa de manera irregular a la llar
Per nacionalitats, Colòmbia és el primer país amb dues de cada deu persones ateses, seguit pel Perú, que representa un 13,4%, el Marroc amb un 11,7%, Hondures amb un 8,2% i Veneçuela amb un 6,5%. El percentatge de dones continua sent superior al masculí amb un 59%, la majoria dels països llatinoamericans. Des del sindicat denuncien que hi ha una bossa de persones que no aconsegueixen regular la seva situació i calculen que són més de 150.000.
Quasi la meitat de persones que acudeixen al CITE ho fan per trobar les vies per regularitzar la situació administrativa. Per sectors d’ocupació, el treball a la llar continua sent majoritari on un 98,5% són dones, seguit d’altres serveis, hostaleria, indústria i construcció. Es repeteix el perfil de persona atesa al CITE: dona llatinoamericana, sense autorització administrativa que treballa de manera irregular al sector de treball de la llar.
“L’administració parla d’acumulació d’expedients. Nosaltres no veiem expedients, veiem persones amb problemes. Hi ha una deshumanització de les institucions a les persones immigrades”, ha lamentat en la presentació de l’informe el director del CITE, Carles Bertran. El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha criticat que “hi ha una falta de recursos administratius per a regular la situació de moltes persones perquè interessa tenir un exèrcit de reserva precari que molts sectors laborals aprofiten”. Pacheco ha demanat que es flexibilitzin els tràmits de regulació i s’aconsegueixin els papers quan es tingui una oferta laboral, per evitar caure en l’economia submergida i la precarietat que suposa.
L’empadronament, la porta d’accés als drets bàsics
El sindicat també posa el focus en els ajuntaments que dificulten els empadronaments com el ja conegut Ripoll de Sílvia Orriols i altres com Santa Coloma de Farners, l’Hospitalet, Salt o Badalona. “Dificultar els empadronaments suposa que no es pugui demostrar els anys que porten vivint al nostre país i demorar més el procés de regularització”, ha lamentat el secretari general. L’empadronament, però, també és la porta d’accés a serveis bàsics com l’educació o sanitat. Per aquest motiu, des de CCOO demanen que es redueixi el silenci administratiu positiu per a rebre l’empadronament de tres mesos a un i que es tingui accés als drets bàsics de ciutadania en el moment que es fa la sol·licitud.
L’entrada Vuit de cada deu persones ateses pel Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO treballen en situació irregular ha aparegut primer a El Diari del Treball.