Saber prendre apunts sempre ha estat una de les habilitats més importants a l’activitat acadèmica d’un estudiant. D’un temps ençà, però, s’ha convertit en una pràctica cada vegada menys habitual entre l’alumnat, ja sigui de secundària, batxillerat, formació professional o bé universitari. Estic convençut que els motius són diversos, però n’hi ha un que és indiscutible: la majoria de professorat facilita als estudiants els apunts de les assignatures que no disposen de llibre de text o de la “innovadora” llicència digital. Aquests materials s’ofereixen en diferents formats i, per regla general, es pugen a alguna de les plataformes virtuals de què disposen els centres educatius. De fet, només és quan el powerpoint o un determinat document apareix penjat a l’espai virtual que els estudiants fan un alè. Llavors, assistir a classe es pot convertir en un mer tràmit. Ipso facto -ho dic per experiència pròpia- recorren l’espai les preguntes del tipus: “Això ho tenim al Classroom?”; “Això encara no està penjat, quan ho penjaràs?” O escoltam afirmacions categòriques com: “Aquesta pregunta és injusta perquè no es trobava als powerpoint que vares penjar al Moodle”. I així altres variables d’un mateix neguit. Segurament, els lectors que sigueu docents, o també estudiants, us sentireu fàcilment identificats amb el que he explicat.
Com a professor de formació professional m’he trobat amb situacions d’aquestes. El que he constatat és que, tant si s’aposta per un ensenyament explícit (amb la conseqüent presentació penjada a la plataforma virtual) com per metodologies de les que ara s’anomenen com a “innovadores”, l’alumnat no pren apunts, és incapaç de diferenciar allò que és important del que no ho és tant, i l’únic que desitja són els documents preparats pel docent responsable de l’assignatura. Aquest fet provoca una evident davallada de l’atenció de l’alumnat davant qualsevol tipus d’activitat. És innegable que, tot i el meu esforç com a professor per captar l’atenció de tots els alumnes, en molts moments es relaxen pel simple fet de saber que, si durant deu minuts o una setmana no paren atenció, podran trobar tota la informació a la plataforma.
Saber prendre apunts sempre ha estat una de les habilitats més importants a l’activitat acadèmica d’un estudiant
Sóc un amant i defensor de l’ensenyament explícit, sobretot en casos on el contingut que s’imparteix és nou per a l’alumnat. Tenia clar que aquesta metodologia és bona per a aquests moments i no volia canviar-la, però necessitava augmentar l’atenció, la concentració i la interiorització de les meves paraules. Va ser llavors quan vaig decidir “obligar” als futurs tècnics a prendre apunts, tal com es feia abans. Això sí, era conscient que es necessitaria un aprenentatge, caldria fer-ho a poc a poc fins que els estudiants agafessin l’hàbit. El que havia d’aconseguir, en definitiva, era regular el nivell de càrrega cognitiva.
Però el fet d’ensenyar a prendre apunts implicava treballar alguns dels aspectes que actualment són objecte de debat i que es pretenen aconseguir utilitzant mètodes innovadors i amb pedagogies que, per què no dir-ho, no disposen d’un rigor científic contrastat. Entre aquests aspectes podem destacar una de les queixes més habituals entre els docents: “els alumnes no saben escriure”. És molt clar. No saben escriure perquè no tenen l’hàbit d’escriure. Com més escrius, més en saps. I com més en saps, més t’agrada. Llavors, si prenen apunts, escriure es converteix en un automatisme. És a partir d’aquest moment on es comprenen i s’interioritzen les paraules.
En la mateixa línia, escriure implica un esforç. En moltes ocasions el professorat manifesta que l’alumnat no s’esforça. Tal vegada ens hauríem de demanar per què. Si els ho donem tot fet (els apunts penjats al Classroom, per posar un exemple), l’interès és mínim. Si els fem escriure, els requerim un cert sacrifici i, quan en tenen l’hàbit, s’esforcen per interioritzar el que estan redactant.
Si els fem escriure, els requerim un cert sacrifici i, quan en tenen l’hàbit, s’esforcen per interioritzar el que estan redactant
A més, fer anotacions suposa aprendre a diferenciar allò que és important del que no ho és. Aquest és un altre dels clams dels docents. No es pot escriure tot allò que diuen els professors, cal seleccionar, diferenciar i prioritzar allò que realment és transcendent. És evident que inicialment necessitaran l’ajuda del docent, però acabaran agafant-ne la rutina.
També es pot aprofitar per treballar la responsabilitat i l’autonomia. En el meu cas, els exigeixo que em lliurin el quadern on fan les anotacions. Cal que hi siguin els apunts de tots els dies que hem fet classe. Per tant, els requereixo responsabilitat (dur el quadern al dia) i també autonomia. Què passa si un alumne no assisteix a classe i no pot prendre apunts? Ha de ser autònom i demanar als companys què s’ha fet el dia que ha fallat. Aquesta és una manera perquè l’alumnat es preocupi per saber què s’ha fet i que, si no ho entén, a la propera sessió pugui demanar aquells dubtes que tingui.
Per acabar, vull manifestar que aquesta és una línia de treball que segueixo des del curs passat després d’haver-me inspirat en una formació que vaig participar sobre estratègies metodològiques. De fet, puc dir que els alumnes segueixen aprenent el contingut específic del mòdul que imparteixo, però a més, treballen tot el que he expressat anteriorment. Prendre apunts pot semblar arcaic davant les noves metodologies que se’ns volen imposar; però crec que l’objectiu no ha de ser treballar una estratègia metodològica perquè sí, sinó saber els objectius que pretenem que els estudiants assoleixin i, a partir d’aquí, establir la metodologia que creiem més eficient. I encara que pugui semblar arcaic, prendre apunts n’és una altra i de ben vàlida.
L’entrada Prendre apunts, una estratègia educativa en desús ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
