És ben sabut que els nostres pares i mares, avis i àvies, tenien la facilitat d’anar a l’escola caminant sense cap acompanyant adult i sense patir cap tipus de perill. Aquesta autonomia ha estat limitada per un model urbà que ha prioritzat els desplaçaments amb vehicles motoritzats afectant directament a les oportunitats de desenvolupament saludable dels infants i/o adolescents.
De forma generalitzada, les famílies han tingut percepció d’inseguretat i aquest fet ha propiciat l’ús dels vehicles particulars generant trànsit i desgavell al voltant dels centres docents. Continua llegint
