L’estrès, com la por, no té en el seu origen una connotació negativa. És una reacció natural, instintiva, per adaptar-se a un canvi, una resposta davant d’una amenaça o estímul. Tal com s’apunta des de la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), “l’estrès afecta tant la ment com el cos. És positiu tenir-ne una mica, perquè ens ajuda a executar les activitats diàries, però quan l’estrès passa a ser excessiu té conseqüències físiques i psíquiques”.
Des de la pandèmia, els professionals de la psicologia han constatat un augment continuat de l’estrès, i les condicions econòmiques i socials que cada cop demanen més de les persones, també la transformació de les relacions, molt més virtuals que presencials, hi tenen molt a veure.
En el primer semestre d’aquest any, es varen tramitar 380.000 baixes mèdiques a Espanya, en les quals l’estrès, l’ansietat i la depressió varen ser les causes. Només al mes de maig, 58.000 persones varen rebre la baixa laboral per aquest tipus de trastorn. Són algunes de les dades compartides aquest passat cap de setmana a Tarragona en el marc de la celebració de la VI Convenció del Consell General de la Psicologia davant d’unes 800 persones, 500 d’elles presencialment i la resta que ho varen seguir en directe de manera virtual.
Les altes xifres de baixes laborals per afectacions a la salut mental deixa ben clar que l’atenció al benestar psicològic és avui una necessitat real. Cal prendre consciència de l’absència de salut sense salut mental.
“La sensació constant de no tenir temps suficient per a assolir compromisos, tant de feina com personals i familiars, de no arribar mai als objectius és actualment molt comú”. Ho explica la psicòloga Pilar del Pueblo, coordinadora de la divisió de Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans (PTORH) del Consejo General de Psicología.
A banda de recórrer a un professional de la psicologia per desfer aquesta sensació constant de ‘no arribar’ que passa factura al nostre cos, com afirmen des de l’OMS, “es pot aprendre a bregar amb l’estrès per a sentir-nos menys aclaparats i millorar el nostre benestar físic i mental”.
La primera premissa -ens recorda la psicòloga Pilar del Pueblo-, per evitar que qualsevol situació ens estressi més del compte ens la va donar el filòsof grec Epicteto, que va dir: “No ens afecta allò que ens succeeix, sinó què ens diem respecte a allò que ens succeeix”. Per tant, relativitzar allò que vivim, per aclaparador que ens sembli, pot ser una gran contribució al nostre benestar.
L’Organització Mundial de la Salut ofereix des de la seva pàgina web la descàrrega d’una publicació que ens situa en els símptomes de l’estrès i ens ofereix eines per aplicar reductors de l’estrès, en forma de senzilles accions. En tiempos de estrés, haz lo que importa. Guía il·lustrada ens situa en moltes de les situacions en les quals podríem esmentar les dificultats personals (per exemple, conflictes amb els éssers estimats, solitud, falta d’ingressos, preocupació pel futur), els problemes a la feina (com ara conflictes amb els companys, alt nivell d’exigència o inseguretat laboral) o l’existència d’amenaces importants en la comunitat (per exemple, violència, malalties, falta d’oportunitats econòmiques). En la presentació d’aquest manual, la directora del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’Organització Mundial de la Salut, Dévora Kestel, ens recorda que “qualsevol persona, en qualsevol lloc, pot experimentar nivells alts d’estrès”. Sobre la base de les dades científiques disponibles i de nombroses proves de camp, aquesta guia proporciona informació i habilitats pràctiques per ajudar a les persones a fer front a l’adversitat.
La respiració, relaxació i atenció plena, amb tècniques com les del mindfulness, ajuden a reduir l’estrès. En el dia a dia, fent qualsevol tasca, prestar atenció al que s’està fent, és la consigna per a mantenir una ment en el moment present, impedint així que la ment pugi al tren dels pensaments negatius.
Llibres adients
També l’alimentació saludable i l’exercici físic, organitzar-se bé totes les hores del dia, saber prioritzar què fer a cada moment, i posar en valor tot allò que ja hem aconseguit i no centrar-nos en el que manca o en allò que ha sortit malament, contribueixen, i molt, a evitar o reduir l’estrès. En paraules de la psicòloga Alba Orteu, “planificar les tasques que hem de fer, posant-les en una llista, ens allibera el cervell de preocupació sobre tot el que hem de fer, mentre que a la ment tot junt se’ns fa una muntanya”. Orteu, que es va especialitzar en l’àrea de coneixement de Psicologia Social, recomana com a gran ajuda també la lectura del llibre Elogio de la lentitud, de Carl Honoré (RBA).
Un altre llibre que aterra de ple en aquesta afectació creixent en la nostra societat és Estrés encubierto. El síndrome invisible que amenaza tu vida (Instituto Estrés). La seva autora, Koro Cantabrana, dirigeix l’Institut de l’Estrès i és cofundadora del Humans First Institute, fa diana en aquells que senten que ho tenen tot sota control, però que tal vegada no són conscients de com pot arribar a ser d’invisible l’estrès i no per això menys perillós per al benestar emocional i físic de la persona. Cantabrana proposa fer de l’estrès el nostre aliat i, abans, saber desemmascarar-lo.
L’entrada Menys estrès, més salut ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.